tag:blogger.com,1999:blog-4883193668981157762024-03-05T09:47:40.932+01:00Delenda est Carthago!Bloc de Josep Antoni Collazos RiberaJosep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.comBlogger191125tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-37302763595449605362013-10-06T20:27:00.000+02:002013-10-06T20:27:13.476+02:00LLENÇANT CARAMELS<div style="text-align: justify;">
Cada vegada que arriba divendres i la cara de la Soraya apareix en pantalla per aportar-nos les noves del Consell de Ministres, la sensació és d'esglai esperant "a veure quina ocurrència han tingut aquesta setmana, a veure que es carreguen en aquesta ocasió". Però bé, sembla que ara ens volen fer creure que la situació econòmica comença anar ben encarada, que hi ha un canvi de tendència i que la recuperació està en marxa, gràcies a les "sàvies" mesures endegades per aquest inefable Govern. I per edulcorar tot plegat, què millor que, de tant en tant, anunciar alguna mesura que representi algun benefici, algun avenç per als soferts ciutadans, ofegats i aclaparats per la crisi. Aíxí ha estat com divendres passat i amb el ressò mediàtic corresponent ens va anunciar que a partir d'ara que tant els naixements com les defuncions que tinguin lloc en hospital, serà la mateixa institució hospitalària qui s'encarregarà d'efectuar el corresponent tràmit cap al Registre Civil.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Certament, amb tot l'enrenou que representa la vinguda d'un nadó, entremig haver d'anar a efectuar l'oportú registre no deixa de generar una situació feixuga. Per tant, que<i> t'ho solucioni un altre</i> no deixa de representar una descàrrega en un moment en què un està per gaudir i, alhora, atrafegat, amb el nounat. El mateix, passa, però amb uns sentiments totalment oposats, quan hi ha una defunció. No sols el sofreix mal tràngol de perdre un ser estimat i proper, sinó que a més s'ha de passar pel tràmit d'haver d'anar al Registre Civil, i compte!, si no es fa, no es pot disposar del pertinent permís d'enterrament. Ara, si resulta que si des de l'hospital<i> t'ho arreglen</i>, un s'estalvia un patiment enmig d'un context ja de sí prou entristit i que no s'està per orgues. Què bonic que queda, no? Què bé que aquest malaurat Govern de tant en tant se'n recordi dels mal-de-caps que els toca patir als seus ciutadans en situacions adverses. La veritat, què no ens venguin la moto, perquè falten aclarir detalls al respecte, i no pocs. Anem a pams.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa als naixements. Certament, representarà una avantatge el fet que des de l'hospital puguin fer el tràmit de la documentació per a la inscripció del nadó al Registre Civil. Però, i si no canvia la normativa, resta un pas en què els familiars sí hauran d'anar-hi, com és la inscripció al Llibre de Família, on han de constar les pertinents dades registrals. A més, un cop efectuat aquest pas, cal després donar d'alta al nadó al padró municipal i també, si pertoca, a la Segurertat Social, cosa que, si no es canvia, també ho han de fer els familiars. Una altra cosa és que, tal com es va anunciar fa un temps, <a href="http://blocdejacr.blogspot.com.es/search/label/registre%20civil">s'acabi suprimint el Llibre de Família</a>. Però, de moment, aquest tràmit posterior s'ha de seguir efectuant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tampoc aclareix un altre aspecte a tindre en compte. Actualment, els nadons s'inscriuen al Registre Civil on està empadronat almenys un dels dos progenitors, pares adoptius o tutors, cosa que permet que no hagi de ser precisament en el registre del municipi on hi ha el centre hospitalari. Se seguirà aplicant aquesta norma?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quant a les defuncions, tanmateix serà una avantatge que el tràmit de la documentació del Registre Civil ho facin des de l'hospital. De totes maneres, tret de casos molt puntuals, els familiars dels difunts, tant si han mort en instal·lacions hospitalàries com en els seus domicilis, d'uns anys cap aquí aquest tràmit se l'estalvien ja que és efectuat pel personal de les funeràries.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més, també fan esment que aquest tràmit sols s'efectuarà, evidentment, quan tant els naixements com les defuncions tinguin lloc en centres hospitalaris. Fora d'aquí, bé seran els mateixos ciutadans o per resolució judicial com es durà a terme la inscripció al Registre Civil.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si aparentment dóna per aquesta primera anàlisi amb les dades aportades, caldrà conèixer amb més detall del contingut per acabar de valorar-la, tot i que molt em temo que aquesta mesura forma part de la reforma general del Registre Civil que es vol aplicar des del govern <i>pepero</i>, què és un veritable nyap, un disbarat més dins la sarta de (pseudo)reformes en el camp judicial que va aplicant el ministeri de Ruiz Gallardón. Recordem que en el cas del Registre Civil, el més significatiu és que es traspassa la seua competència des de l'Administració de Justícia al Registre de la Propietat. És més, s'unificarien els registres Civil, de la Propietat i el Mercantil segons el projecte pel que fa a l'administració que els gestiona, i que donat el funcionament del sistema registral, representaria a la pràctica la privatització del Registre Civil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Crec que ens han llençat caramels en aquest cas. I com sabem, els caramels, es desfan.</div>
Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-60608125749018218542013-09-23T19:16:00.001+02:002013-09-25T19:55:11.907+02:00"I JO QUE DE JOVE ERA FALANGISTA...!"<div style="text-align: justify;">
El passat dia 11 de setembre, en tornar de participar a la Via Catalana al Perelló, un cop a casa vaig dedicar-me a repassar les notícies d'aquell dia. Fou així com em sobtà un dels titualrs dedicat a l'acció violenta d'uns energumens feixistes a la Llibreria Blanquerna, a Madrid, on com tots sabreu la delegació de la Generalitat celebrava un acte commemoratiu de la Diada, fets que no feia ni un hora que havien transcorregut quan vaig assabentar-me'n. En contemplar la filmació, la forma d'actuar d'aquella colla de descerebrats em va rememorar, salvant les estretíssimes distàncies, les imatges que, bé havia vist o bé coneixia a través de lectures, perpretades pels feixistes italians o els nazis alemanys durant els anys d'entreguerres. A més d'exhibir la seua fatxenderia i llurs destrosses, recodareu la mostra de banderes que van fer aquells subjectes, pertanyents a algunes de les formacions de l'extrema dreta carpetovetònica: (anti)Democracia Nacional, Alianza Nacional (una bandera descaradament inspirada en la nazi) i una <i>vella coneguda</i>, la de la Falange, amb les seues franges roges i negres (colors manllevats de la bandera anarquista) i el yugo y las flechas (antic símbol dels Reis Catòlics i de la "unidaz" de España).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En veure la bandera falangista, se'm féu present una anècdota ocorreguda cosa d'un mes encara no, concretament el 17 d'agost passat durant la cadena humana al pont de Flix. Un senyor de molt avançada edat, esperant l'inici de l'acte, es va dirigir a mi dient: "<i>Què et sembla Collazos? I jo que de jove era falangista, i ara em veig aquí!</i>". El primer que vaig pensar és que si hi ha persones que han dut a terme aquest recorregut ideològic (i diria que no és un cas únic), un molt ampli suport ,per no dir majoritari, a la independència es pot donar per fet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En canvi, a les terres de la<i> Meseta y aledaños</i> poc han canviat les actituds en el sector del més rocallós i ranci espanyolisme, des de les ambigüetats no tan ambigües de Rajoy, fins a aquells que demanen la suspensió de l'autonomia de Catalunya o, anant a totes, bombardejar els catalans, perquè aixì s'ha fet periòdicament. Un pensament únic monolític que no sols és incapaç d'admetre qualsevol diferència, sinó que experimenta una desaforada enrabiada felina quan es menciona la separació, és a dir, la independència.<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazY3rmTpsCGvUbdp0CmGyTstHhdsmvwDiB6rROsAA8fM1Orpli1eXZ9BdFZpKDp3CpVafzpECzDzUoTF1qazKcLokSuMnlfALNrwP6waqMuBFwylhtlmKlh-gIBsYHTpathmHhCBhvO4/s1600/vg030.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazY3rmTpsCGvUbdp0CmGyTstHhdsmvwDiB6rROsAA8fM1Orpli1eXZ9BdFZpKDp3CpVafzpECzDzUoTF1qazKcLokSuMnlfALNrwP6waqMuBFwylhtlmKlh-gIBsYHTpathmHhCBhvO4/s400/vg030.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
.</div>
Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-5844024255603162622012-02-11T00:05:00.000+01:002012-02-11T00:05:24.947+01:00PERIODISME DE RISC<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHqJnBnnFd3rDsi__t6r6t_9_Qpf3-awpbC0CWX0kUcyIT3-at5y5rYItJaDPcV23l10ZaMNp0J5Dr7nd1MTU3xWdTt8yyfCGzcW5Q38-SoUm1ow8er_ixbvjZoedJb3S5EaN9O1R7olM/s1600/diario_de_berlin_1936_1941_de_william_shirer.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHqJnBnnFd3rDsi__t6r6t_9_Qpf3-awpbC0CWX0kUcyIT3-at5y5rYItJaDPcV23l10ZaMNp0J5Dr7nd1MTU3xWdTt8yyfCGzcW5Q38-SoUm1ow8er_ixbvjZoedJb3S5EaN9O1R7olM/s320/diario_de_berlin_1936_1941_de_william_shirer.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5707646644774659234" /></a><div style="text-align: justify;">La feina de periodista no sempre és fàcil, més quan s'exerceix en un entorn hostil. I quan aquest entorn no és altre que l'Alemanya nazi, és com passejar per un camp minat. Així es desprèn després de la lectura del <i>Diario de Berlín, </i>William Shirer. L'autor aterra al territori alemany quan el règim nazi està en plena eferverscència, essent testimoni directe de l'agressiva política expansiva, primer amb les annexions d'Àustria, els Sudets i la resta de Txèquia i l'inici de la guerra, amb lesinvasions de Polònia, Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica i França. El seu relat finalitza quan torna cap als Estats Units al desembre de 1940, quan ja es preveu el fracàs alemany a la Batalla d'Anglaterra.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Shirer narra les seues experiències, les dificultats i els obstacles que moltes vegades ha de salvar per poder efectuar les seues cròniques radiofòniques, amb una censura cada vegada més asfixiant així que avança el conflicte bèl·lic. L'autor s'esplaia al seu diari, aportant detalls dels fets, els quals difícilment hagués pogut manifestar quan emetia en directe, amb un censor al seu costat controlat que no se'n sortia del guió (així, literalment). Tanmateix, ens ofereix descripcions impagables dels grans personatges que va poder veure i escoltar directament (Hitler, Göring, Goebbels, etc.) i de l'actitud dels alemanys davant la guerra, molt lluny del fervorós entusiasme que les seues autoritats volien que es reflectís. Shirer odia en profunditat el règim nazi; tant és així, que fins i tot, malgrat el risc, se n'alegra dels bombardejos britànics sobre Berlín i l'efecte desmoralitzador sobre la població. També percep i, d'alguna manera,<i> s'escandalitza</i> en comprovar la feble resistència de l'exèrctit francès envers l'avenç alemany (cosa que preludiava el col·laboracionisme que gaudirien els nazis, tema gairebé tabú encara avui a l'estat veí).</div><div style="text-align: justify;">L'autor, però, no sols va romandre a Alemanya durant la seua estança al continent europeu. Abans i durant la guerra va recórrer diversos països i ciutats europeus. Una estada d'un any (un any sabàtic) a Lloret de Mar, li va permetre recórrer i conèixer Catalunya i Espanya, interessant-se i preocupant-se posteriorment dels seus esdeveniments, especialment durant la Guerra Civil. Quan aquest conflicte estava ja tocava a la seua fi, escrivia al seu diari el dia 29 de març de 1939 metre es trobava a Ginebra: "<i>Madrid es va rendir ahir; avui ho fa la resta de l'Espanya republicana. No hi ha paraules per expressar el que sento aquesta nit. La carnisseria de Franco serà terrible</i>". Més endavant, durant el seu viatge de retorn als Estats Units, descriu la seua breu estada a Barcelona: "<i>El feixisme ha portat el caos i la fam aquí. Ja no existeix la feliç i despreocupada Barcelona que jo coneixia. En el Passeig de Gràcia, en la Rambla, en la plaça Catalunya, veig desfilar en silenci rostres demacrats, afamas, amargats</i>".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En un altre apartat del diari, Shirer fa una descripció dels alemanys la qual, sens dubte, està condicionada en bona part per la seua animadversió cap al règim nazi. Però tot que restaria fora de context, si eliminem alguna paraula i expressió groixudes, no deixa de tindre certa actualitat: "<i>Els pobles sotmesos d'Europa se salvaran, per suposat, si Gran Bretanya resisteix i finalment guanya aquesta guerra. Però, encara en el cas de què Alemanya esdevingui vencedora d'ella, no podrà triomfar en el seu intent d'organitzar Europa. Després de tants anys com porto ara de viure barrejat amb ells, estic profundament convençut de què l'alemany és incapaç d'organitzar Europa. La seua falta d'equilibri, el seu sadisme provocador quan està a dalt de tot, la seua incapacitat constitucional per entendre mínimament el que passa per les ments i els cors dels altres pobles, la seua creença instintiva en què les relacions entre els pobles sols pot fonamentar-se en la relació amo-esclau i mai sobre la igualtat del viu i deixa viure...; totes aquestes característiques de l'alemany el fan, a ell i la seua nació, inepte per obtindre el lideratge a Europa amb el qual sempre havia somiat, i garanteixen que, per molt que ho intenti, a la llarga fracassarà</i>". Això ho escrivia William Shirer el 26 de setembre de 1940.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un bon llibre per conèixer fets rellevants del nazisme des d'una altra perspectiva i amb uns detalls que difícilment trobaríem en la documentació històrica.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-7265353463927187632012-01-17T21:00:00.000+01:002012-01-17T21:11:38.736+01:00DE BARCELONA A ROMA, PASSANT PER TIVISSA I PRATDIP<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyBg4dfseUv-Dt6vbwxLuerNnUCtvxtqn_Bgp3fqoAP_HIeZH9hHziSyaVBuI0A5onZAUX2zqmpdBl59KiJoXvzqdFQydR95yjLHVkw7HSAOhb98IKgpspTABkOTsjCH4Ho1D2evcsKmU/s1600/llinatge.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 212px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyBg4dfseUv-Dt6vbwxLuerNnUCtvxtqn_Bgp3fqoAP_HIeZH9hHziSyaVBuI0A5onZAUX2zqmpdBl59KiJoXvzqdFQydR95yjLHVkw7HSAOhb98IKgpspTABkOTsjCH4Ho1D2evcsKmU/s320/llinatge.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5698695979880070754" /></a><div style="text-align: justify;">Aquestes passades festes he aprofitat per abordar la lectura de<i> LLinatge</i>, del bon amic Miquel Esteve. Estructurada en breus apartats que corresponen a episodis protagonitzats per cadascun dels personatges principals, l'autor li ha sabut donar un ritme àgil, a més que sap captar l'atenció del lector: l'acció narrada en cada apartat és resol en el següent i així es va entreteixint tot l'argument, en un ritme, com es diu en la ressenya de la contraportada, trepidant. Dient-ho en paraules planeres, Miquel Esteve aconsegueix <i>enganxa</i>r a qui ho llegeix. L'acció es desenvolupa en diversos escenaris força dispars: Barcelona, Roma, Tivissa i Pratdip. L'argument gira a l'entorn d'uns éssers fantàstics, demoníacs, de les nostres contrades, els dips, una mena d'homes-gossos, relacionada amb els quals hi ha una fosca i temible profecia. Esoterisme, intrigues i assassinats sagnants són alguns dels altres ingredients que conformen la novel·la. No comentaré res més pel que fa a l'argument, ja que molts ja el coneixereu, i els que no, us convido a què llegiu aquesta obra del sempre sorprenent Miquel Esteve.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;">-------------------------------------------------------</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Gairebé al mateix temps que acabava de llegir la novel·la, es produí el decés del pare de Miquel Esteve. En un altre espai ja vaig expressar-li el meu condol, però no puc estar-me de fer-li arribar una altra vegada des d'aquí. Ànims Miquel i Endavant!</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-62300569450837882572011-12-31T18:00:00.000+01:002011-12-31T18:03:52.629+01:00DE LLARDECANS A VILLAR DE CAÑAS (I LA QUE ENS VE...)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI4zPS5O9LN7PrXqThrcd17wwJ6wu4RsNWrfX-vSrSEMKnIOFlQrIoeIeyOKzFQ_OEq8v45qIKWNscT6LppLwAqruyS0ur_Ind4FRQFHvTGXar-_koO6gYDI9KvlWrZbK7wXgndbyRzxk/s1600/villar_canas_mtc.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI4zPS5O9LN7PrXqThrcd17wwJ6wu4RsNWrfX-vSrSEMKnIOFlQrIoeIeyOKzFQ_OEq8v45qIKWNscT6LppLwAqruyS0ur_Ind4FRQFHvTGXar-_koO6gYDI9KvlWrZbK7wXgndbyRzxk/s320/villar_canas_mtc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5692339082876086082" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Recordo que una persona molt propera a mi va comentar-me que mentre estava feinejant per casa li havia semblat escoltar a les notícies de la televisió que l'MTC el posarien a Llardecans. Després de la meua primera sorpresa i incredulitat davant aquella informació (tot i que qualsevol població hi podia optar, que coi hi pintava Llardecans?), vaig preguntar-li si ho havia entès bé. En aquells dies estava obert el procés del concurs d'adjudicació, i com a molt el que podia haver passat és que aquesta població veïna hagués decidit participar-hi, tot i els meus dubtes. Poc després vaig saber que un municipi de la província de Conca anomenat Villar de Cañas presentava la seua sol·licitud per acollir l'MTC. Aquí va ser on vaig deduir l'entrallat i el malentès, ja que si un no està massa al cas i està escoltant de biaix, és fàcil confondre Llardecans i "Vi-LLARDECAÑAS". Qui havia de dir que aquella població fins aquell moment desconeguda que espontàniament es va convertir en el centre d'un acudit dins el meu àmbit familiar, acabaria essent la que, si no hi ha res de nou acollirà finalment l'MTC segons l'acord pres en el primer consell de ministres del govern de Rajoy.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Em comentava un amic ahir a la tarda que fins que ell no vegi com posen la primera totxana en aquella població castellana, no n'estarà segur del tot que l'MTC vagi allà. No obstant, revisant la premsa d'avui em sembla que tot està dat i beneït. Ja coneixeu que en pensava d'aquest tema i tampoc cal rumiar-se massa quina va ser la meua reacció en saber la notícia, no cal donar-li més voltes. Ho sento per aquelles persones que veien en l'MTC una oportunitat per al nostre territori. No hi ha dubte que era una bona inversió, però al mateix temps segueixo opinant que en representava una feixuga hipoteca.