tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post8871494879503286646..comments2022-03-31T16:10:59.678+02:00Comments on Delenda est Carthago!: REIALS INOPORTUNITATSJosep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-64126097131545013812007-11-15T12:56:00.000+01:002007-11-15T12:56:00.000+01:00En tots los dominis que va plorar Boabdil segur qu...En tots los dominis que va plorar Boabdil segur que ningú va predir com tu els problemes d'oportunisme del rei.<BR/>Felicitats. Tot i que s'ha de dir que l'home s'ha superat a ell mateix.<BR/>Ha fet la més majúscula de les reials inoportunitats. I espera't.<BR/>Salut. <BR/>A. Guiu.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-28548101586904812002007-11-04T08:24:00.000+01:002007-11-04T08:24:00.000+01:00Jo lo tema històric no el toco ni de lluny amb tan...Jo lo tema històric no el toco ni de lluny amb tant encert com tu, però pel que llegeixo del teu escrit, veig que si fos per por els espanyols no s'haurien d'atrevir mai a enviar el seu rei a cap lloc que toques la moral dels islamistes, perquè si s'emprenyen poden fer molt mal com han demostrat a bastament, però per altra banda fins a quin punt una gent té que tenir por d'una altra gent, dius i m'ha semblat molt interessant que aquesta gent per allí on ha passat, ha deixat intrínsec un sentit de pertinença molt arrelat al seu esperit de poble, què podem dir d'això: nostàlgia de poder per aquells vuit segles seus al seu enyorat Al Andalus, protecció per als pàries immigrants que aterren a la Península i monten locutoris o mesquites. <BR/>No ho sé, la veritat és que vivim uns temps (quin temps no ho ha estat) estranys i plens d'odis entre pobles. Els tres pilars del Barroc: Pàtria, rei i honor, viuen una contemporaneïtat molt diferent a Espanya d'aquella esplendor i glòria del Segle d'Or, el rei no entèn ni ell la seva feina, en d'altres èpoques eren molts els que com ell xuclaven la sang del pobre poble, ara té molts companys del difícil art de viure bé sense treballar el més mínim; la Pàtria és un concepte<BR/>desdibuixat per altres recerques d'identitat, en alguns casos globals, la massificació de la informació ens fa a tots ser controlats per un gran ull que tot ho albira amb mirada globalitzadora i que ens du com titelles allà on vol més enllà de ser polonès o canadenc i per altra banda està el sentiment de formar part de grups més menuts per identificació de llengua, història i cultura que fa que la pàtria sigui una multiplicació amb matisos romàntics i realistes a parts iguals; i l'honor aquell dels duels, la neteja de sang o formar part de la part alta de la piràmide ha quedat tan càduc com escandalitzar-se per quatre papers cremats o una princesa amb actitud suggerent. <BR/>No sé si té massa a veure amb el teu escrit però ja he tingut la meva ració de filosofada matinal abans de la melmelada nostra de cada albada.<BR/>Tant si el rei va a Ceuta i Melilla com si no hi va, els musulmans odiaran igual tot el que els faci ombra, els assassins continuaran sent assassins i Juan Carlos I com molts d'altres continuarà sent un individu sense més importància col.lectiva que la de tenir una bona feina no vocacional però molt ben remunerada, el que jo en dic, un vago amb sort, altrament no és l'únic, és més en són legió i si llegissim les seves ideologies i feines, veurie'm que el tutti frutti és prou interessant, sí, abunden els polítics que ens vénen ideologies en plan "buhoneros" de demagogies i frases massa pobres per pensar que tenen la intenció d'enriquir la comoditat d'altri.<BR/><BR/>M'agrada molt el teu bloc, és com un bon diari d'articles molt interessants, et felicito.<BR/>Albert GuiuAnonymousnoreply@blogger.com