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha, però, una cosa que m'ha sobtat, i és la rapidesa amb què el nou govern estatal ha resolt aquest tema. L'anterior executiu no va parar de marejar la perdiu per diverses causes i ara de cop i volta en el primer consell de ministres, juntament amb l'aprovació d'unes mesures polèmiques de cara a la reactivació econòmica (ja veurem que passa...), decideixen <i>de un plumazo</i> allò que els seus antecessors van ser incapaços de resoldre en anys. Hi ha una cosa en què dono la raó als partidaris d'Ascó: tècnicament, la seua era la millor proposta, no hi càpigui cap dubte. Però recordem un detall de la ubicació de l'MTC que hi havia en el projecte: la seua proximitat al riu, a l'Ebre. Cal pensar que el nou executiu de Madrid deu estar més que interessat en evitar qualsevol amenaça en la integritat i la puresa de les aigües del nostre riu. I em temo que no per raonaments precisament ecològics...</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-16654150181454174762011-12-28T00:00:00.001+01:002011-12-29T10:07:06.604+01:00EL 2012 EM CASO<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWiDuC893RER5Hr1pdiMFZmB1WkKADnac4MLQLEIMLF9j7AUVyHI9w20cCNppdoZzUTmTI_369EqgcT8ydfuDrprs0l20ffESNvsnoFG8HrZIRqwx0-P43GN53RPBBRS2SQmqb1Yi_ikc/s1600/anells_casament.gif"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 253px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5690888223630508914" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWiDuC893RER5Hr1pdiMFZmB1WkKADnac4MLQLEIMLF9j7AUVyHI9w20cCNppdoZzUTmTI_369EqgcT8ydfuDrprs0l20ffESNvsnoFG8HrZIRqwx0-P43GN53RPBBRS2SQmqb1Yi_ikc/s320/anells_casament.gif" /></a><br /><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">Doncs sí, qui ho havia de dir! Finalment l'any que aviat començarà donaré el pas, un dia això havia d'arribar. Sens dubte que ha sigut un secret molt ben guardat que a més d'un i a més d'una us sorprendrà. Certament és una qüestió que, donades les circumstàncies he volgut portar amb la màxima discreció, però que una vegada confirmada i consolidada la relació, hem decidit donar un pas endavant i acabar-ho de lligar amb el matrimoni. No tota la vida havia de ser un solterot per molt que la cosa així semblés encaminada.</div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><br /></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">Res, que d'aquí uns mesos -encara no s'ha fixat la data- es farà la pertinent cerimònia casament. Si voleu conèixer la persona amb qui compartiré la meua vida aviat -a la pràctica, ja ho estic fent-, cliqueu aquest<a href="http://bromesjacr.blogspot.com/2011/12/blog-post.html"> enllaç</a>.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-21617751725937672912011-12-07T22:50:00.001+01:002011-12-07T23:51:50.128+01:00LA FASIFICACIÓ FALSIFICADA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwHZYQ1rgYVTXWp9KJffXlFRAqEf68CnJyLgrbZaA3oHlyrbX21Fnz-Xlex3YLd-WGKuy36cSaMLUReumIpKmUZwV6L-yO4Rk7Cn3IKLJ12-e-I6ilgkYg1Jc9low3_RbXWxAiEzshbso/s1600/cementerio_praga.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwHZYQ1rgYVTXWp9KJffXlFRAqEf68CnJyLgrbZaA3oHlyrbX21Fnz-Xlex3YLd-WGKuy36cSaMLUReumIpKmUZwV6L-yO4Rk7Cn3IKLJ12-e-I6ilgkYg1Jc9low3_RbXWxAiEzshbso/s320/cementerio_praga.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683522788897554162" /></a><div style="text-align: justify;">Fa cosa de mes i mig vaig acabar la lectura d'<i>El cementerio de Praga</i>, del sempre sorprenent Umberto Eco. La trama, ambientada a la segona meitat del segle XIX, gira a l'entorn d'un personatge, Simone Simonini, absolutament nefast i pervers. El seu ofici principal, del que n'és tot un expert, és la falsificació de documents, oferint els seus serveis des de simples particulars fins a les màximes autoritats de l'època, concretament a les de França, tot i que el seu singular currículum l'inicia a la seua Itàlia natal. És a París on finalment fa cap i on s'experimenta i es consolida com un falsificador inigualable. La seua tasca el porta a estar enmig de grans assumptes que més tard figurarien als llibres d'història, exercint a la perfecció la seua feina amb les conseqüències que provoquen els seus infundis ben remunerats. Fins i tot, ell es falsifica a sí mateix ja que de tant en tant adopta una altra personalitat. El seu últim treball va estar vinculat a la redacció d'un dels documents falsos més letals que mai s'han escrit, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_protocols_dels_savis_de_Si%C3%B3"><i>Els protocols dels savis de Sió</i></a>. Però és que al marge d'aquest ofici maliciós, Simonini és un personatge miserable, energumen i de costums mediocres. Gairebé odia i menysprea qualsevol persona que no sigui ell mateix. Li repugnen les dones i té una fòbia especial, entre altres, cap als alemanys, els jesuïtes, els maçons i, molt especialment, cap als jueus. A més a més, quan algú està a punt de desemmascarar-lo, Simonini no dubta en recórrer a l'assassinat. I la seua màxima aspiració en aquesta vida és gaudir d'un bon menjar en un restaurant (a la novel·la es poden recollir un bon grapat de menús que consum el nostre antiheroi).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al final del relat, Umberto Eco ens fa un aclariment: l'únic personatge fals que apareix al llarg de les pàgines de la novel·la és el mateix Simone Simonini. Tota la resta, fets i persones, van existir. És a dir, l'autor escriu una narració -una mentida al cap i a la fi- basada en fets i personatges reals, però on al centre del relat hi ha un individu que és l'únic inventat i qui, a més, es dedica a la tasca de falsificar documents. Tot un entramat metafòric-al·legòric que Eco sap teixir de forma magistral. Però, finalment sorgeix el gran interrogant: Simonini és un personatge fictici, però molts dels documents que s'esmenten, aquelles malicioses falsificacions que apareixen al llarg de la novel·la, van existir. Qui els va escriure? Fa fredor pensar que darrere aquells fulls hi ha la mà malvada d'una persona o d'un grup humà. Potser Umberto Eco ens ha enganyat una vegada més, i Simonini és més real del que ens pensem.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-70519858395561275922011-12-06T11:15:00.006+01:002011-12-08T20:03:18.657+01:00"LA TUMBA DEL MARIQUITA" (O AGAFANT EL RAVE PER LES FULLES)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrW07wsKdzjER_1y1pDQY8mGmVjmT5srbTtCqOOaZFkSS9-1CI68aEcHY4DaXAT0iAmaXFq5VQR9dqnASZQXHZfjhIczT6XHIQoKVqwnClMnsk-N_Q2c5U-HDAgbSJRzZK3Hb83Lkvkuk/s1600/frederic_ii_retrat.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 254px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrW07wsKdzjER_1y1pDQY8mGmVjmT5srbTtCqOOaZFkSS9-1CI68aEcHY4DaXAT0iAmaXFq5VQR9dqnASZQXHZfjhIczT6XHIQoKVqwnClMnsk-N_Q2c5U-HDAgbSJRzZK3Hb83Lkvkuk/s320/frederic_ii_retrat.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5682304707259943954" /></a><div style="text-align: justify;">Un dels personatges més importants i influents de la història universal ha estat, sens dubte, Frederic II el Gran, rei de Prússia. Del seu llarg regnat (1740-1786) restà com a herència l'assoliment per part de Prússia de la categoria de potència europea de primer ordre, en gairebé tots els aspectes. Dels anys de Frederic data la constitució d'una de les màquines militars més formidables i temibles, base del poder, la projecció i l'expansió del regne prussià, gràcies a les reformes aplicades. Per altra banda, si bé no fou pròpiament un reformador social, Frederic II fou un paradigma del despotisme il·lustrat, procurant les mesures que possibilitessin el benestar dels seus súbdits. Una de les mesures més populars i reconegudes fou la introducció i el desenvolupament del conreu de la patata, que acabà esdevenint en un dels aliments bàsics dels prussians i de tots els alemanys. Aquest tubercle s'adaptava molt bé a les condicions climàtiques del territori prussià, al contrari del que passava amb els cereals; la seva expansió acabà amb els freqüents períodes de fam provocats per les males collites de cereals.</div><div><div><div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al mateix temps, Frederic II fou un personatge controvertit i, fins i tot,</div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8CrMkHIl0ZPFNteJAe7jdTF43b8NFaSLVekuCtiqHLGjmDs_taHGUSETO8e2kQSCq8or1mEzIO_cAq4SS0xXzpgVWZvYUNK6nGJ_rVs9ZRkNNbiFK2CratVlrEFypR5K0UNqK8BZnpRQ/s1600/frederic_ii_flautista.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 299px; FLOAT: right; HEIGHT: 201px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5682301010227762802" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8CrMkHIl0ZPFNteJAe7jdTF43b8NFaSLVekuCtiqHLGjmDs_taHGUSETO8e2kQSCq8or1mEzIO_cAq4SS0xXzpgVWZvYUNK6nGJ_rVs9ZRkNNbiFK2CratVlrEFypR5K0UNqK8BZnpRQ/s320/frederic_ii_flautista.jpg" /></a> excèntric. Gran amant de la cultura i de les arts, va arribar a mantindre una estreta relació amb Voltaire i amb J.S. Bach. Durant el seu regnat fou construït el palau de Sanssouci, a Potsdam, residència d'estiu de Frederic i dels monarques prussians que el succeïren, que és una de les màximes expressions de l'arquitectura del rococó. Un dels camps artístics preferits d'aquest monarca fou la música, de la qual no fou sols espectador, sinó també compositor i, fins i tot, ell mateix va arribar a intepretar concerts de flauta davant la cort. També fou escriptor, tant de prosa com de poesia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha un altre aspecte de la personalitat de Frederic II a tenir en compte: era homosexual. Característica del monarca que molts investigadors agafen amb pinces de cara a la veracitat o no d'alguns episodis que se li atribueixen. El més <i style="text-align: justify; ">sonat</i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; "> i, alhora, tràgic el protagonitzà de jove, quan encara era príncep, en mantindre una relació sentimental amb un tinent de l'exèrcit. La parella va voler escapolir-se cap a Anglaterra, però foren descoberts; el tinent fou executat i Frederic, durant un temps empresonat i privat del seu títol de príncep hereu (el qual posteriorment recuperaria). Recordo que durant la visita que vaig efectuar a Potsdam, la guia del grup féu referència a aquesta característica de Frederic II amb un eufemístic "no li agradaven les dones"; vaig poder comprovar -com es veurà més endavant-, que altres guies feient referència a aquest tret fredericià. I de fet, opino que no és cap nimietat ni cap element de pura <i>xafarderia </i>morbosa fer esment de la condició d'homosexual de Frederic II, personatge, insisteixo, molt excepcional. Reitero, cal tenir-ho bastant en compte perquè, en bona part, explicaria moltes de les actituds i el costums d'aquest monarca singular, però sense anar més enllà d'aquesta apreciació.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgREqWW5_c-RlNeQ80y9jbLwRp2H5fdWXzu7CtvAUq8vO5wdr54MBrn253J10d_NFzTypFQsz4Y-jWYx624qhPMbkm-EcT_yFCoopM2WJhSwxBoVjZrYm65hj5qW7FctFX_pxK8EtgXppU/s1600/frederic_ii_estatua.jpg"><img style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; width: 130px; float: left; height: 166px; cursor: pointer; " id="BLOGGER_PHOTO_ID_5682300470744092066" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgREqWW5_c-RlNeQ80y9jbLwRp2H5fdWXzu7CtvAUq8vO5wdr54MBrn253J10d_NFzTypFQsz4Y-jWYx624qhPMbkm-EcT_yFCoopM2WJhSwxBoVjZrYm65hj5qW7FctFX_pxK8EtgXppU/s320/frederic_ii_estatua.jpg" /></a><div style="TEXT-ALIGN: justify">Frederic II és considerat pels alemanys com un dels principals i més importants estadistes i personatges de la seua història, tant pel que representà per a l'engrandiment de Prússia (que més tard esdevindria el motor de la unitat alemanya), com -i sobretot força apreciat per aquest fet- per la popular mesura de la introducció de la patata. De fet, encara avui en dia molts alemanys que visiten el sepulcre de Frederic a Sanssouci hi dipositen al damunt patates com a mostra d'agraïment per haver promocionat aquest tubercle, salvant així del turment de la fam a milers dels seus avantpassats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fou a l'estiu de 2008, al final de la meua estada a Berlín, quan vaig visitar Potsdam i, com no podia ser menys, el palau de Sanssouci. Allí, als jardins, es troba el sepulcre de Frederic II, amb una sòbria làpida de pedra on figura escolpit el seu nom, i al costat, </div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA7GcnnyNRj-Xw3rfhVtQsvnTNrkD32YI5tHLWzBQsOjM_DgrT9lhNpbAm0YOQ1OztgOmENh-7uQOZeT1LrI5fCW1o4YHkpPsZceocyDQmiv-cqrGw9zwgDHnlPesIN_FKdYkqoNO6VO0/s1600/frederic_ii_lapida.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 224px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5682300161040923570" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA7GcnnyNRj-Xw3rfhVtQsvnTNrkD32YI5tHLWzBQsOjM_DgrT9lhNpbAm0YOQ1OztgOmENh-7uQOZeT1LrI5fCW1o4YHkpPsZceocyDQmiv-cqrGw9zwgDHnlPesIN_FKdYkqoNO6VO0/s320/frederic_ii_lapida.jpg" /></a>fent gala d'una altra de les seues excentricitats, els sepulcres dels seus gossos de cacera (activitat al que era també força aficionat) tal com ell així ho desitjà. Em trobava contemplant aquella mostra d'austeritat, que contrastava amb la grandesa històrica del personatge quan, de sobte veig, que s'apropava un grup excursionistes. Per la cridòria que deixaven anar de seguit vaig saber que es tractava d'espanyols. Del grup, dos homes anaven més avançats, i un d'ells amb un aspecte singular -de cinquanta i tants anys, cos de pera, cabell greixós i ulleres de cul de got-, en trobar-se davant el sepulcre de Frederic, va deixar anar amb una característica veu <i>nasal-meseteña</i> i amb to de menyspreu: "<i>¡Mira! ¡Ahí está la tumba del mariquita!</i>". Com sempre, n'hi ha que agafen el rave per les fulles. I preparem-nos, perquè em temo que aquest tipus de raonament, maliciós, barroer i estret de mires, és el que imperarà, en molts aspectes, durant una bona pila d'anys.</div></div></div></div></div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-4805431222108500102011-12-03T00:15:00.000+01:002011-12-03T10:07:59.966+01:00LES BARQUES "DE JOFFA" I "DE LA SIRGA" (II). RECTIFICAR ÉS DE SAVIS<div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="FONT-SIZE: medium" class="Apple-style-span">En una <a href="http://blocdejacr.blogspot.com/2011/10/les-barques-de-joffa-i-de-la-sirga.html">entrada anterior</a> sobre aquest tema sorgit després de la consulta del llibre </span><i style="LINE-HEIGHT: 20px; BACKGROUND-COLOR: rgb(255,255,255); COLOR: rgb(51,51,51); FONT-SIZE: medium">Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX), </i><span style="LINE-HEIGHT: 20px; BACKGROUND-COLOR: rgb(255,255,255); COLOR: rgb(51,51,51); FONT-SIZE: medium">deduïa que les dos barques que sortien amb aquell nom (<i>de Joffa</i> i <i>de la Sirga</i>) al capbreu de 1400 corresponien, respectivament, a les barques de Dalt i a la de Baix. La clau de volta d'aquesta conclusió era un altre document -el de compravenda de la baronia de Flix, la Palma i Mas de Flix, de 1399-, del qual Serrano aportava aquesta cita: </span><span style="LINE-HEIGHT: 20px; BACKGROUND-COLOR: rgb(255,255,255); COLOR: rgb(51,51,51)"><span class="Apple-style-span"><i>"la barca de pas... e ab lo dret de dita barca appellada de Juffa versus Ylerde, ab tots sos vaixells i altres arreus". </i>Doncs bé, al cap d'uns dies Jaume Masip m'advertia que la citació efectuada per Serrano Daura no estava ben transcrita, i com a prova m'enviava una reproducció del document. Certament, per una part Serrano omet una part de la citació -omissió indicada amb tres punts-, i per un altra sembla que <i>integra</i> dos descripcions en una sola, si tenim en compte el que figura al document, que és el següent:</span></span></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="LINE-HEIGHT: 20px; BACKGROUND-COLOR: rgb(255,255,255); COLOR: rgb(51,51,51)"><span class="Apple-style-span">"<i>ab la barca del pas devers Leyda e ab lo dret dela barca apellada de Jufa </i>".</span></span></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><span style="LINE-HEIGHT: 20px" class="Apple-style-span">És a dir, al document es distingeix entre la barca que condueix cap al camí de Lleida i l'altra, anomenada de <i>Jufa</i>. Xoca a més que es transcrigui <i>versus Ylerde</i>, quan en el document figura l'expressió en català, <i>devers Leyda</i>. Intueixo que Serrano va caure en una confusió, a saber si al moment mateix de transcriure el document, o bé en citar-lo, confusió certament que pot passar a qualsevol. Independentment del que hagués pogut passar, el cert és que un cop aclarida aquesta errada, no em queda més remei que esmenar i corregir en part el que expressava en l'anterior entrada dedicada a les dos barques.</span></span></div><br /><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium; color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; ">Per una part, el que en el capbreu apareix com la barca de la sirga i en el document de compravenda, com la barca</span><i style="font-size: medium; color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; text-align: justify; "> devers Leyda </i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium; color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; text-align: justify; ">és la barca del Riu de Dalt, mentre que la </span><i style="font-size: medium; color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; text-align: justify; ">Jufa/Joffa</i></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><span style="LINE-HEIGHT: 20px" class="Apple-style-span"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhreAMvf4g2CCdul-3UZoUQ-eH-K1rcVhiIAmuan7V1f52gU0MFCG007PWUqxSi-pyt2PsDMFjTR7EJK42qCVNVq8dn5ZNlSIeSRgK1NIzGG2N4Tgl3H8t5Ip0OtswOyRe2zw5A0HJtIkA/s1600/barca_baix_2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 211px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5681675041408726162" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhreAMvf4g2CCdul-3UZoUQ-eH-K1rcVhiIAmuan7V1f52gU0MFCG007PWUqxSi-pyt2PsDMFjTR7EJK42qCVNVq8dn5ZNlSIeSRgK1NIzGG2N4Tgl3H8t5Ip0OtswOyRe2zw5A0HJtIkA/s320/barca_baix_2.jpg" /></a>és la del Riu de Baix. Així, probablement la maniobra de la <i>tasia </i>l'efectuaven els navegants a l'indret on es trobava la barca del Riu de Dalt. Això reforça encara més el paper d'aquest pas de barca, que no sols donava accés al camí que portava a Lleida, sinó també facilitiva una maniobra tan feixuga per a la navegació fluvial com era creuar el riu per accedir al camí de sirga de l'altra riba. No obstant, això continua validant una de les conclusions de l'anterior entrada, i és la de considerar Flix com un important nus de comunicacions durant segles.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><span style="LINE-HEIGHT: 20px" class="Apple-style-span">Però també és cert que testimonis vius, com també explicava, m'havien referit que ells havien fet o havien vist fer la maniobra de la <i>tasia</i> a la zona de la barca del Riu de Baix. Si compten que amb tota probabilitat anteriorment es feia a l'altre pas aquesta maniobra, alguna circumstància va haver d'obligar a canviar la zona de <i>tasia</i>. Què va poder passar? Apunto dos hipòtesis. Josep Sánchez i Francisco R. Visa (1) aporten que durant la Guerra dels Segadors la barca del Riu de Dalt fou destruïda. De fet, de la mateixa època és el plànol de Flix dibuixat per l'enginyer militar francès Beualieu, en el qual sols apareix la barca del Riu de Baix. Tanmateix, en un plànol també d'enginyers militar francesos, però efectuat durant la Guerra de Successió, l'únic pas de barca que surt indicat és el de baix. Fou la perllongada manca del pas de barca del Riu de Dalt el que motivà el canvi de la zona de<i> tasia </i>cap al Riu de Baix?</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; font-size: medium; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; font-size: medium; ">L'altra hipòtesi apuntaria cap a un canvi sofert per l'orografia del riu, cosa que hagués repercutit en el traçat del camí de sirga. Aquesta transformació ben bé va poder ser produïda per una riuada. Cal recordar que l'avinguda de 1787 provocà canvis físics importants en el curs de l'Ebre. A Vinebre, per exemple, el riu deixà de passar pel costat del nucli habitat com havia estat secularment, per transcórrer en aquest tram dins de territori del terme d'Ascó. Qui no diu que una de les conseqüències d'aquesta temible riuada fos una modificació tal de les vores del riu a Flix que afectés el camí de sirga obligant a canviar la zona de</span><i style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; text-align: justify; font-size: medium; "> tasia</i><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; text-align: justify; font-size: medium; ">?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; font-size: medium; "><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span">Com a conclusió d'aquesta entrada resta que la seua intenció era corregir i matisar el que s'havia expressat en l'anterior que tractava sobre les barques de Flix: que la que s'anomenava com de la sirga o </span><i style="text-align: justify; ">devers Leyda</i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; "> corresponia al pas del Riu de Dalt, amb les importants comeses de possibilitar l'accés al camí de Lleida i facilitar la </span><i style="text-align: justify; ">tasia</i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; "> als navegants; i la de Jufa/Joffa que correspondria a la barca del Riu de Baix, que més endavant esdevendria, pel motiu que fos, el punt de </span><i style="text-align: justify; ">tasia</i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; ">.</span></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; background-color: rgb(255, 255, 255); font-size: medium; "><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; background-color: rgb(255, 255, 255); font-size: medium; ">(1) Josep Sánchez Cervelló i Francisco R. Visa Ribera, </span><em style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 20px; background-color: rgb(255, 255, 255); font-size: medium; ">La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940)</em></div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-84454197188074732782011-11-20T17:47:00.004+01:002011-11-20T17:51:55.378+01:00PREVISIONS DE FUTUR<div style="text-align: justify;">Aquest acudit ha estat publicat per l'edició d'avui d'<i style="text-align: justify; ">El Periòdic d'Andorra</i>. Crec que, malauradament, l'encerta...</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-5q2Bgr7xV07EGM_24OXL1k-199mreON9EU_TUoJ0SM6XPIu7AXXXQke05Xc8P8kdupzpgVCgMl5LX0Y-CG_l1k-R9uFrnUJk_OquISKNah-fTQeAJG9SKl8sJegYV22wS6mkySIwpK8/s1600/acudit_periodic_andorra.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 172px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-5q2Bgr7xV07EGM_24OXL1k-199mreON9EU_TUoJ0SM6XPIu7AXXXQke05Xc8P8kdupzpgVCgMl5LX0Y-CG_l1k-R9uFrnUJk_OquISKNah-fTQeAJG9SKl8sJegYV22wS6mkySIwpK8/s320/acudit_periodic_andorra.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677121415482484002" /></a></div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-53725221180752487622011-11-01T23:45:00.025+01:002011-11-02T00:30:48.645+01:00MARCOS FORTUNY LIZARBE (1966-2011)<div>Un sentit i emocionat adéu, Marcos, amic meu. Per què te n'has anat tan aviat?. Et recordarem...</div><div><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl6PWiyNiUHoiPCHoMvquVBMlO1IepJfpkEIDIMFWPQWKc5dZ5hDd4HudtRmLp25pqyZ4dO15YC6nAVJmWM0QMO3SrjkbnDQc8zvWEkryH5Kr9fpx7omKH9a_Gi8ctu1S7QoX7N5PNDdw/s1600/escanear0006.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 286px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl6PWiyNiUHoiPCHoMvquVBMlO1IepJfpkEIDIMFWPQWKc5dZ5hDd4HudtRmLp25pqyZ4dO15YC6nAVJmWM0QMO3SrjkbnDQc8zvWEkryH5Kr9fpx7omKH9a_Gi8ctu1S7QoX7N5PNDdw/s320/escanear0006.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670173284403353522" /></a><div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTl27tgZAdepIQarQxe8aWzBND6mNGQ_sMCdfWSLzlClqwPpt2rtMiNXSZq_Rwyg0x6H7cGyZT9cvG0b_VPtVGvagh3AUuxTCL4xglxJmCnrZJWytFBm16TqXGbQozHWk980FCuk8mek/s1600/escanear0001.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 237px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTl27tgZAdepIQarQxe8aWzBND6mNGQ_sMCdfWSLzlClqwPpt2rtMiNXSZq_Rwyg0x6H7cGyZT9cvG0b_VPtVGvagh3AUuxTCL4xglxJmCnrZJWytFBm16TqXGbQozHWk980FCuk8mek/s320/escanear0001.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670173174885940050" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-DogVwklUxpwXLM7pD4FBcIn1dFZ5E9qRTpdXagfWHKKRcZjLBummQ9HI35__f0ednLtgmJPaG8cvlte2tbF_xrwQXB1tbM6hhXmDdqNGKyLxgf0ary_Re2F0c6Yb9Rb8tK_sbm50q-w/s1600/escanear0008.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 211px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-DogVwklUxpwXLM7pD4FBcIn1dFZ5E9qRTpdXagfWHKKRcZjLBummQ9HI35__f0ednLtgmJPaG8cvlte2tbF_xrwQXB1tbM6hhXmDdqNGKyLxgf0ary_Re2F0c6Yb9Rb8tK_sbm50q-w/s320/escanear0008.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670173011360404946" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAj10Zyv9jdmPaA2W_t9Da1wqpEEASc_QO2v2Wu797SSBCJKedDGRnt_I_7UrURYqDASGvTVr3OpzDDz6wjN3QanTpyfcq18sEc2KQEIVf33nfOZdGgsOg884227m3hAk8nN-yDjRLnkE/s1600/escanear0002.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 208px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAj10Zyv9jdmPaA2W_t9Da1wqpEEASc_QO2v2Wu797SSBCJKedDGRnt_I_7UrURYqDASGvTVr3OpzDDz6wjN3QanTpyfcq18sEc2KQEIVf33nfOZdGgsOg884227m3hAk8nN-yDjRLnkE/s320/escanear0002.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670172862454061650" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAVNTb9ncnPaHYNxRrYC2m_ApnfYMS8u0KpGmw5KAFy9ztSGZ_F-I4xCzIzzetoFS-qaVL8rg2qHpt5I8_7f_cvJSDw44Ch6lDz9nOMj31ZPTiEaqLe_hpYCJLiEbKnSmRtDV-_MEessI/s1600/escanear0009.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAVNTb9ncnPaHYNxRrYC2m_ApnfYMS8u0KpGmw5KAFy9ztSGZ_F-I4xCzIzzetoFS-qaVL8rg2qHpt5I8_7f_cvJSDw44Ch6lDz9nOMj31ZPTiEaqLe_hpYCJLiEbKnSmRtDV-_MEessI/s320/escanear0009.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670172691881162578" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghFdaZCYa6ijD6IFPlzGtba0hpX4f1R0d8LxBW7PvHbdo2cLgQ6-bj4-pXS7wDg7d-H_48Mt_ADh1KK7YCeg4SZv2DqJZjj0AMDCInjFE2ayrTgUCeVIkHXBlF2Bq31ak0XwRuIh-Z-zk/s1600/escanear0001b.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 299px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghFdaZCYa6ijD6IFPlzGtba0hpX4f1R0d8LxBW7PvHbdo2cLgQ6-bj4-pXS7wDg7d-H_48Mt_ADh1KK7YCeg4SZv2DqJZjj0AMDCInjFE2ayrTgUCeVIkHXBlF2Bq31ak0XwRuIh-Z-zk/s320/escanear0001b.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670172437597129794" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc6YlN9Vh7uBlbDPOFUdQny3SYAGiBtp1PDeN64CO76wqWfzTYpzm3cr8WKzP3KTsOkxc1fGNqxEEN-2mN9qA8scHSWZO8NjlJ6bKPrOdxnWgt2jWxiAqYZS0QC_5UUcXTIkaF3FDH4l8/s1600/escanear0007.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 210px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc6YlN9Vh7uBlbDPOFUdQny3SYAGiBtp1PDeN64CO76wqWfzTYpzm3cr8WKzP3KTsOkxc1fGNqxEEN-2mN9qA8scHSWZO8NjlJ6bKPrOdxnWgt2jWxiAqYZS0QC_5UUcXTIkaF3FDH4l8/s320/escanear0007.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670172311589825234" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUe9na5LuiVvPXgOx2TOgFsHzmepCRSW-v1P5IW7srxV_gSZsV-nzUHWojAzDHu_h7YI8A2yBsTcXzpXCM6OrONsDt1Luilxahyphenhyphen9BFTinw02f0S5zhpIGhIImcN6EG242GNdPTUM_Wb6s/s1600/escanear0005.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 287px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUe9na5LuiVvPXgOx2TOgFsHzmepCRSW-v1P5IW7srxV_gSZsV-nzUHWojAzDHu_h7YI8A2yBsTcXzpXCM6OrONsDt1Luilxahyphenhyphen9BFTinw02f0S5zhpIGhIImcN6EG242GNdPTUM_Wb6s/s320/escanear0005.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670172119856141122" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAZ2OKjmqGmbn5BH8OTgd7KGhZUD-Sp9BIeNlyE1XFBOUgRmkZtj0RDmVOO16u7mg7mNOIu70TV8p9QieiC2OoTvQL15sVMp5zYzWU1MadYKJCUdZBQ13gMxravv794nVh2G_fzE3kBdQ/s1600/escanear0003.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 210px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAZ2OKjmqGmbn5BH8OTgd7KGhZUD-Sp9BIeNlyE1XFBOUgRmkZtj0RDmVOO16u7mg7mNOIu70TV8p9QieiC2OoTvQL15sVMp5zYzWU1MadYKJCUdZBQ13gMxravv794nVh2G_fzE3kBdQ/s320/escanear0003.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670171848406802450" /></a><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" ><u><br /></u></span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNKyb7ewN6oaR5597ycjlmWzPTRfnRZ5jFdGuEwS1hMxqkSi2qVdRXF46EyJ3DoULnLeQdJ1u0nvPoyqoD-6bbeW-O-P6l-yIhI19K5zkNHd9ywBPrd_13PzVRntPazy3BK-fbElSypAo/s1600/escanear0001.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 232px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNKyb7ewN6oaR5597ycjlmWzPTRfnRZ5jFdGuEwS1hMxqkSi2qVdRXF46EyJ3DoULnLeQdJ1u0nvPoyqoD-6bbeW-O-P6l-yIhI19K5zkNHd9ywBPrd_13PzVRntPazy3BK-fbElSypAo/s320/escanear0001.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670165940884984418" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3OnuT7xlzXwNjmP_klJdmW2mwAvDGChZ73ODYVlTlS_CYPD283tPP5jF4bZQMqRQf-VQTxdP34dUoTtI8rjPwYd8KSmaYj6oreHDX96it6VLJ67ovqW8NSEoO9q7O-n7_lqKLVtOdWjg/s1600/escanear0004.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3OnuT7xlzXwNjmP_klJdmW2mwAvDGChZ73ODYVlTlS_CYPD283tPP5jF4bZQMqRQf-VQTxdP34dUoTtI8rjPwYd8KSmaYj6oreHDX96it6VLJ67ovqW8NSEoO9q7O-n7_lqKLVtOdWjg/s320/escanear0004.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670165671940564722" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaEcHk35nO12vNxNwxb5Dmrf0aN254O8LFGN_kmyeCmRQ1IJXTpXzj7ngzuRPJRD1Re4TZ7rvx4nnOV3egMrwegQR7dpSLcQC_JNbYJHQq_ypKm997EBKqOYx5HdzrGu_HLj-ajaG5k2g/s1600/Imatge014.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaEcHk35nO12vNxNwxb5Dmrf0aN254O8LFGN_kmyeCmRQ1IJXTpXzj7ngzuRPJRD1Re4TZ7rvx4nnOV3egMrwegQR7dpSLcQC_JNbYJHQq_ypKm997EBKqOYx5HdzrGu_HLj-ajaG5k2g/s320/Imatge014.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670165466672847218" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIBMiPSIUD6USfDgYc69Dll6wXzobsNtN1rYuXMoNa7gv5BNufTn7Po7Dn4GtK1iQ81zFO9NW8NEn5nm87Ytcojvtvr-Y1ooY_DEcoXknl1fGtGSvuE_Y6W7wC8WXDczsqyrjw3BFmKvs/s1600/100_7684.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIBMiPSIUD6USfDgYc69Dll6wXzobsNtN1rYuXMoNa7gv5BNufTn7Po7Dn4GtK1iQ81zFO9NW8NEn5nm87Ytcojvtvr-Y1ooY_DEcoXknl1fGtGSvuE_Y6W7wC8WXDczsqyrjw3BFmKvs/s320/100_7684.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670165360432837314" /></a></div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-39610470975440891602011-10-29T01:00:00.006+02:002011-10-29T02:27:28.249+02:00LES BARQUES "DE JOFFA" I "DE LA SIRGA"<div style="TEXT-ALIGN: justify">En una conversa que vaig mantindre fa una setmana amb Jaume Masip, va recordar-me la menció que Josep Serrano Daura fa a la seua tesi sobre les dos barques de Flix (1). Al paràgraf en qüestió, Serrano indica el següent:<br /></div><br /><i style="text-align: justify; ">A Flix la senyoria posseeix dues barques la "de la Sirga" i la "de Joffa". Al capbreu de cap al 1400 es declara que la primera "es de molt gran passatge" i que de les rendes de la segona corresponen a la senyoria "dues parts del barcatge de diners dels strangers".</i><br /><br />Recordo que la primera vegada que vaig llegir aquest apartat del llibre em van sorprendre els dos noms amb què es denominen les dos barques del nostre poble. Certament que en aquest paràgraf no ens aclara quina és la barca del Riu de Dalt i quina la del Riu de Baix. Han hagut de passar uns anys i un seguit de coneixements adquirits que ho han permès esbrinar.<br /><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">De fet, el mateix Josep Serrano més endavant ja ens dóna una pista que ens ajuda força:<br /></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><i>Quan el 1399 Francesc de Sant Climent ven la baronia [de Flix i la Palma] a la ciutat de Barcelona es refereix a "la barca de pas... e ab lo dret de dita barca appellada de Juffa versus Ylerde, ab tots sos vaixells i altres arreus".</i></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">Si aquesta barca de Joffa o<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLaWZMV-_7LkvxYCiadY3meoycdL_DsAfgjDb3xXIRpLKlz6WsGZBlsHgDLkZBCzu1dQX5BoeLppdeYiyJDSy8TuS_bf-GNTg1EZnbcG0d19vjMU1vbiO_4Ni0U6IpEz87Y145rEGLohA/s1600/barca_dalt_1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 227px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5668697506607848146" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLaWZMV-_7LkvxYCiadY3meoycdL_DsAfgjDb3xXIRpLKlz6WsGZBlsHgDLkZBCzu1dQX5BoeLppdeYiyJDSy8TuS_bf-GNTg1EZnbcG0d19vjMU1vbiO_4Ni0U6IpEz87Y145rEGLohA/s320/barca_dalt_1.jpg" /></a> Juffa (Xofars?) era la que permetia anar cap a Lleida (<i>Ylerde</i>), naturalment ha de ser la que hi havia al Riu de Dalt. La circumstància, que facilités l'accés a l'antic camí cap a la capital lleidatana, convertí aquest pas de barca en un punt estratègic que calia preservar, i que garantia que Flix fos un important nus de comunicacions. No ens estranyi que, segles després de les esmentades cites, els carlistes ubiquessin el fortí del Castell Nou en un indret on, a més de controlar visualment tot el terme i l'Ebre, també podien vigilar i de prop el pas de barca del Riu de Dalt. I a saber si en el mateix indret arribés a existir alguna construcció anterior al castell carlista amb una intenció o intencions semblants.<br /></div><br />Més sorprenent em va semblar el primer cop que ho vaig llegir el nom de l'altra barca, la "<i style="text-align: justify; ">de la Sirga</i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; ">". Alguna cosa hauria de tindre a veure amb l'antic camí de sirga, i de fet sembla que així fou, com vaig poder assabentar-me després d'unes entrevistes amb persones grans que recorden una de les funcions que tenia la barca del Riu de Baix, al marge del transport de passatgers d'una vora a l'altra. Com se sap, els antics navegants de l'Ebre utilitzaven el camí de sirga per estirar les embarcacions des de la vora quan remuntaven el riu. El camí no sempre anava pel mateix marge, cosa que obligava a efectuar l'oportú canvi en determinats punts del trajecte. La maniobra de creuar el riu -la</span><i style="text-align: justify; "> tasia </i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; ">com la denominaven els llaüters- resultava força complicada, donat que es feia en sentit transversal al corrent del riu. Si era possible, feien ús de les veles, però no era així, l'haver de recórrer als rems i/o a les barres els resultava força problem</span><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJaNL7Yn_UiyHWHuODWrzKQS15B4ymlgLRLIodNSZgGD1dDY7lvZHsu66h2Hcy1gBqn5ySauGMt9xntXHMNtde4AsEZCwSbzzwstnP7Q700jyMO4DSGdKJaPZ7M4mP868JxYJDBQoA4Jg/s1600/barca_baix_1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 215px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5668697048786131762" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJaNL7Yn_UiyHWHuODWrzKQS15B4ymlgLRLIodNSZgGD1dDY7lvZHsu66h2Hcy1gBqn5ySauGMt9xntXHMNtde4AsEZCwSbzzwstnP7Q700jyMO4DSGdKJaPZ7M4mP868JxYJDBQoA4Jg/s320/barca_baix_1.jpg" /></a>àtic. No obstant, que en alguns d'aquets punts de <i>tasia </i>hi haugés un pas de barca els facilitava i molt aquesta maniobra: als navegants no els calia més que lligar la seua embarcació a la barca de pas i aquesta l'arrossegava cap a l'altra vora. Hi havia diversos passos de barca que eren al mateix temps punts de <i>tasia</i>: els de Miravet, Faió, Mequinensa, i el pas de barca del Riu de Baix a Flix. Que anteriorment se la conegués com la barca "de la Sirga", per tant, és del tot lògic si pensem en un context i una època en què la navegació fluvial era força intensa (de fet, el principal i més important mitjà de comunicació durant segles al nostre territori). Si tenim en compte que vinculada a l'antiga<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM1cpXoJLmEHa2kLAgNot2Go_3Ssxyl90IisoCWZolo_G-v-l-XVOWGWgyGoCpbkthmNHI-XNTb-UDmMXthmMX4IpuLP00x7_2fb32YuSYgsDrd1okfUCNKB7I4waSbEBSqitcEo9bZSE/s1600/barca_baix_2.jpg"></a> navegació, la tasca de la sirga era una de les principals i més dures activitats dels antics navegants del riu, poder gaudir d'un suport d'un pas de barca en una <i>tasia </i>els facilitava i allugeria, i molt, la feina. En altres paraules, que la barca del Riu de Baix donés aquest suport a la navegació fluvial, anava també a favor un cop més del caràcter de Flix com un punt estratègic de comunicacions. Val a dir que aquesta funció la complí fins ben entrat el segle XX i que la <i>tasia</i> es deixaria de fer en aquest punt quan va entrar en funcionament el canal i la resclosa de la central hidroelèctrica; llavors la maniobra de canviar de vora passar a realitzar pocs metres abans d'arribar a la resclosa, posant a disposició dels llaüters un cable que travessava el riu, pel qual hi discorria una corriola a la qual lligaven l'embarcació quan efectuaven la <i>tasia</i>.<br /></div><br />Resumint, a Flix es comptà amb dos passos de barca que, a més de possibilitar als seus habitants anar d'una vora a l'altra, assoliren al mateix temps cadascuna una activitat que convertiren la nostra població en un punt estratègicament important, donat el suport que aportaven a les antigues vies de comunicació: la barca del Riu de Dalt (la<i style="text-align: justify; "> "de Joffa</i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; ">"), facilitant l'accés a l'antic camí cap a Lleida; i la barca del Riu de Baix (la "</span><i style="text-align: justify; ">de la Sirga</i><span class="Apple-style-span" style="text-align: justify; ">") com a suport al transport fluvial per l'Ebre.</span><br /><br /><div style="text-align: center;">--------------------------------------</div><br /><span class="Apple-style-span" >(1) Josep Serrano Daura,<i> Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX)</i>, Fundació Noguera, Barcelona, 2000. Josep Serrano cita en primer terme un capbreu possiblement datat el 1400, i en la segona cita, un altre document de 1399; tots dos manuscrits pertanyen a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Juntament amb altres documents, dels dos es disposa d'una reproducció a l'Arxiu Municipal de Flix, formant part del recull aportat per Frederic Cervelló Rodes.</span>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-35840702840463011492011-08-18T21:20:00.001+02:002011-08-18T22:48:05.237+02:00LA RECONSTRUCCIÓ DE LA SÍNIA (i II). LA INAUGURACIÓ<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdUNXvOm8THkNifqqMDZV1ekZXcKJ_pmm6OvmF_YCSefWIg02q6CpP2c8z1yaYh19PllvNjjMvXKwiWkbWxNqoj-diHmivr5P9WLSuH-qIy_Je9yc8kn0AxEt0eGEJ2o5YUcBE2qsYTHw/s1600/reglament_reg_flix.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 212px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdUNXvOm8THkNifqqMDZV1ekZXcKJ_pmm6OvmF_YCSefWIg02q6CpP2c8z1yaYh19PllvNjjMvXKwiWkbWxNqoj-diHmivr5P9WLSuH-qIy_Je9yc8kn0AxEt0eGEJ2o5YUcBE2qsYTHw/s320/reglament_reg_flix.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5642278520665200434" /></a><div style="text-align: justify;">Si a l'anterior entrada es parlava de l'acte de celebració de l'inici de les obres de reconstrucció de la sínia, en aquest es reproduirà la nota que fa referència a la seua inauguració el 18 d'abril de 1830, publicada tanmateix a la <i>Gaceta de Madrid</i>, en la seua edició del 20 de juliol d'aquell mateix any. Aquí, entre altres detalls força interessants de la diada, aclareix un punt tractat abans i és que realment antigament hi havia més d'una sínia com es podrà llegir. També fa una descripció general de la <i>nova</i> nòria i les seues característiques i com va començar a elevar aigua un cop inaugurada i com aquest element s'anava distribuint pels canals de reg. Així mateix fa esment d'un acte posterior d'agraïment al rei i a la necessitat de reparar l'assut per acabar de completar la regeneració de tota la infraestructura del reg.</div><div style="text-align: justify;">
<br /></div><div style="text-align: justify;">"<i>Flix 18 de Abril. Concluida la náfora (zua ó noria), parte muy principal de las Reales obras hidráulicas que por cuenta del real patrimonio está encargado de ejecutar en esta villa sobre el rio Ebro el ingeniero capitan de navío de la Real armada D. Cárlos María de Abajo, de que se habló en la Gaceta de 19 de Febrero del año último [1829], se procedió a su bendicion en 18 de Abril de este año en los términos siguientes: Despues de una misa solemne, que ofició el canónigo de Lérida Dr. D. Manuel Gerona, salió en procesión la imagen de Ntra. Sra. del Cármen, bajo cuya especial proteccion estan puestas dichas Reales obras. Al llegar la procesion á la náfora se presentó el Dr. D. Antonio Sanz, dignidad arcediano de Borriol en la Sta. iglesia catedral de Tortosa, encargado de la bendicion, por súplica de dicho director, quien le manifestó el deseo de que esta máquina fuese conocida en adelante con el nombre de Sta. Cristina, en memoria de nuestra augusta Soberana (I); el expresado arcediano dijo que el R. obispo de aquella diócesis D. Victor Damian Saez no podia verificar por sí mismo esta religiosa ceremonia á causa de sus dolencias: concluida la bendicion y sueltos á una señal del director los aparejos que detenian la rueda, esta inmediatamente empezó á andar, vertiendo en la acequia y á la altura de 70 pies un raudal de agua, que al observarlo los espectadores prorrumpieron en repetidos vivas al Rey Ntro. Sr.: el Director, entregando al preste las llaves de las compuertas le pidió se sirviese abrirlas para que desde aquel dia empezase á disfrutar del riego aquel terreno pingüe; y trasladándose, acompañado del ayuntamiento, al punto donde se halla el repartimiento de las aguas, abrió los candados y dió paso á las aguas con inexplicable satisfaccion del vecindario y demas concurrentes de los pueblos inmediatos, que veian empezar una nueva época de prosperidad para aquel pais. El director dio un </i>viva al Rey<i>, que fue repetido con la expresion mas tierna de amor, fidelidad y reconocimiento á la mano augusta y paternal que se desprende de la enorme suma de 750 duros de su patrimonio para formar la riqueza de aquella porcion feliz de sus amados vasallos. Acto continuo se entonó el </i>Te Deum<i>, y cantándolo, volvió la procesion a la iglesia.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>
<br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>Dificil es describir el justo entusiasmo y tierna gratitud de aquellos habitantes al ver restablecidas por la inagotable munificiencia del Rey nuestro Señor, y la sábia direccion del comisionado Abajo, las obras que las injurias y vicisitudes de los tiempos habian destruido. Este nuevo impulso, dado á objeto tan importante, que dejará memoria en el feliz reinado de S.M., como uno de los rasgos generosos con que se señala, presenta una conocida ventaja á las obras antiguas, especialmente por la máquina de que se trata; entonces solo existian unas ruedas cuyo movimiento se sentia á cinco leguas de distancia, que se incendiaban muy á menudo por su dureza y frotacion, y que surtian con mucha pereza el agua; ahora con solo una gran rueda, que no hace el menor ruido, y cuyos ejes no se caldean por mas vueltas que da; que no tiene en la actualidad sino la mitad de los cangillones ó pozales de su dotacion, y últimamente que está perfeccionada la acequia madre del comun, ni cerrada la trencada, ha llegado el agua á la plaza del pueblo en media hora, cuando antes tardaba de cinco á seis; dando mas productos con solo 80 pozales, que cada una de las tres norias que conocieron alli los antiguos, y combinando la nueva máquina y su enorme mole con 640 cántaros de agua, con un movimiento suave y uniforme.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>
<br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>Todos estos beneficios, que aquellos vecinos deben á su augusto y Soberano bienhechor, asegurándoles su venturoso porvenir, les impulsaron á manifestar ostensiblemente su justo reconocimiento, celebrando religiosa y dignamente el dia de S. Fernando. El ayuntamiento de acuerdo con el cura párroco dispuso una misa solemne con Manifiesto, en la que se pidió por la salud y prosperidad del Rey y Reina nuestros Señores, y de toda la Real Familia; habiendo formado el prior párroco en el sermon que predicó, el contraste entre la desolacion den que yacía sumergido el pueblo en el año de 1824, y la dichosa abundancia de que goza en el dia. El retrato de S.M. estuvo colocado al lado del evangelio con el mayor lucimiento, y adornado con inscripciones análogas á la fidelidad, á la gratitud y al respeto; fue conducido despues por todo el pueblo en un estandarte, que llevaron alternativamente el director y baile de la villa, cuyas calles estuvieron colgadas; hubo iluminacion general y regocijos públicos, entre ellos el baile por la noche en la plaza, sin que en medio de la numerosa concurrencia de vecinos y forasteros que acudieron de todas partes del Principado á ver la Reales obras, haya ocurrido el mas pequeño disgusto, antes al contrario no se oyeron otros acentos que los del júbilo, amor y agradecimiento á S.M.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>
<br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>El cierre de la brecha del azud (vulgo trencada), es la parte principal que falta al complemento de unas obras tan importantes; y esta delicada y dificil operacion, preparada de antemano con las mas seguras y meditadas combinaciones, colmará las esperanzas de aquellos habitantes, coronando los esfuerzos, ilustrando zelo y conocimiento que el ingeniero director ha manifestado, aplicándolos al mas puntual y exacto desempeño de tan honrosa y benéfica Real comision.</i></div><div style="text-align: center;"><i>-----------------------------------</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(I) El Rey nuestro Señor se ha servido acceder á los deseos del director, mandando que la náfora de que se trata sea conocida con el nombre de su augusta Esposa la Reina nuestra Señora</i>".</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-68073036545761372452011-08-17T17:35:00.002+02:002011-08-18T17:33:17.659+02:00LA RECONSTRUCCIÓ DE LA SÍNIA (I)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ssMPdkQmsZ1eADTZo9sQh1Paf9YOwiW8RKwGDy-VxpZADJ5A-pb4l8ryzfLK0NtLf47L_QhuDfFzuUSy1LK8uEllXNUtKHECnC6sNGKTm_r6lOivFRTo4cydci6bZS6DcYESLP2fWE4/s1600/sinia_flix.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 230px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641849328726503522" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ssMPdkQmsZ1eADTZo9sQh1Paf9YOwiW8RKwGDy-VxpZADJ5A-pb4l8ryzfLK0NtLf47L_QhuDfFzuUSy1LK8uEllXNUtKHECnC6sNGKTm_r6lOivFRTo4cydci6bZS6DcYESLP2fWE4/s320/sinia_flix.jpg" /></a><div style="text-align: justify;">Recordo que en el seu excel·lent (i enyorat) bloc "Tantost", Josep Antoni Martínez va reproduir els plànols de l'antiga sínia (nòria) de reg de Flix, que desaparegué després de la ubicació el mateix indret de la fàbrica electroquímica. Aquesta no arribava als cent anys, ja que funcionava des de 1830, any en què s'acabà la seua construcció i fou inaugurada. La sínia substituïa a una altra més antiga que fou destruïda. Sobre quin fou l'agent causant de la destrucció, en principi atenent a segons quines fonts sembla que fou pels efectes de la riuada de 1787, especialment davastadora; altres fonts, però sostenen que foren soldats de l'exèrcit napoleònic els qui procediren a la seua voladura abans d'abandonar la nostra població. Segons em va manifestar Jaume Masip el que hi havia inicialment eren dos sínies (una doble sínia, com es vulgui), la qual cosa explicaria aquesta disparitat pel que fa a les fonts. Fos quina fos la causa i el nombre de sínies, el cert és que la destrucció d'aquest mecanisme que proporcionava aigua per al reg i altres activitats (com el molí d'Oriol, com s'ha pogut saber), suposà per als habitants de Flix la manca d'un element imprescindible per a la seua activitat econòmica, "<i>lo que fue una verdadera calamidad para esta villa, cuya poblacion disminuyó considerablemente</i>" (<i>Diccionario geográfico universal</i>, 1831). Per tant, la seua reconstrucció i posada en marxa era força esperada per la població. El 23 de gener de 1829 es procedia a l'acte inaugural de les obres, que comptà amb la presència del bisbe de Tortosa, en representació del rei Ferran VII. La crònica d'aquella diada ve reflectida en un escrit de la <i>Gaceta de Madrid </i>(el precedent de l'actual BOE), publicat el 19 de febrer del mateix any i que tot seguit es reprodueix.</div>
<br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><i>"Flix 23 de Enero. Este pueblo acaba de presenciar una ceremonia tan nueva como grata para él. Hace unos 40 años que habiendo roto el Ebro el azud (presa) construido en tiempo inmemorial á un cuarto de hora á la parte de arriba del pueblo, le privó del beneficio del molino y del mayor todavía de riego, que proporcionaba una gran náfora (zua o noria), con la que elevándose el agua á la altura de 70 pies, hacia fértiles las pingües tierras que le rodean. La decadencia y miseria del vecindario era progresiva desde dicha época, y hubiese llegado á su término, á no haber venido á detenerlas la mano piadosa de un Soberano que se encuentra donde quiera que haya lágrimas que enjugar. Luego que S.M. (que Dios guarde) se enteró de la necesidad de contener estos males, mandó librar delos fondos de su Real patrimonio 750 duros, cantidad que despues de largas y bien combinadas operaciones, calculó el ingeniero hidráulico D. Cárlos María Abajo era necessaria para cerrar la rotura de la presa, reparar esta en toda su extension de mas de 900 varas, reconstruir el molino, hacer nueva la náfora, poner corrientes las antiguas acequias, y abrir otras nuevas, conforma á la mayor extensión que se ha dado al riego. El dia 21 de los corrientes estaba señalado para abrir esta obra, lo que no se verificó sin implorar antes las bendiciones del cielo, para un Monarca, cuyos esfuerzos en favor de sus vasallos, crecen á medida que las dificultades que en todo sentido han acumulado las calamidades de los tiempos pasados. Al intento se celebró una misa solemne, que ofició el arcediano de Borriol, dignidad de la santa inglesia de Tortosa; y el Excmo. é Ilmo. Sr. D. Victor Damian Saez, Obispo de la misma, tomando la palabra al ofertorio de ella, les hizo ver cuan obligados quedaban á la bondad de un Monarca, que no solo remediaba sus males en circunstancias tan apuradas, sino que aun añadia la singular dignacion de dar las gracias por los sentimientos de fidelidad que ál agradecer el beneficio de S.M. le manifestaron los habitantes de Flix, en una exposicion hecha por el párroco y ayuntamiento de la villa, y dirigida por el Excmo. Sr. Obispo. El mal tiempo no permitió hacer la apertura de la obra en el mismo azud, y se hubo de verificar en la Plaza Mayor, por donde pasa la acequia real. El pueblo y clero salieron de la iglesia en procesion, y al llegar á la plaza el Sr. Obispo, como encargado por S.M. de procurar los adelantos y construccion de la obra hasta su total conclusion, ocupó una silla ante la cual estaban extendidos los planos sobre una mesa. El director D. Carlos María de Abajo le hizo entonces una ligera declaracion de ellos, manifestando en un discurso la serie de trabajos preparativos, y como en aquel instante estaba la obra en disposicion de empezarse, concluyendo con pedir á S.E.I. diese la primera azonada en la acequia, y le concediese por patrona de la obra á la santísima Virgen en su advocación del Cármen, cuya imagen estaba presente. El prelado contestó agradeciéndoles el zelo con que por su parte habia coadyuvado á los deseos á los deseos benéficos de S.M., y la piedad con que hacia ver la necesidad del favor del cielo, para alejar males que en tales obras no es dado á la prudencia humana prevenir. Acto continuo tomó la azada que le estaba prevenida, y al grito de ¡viva el Rey! ante el retrato de S.M., que conducia el Dr. D. Damian Gordo Saez, canónigo de Tortosa, dió el primer golpe en la acequia, cantando la música en seguida una aria en loor de S.M. Concluida, entonó el preste el </i>Te Deum<i>, y alternando los versos el clero y músicos, volvió la procesion á la iglesia, con lo que concluyó este acto, y los habitantes y numeroso concurso de los pueblos inmediatos, se congregaron á toda clase de honestos regocijos. No es facil pintar la alegría de estas gentes desde el dia 20, en que entraron en la villa el prelado y director, hasta el 23 en que quedó abierta la obra. Calles colgadas, arcos triunfales, surtidores vistosos, fuegos artificiales, danzas y bailes á estilo del pais, comida pública á los pobres, arengas y versos en obsequio de S.M.; nada se veia que no indicara su extraordinaria satisfaccion en la apertura de unos trabajos, que van abrir la fuente de su futura prosperidad. El nombre del Rey ha resonado á todas horas en sus fieles y agradecidos vivas, manifestando de este modo que el solo merece toda la gloria y gratitud por el bien que se presiente en la obra comenzada".</i></div>
<br />Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-8437478553264460952011-08-04T22:55:00.004+02:002011-08-04T23:07:50.676+02:00LA PERCEPCIÓ DEL MAL GUST<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS7S5E4rC-URM-popzENPm-OLpPCd9iG-9AZCeWK_owi5fHllVffpWlFLyG1NS6osCdwpUancJnY81Rym5MFQn_x6Za7JZ4yd00jTZnripF-kPtnJLJK2V8LJl9RCo-zcHuqZWRzJxhF8/s1600/calcotets_david_ma.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 273px; FLOAT: left; HEIGHT: 183px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5637106879353506514" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS7S5E4rC-URM-popzENPm-OLpPCd9iG-9AZCeWK_owi5fHllVffpWlFLyG1NS6osCdwpUancJnY81Rym5MFQn_x6Za7JZ4yd00jTZnripF-kPtnJLJK2V8LJl9RCo-zcHuqZWRzJxhF8/s320/calcotets_david_ma.jpg" /></a>Alguns mitjans de comunicació -entre ells <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/lajuntament-pisa-prohibeix-vendre-souvenirs-mal-gust-1104809">El Periódico</a> i <a href="http://www.ara.cat/mon/europa/Italia-Pisa-souvenir-penis-multes-prohibicio-mal-gust-roba-interior-calcotets-davantals_0_529147686.html">Ara</a>- recollien avui la notícia que l'ajuntament de Pisa ha iniciat una campanya contra els venedors de souvenirs de mal gust. Les fotografies que acompanyen els reportatges mostren calçotets, delantals i altres peces de roba que exhibeixen els genitals de l'escultura del <i>David </i>de Miquel Àngel, o de la Torre de Pisa amb clares connotacions fàl·liques. Sembla ser que alguns comerciants han estat ja multats i el que pretén el consistori pisà és retirar o com a mínim, que nos'exposin en públic aquests souvenirs <i>vergonyosos</i> i que <i>falten al respecte</i>.<br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">No entraré en debats envers on comença i on acaba la percepció de<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikuGSaGmrU_5-kT-4ODQDeRtpGv9WG9-FFnrNI4yJW9L0v2jRgGXBbXumnHFwCcDvSHfVAZc2OMGs57f6t2g9qK_syFlpP_y4j1b783uJIAGC6j7oL4iZk3MjPQN9L_KoZtqKZ6VXvjG0/s1600/torre_pisa_especial.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 273px; FLOAT: right; HEIGHT: 167px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5637106062352020386" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikuGSaGmrU_5-kT-4ODQDeRtpGv9WG9-FFnrNI4yJW9L0v2jRgGXBbXumnHFwCcDvSHfVAZc2OMGs57f6t2g9qK_syFlpP_y4j1b783uJIAGC6j7oL4iZk3MjPQN9L_KoZtqKZ6VXvjG0/s320/torre_pisa_especial.jpg" /></a>l mal gust. Cadascú té els seus criteris, i algú es podrà sentir més ofès o li faran gràcia aquests objectes amb clares referències sexuals d'acord amb les seues conviccions. En tots els viatges que he realitzat, si fa no fa, a totes les botigues i parades de souvenirs és comú trobar-se articles d'aquest calibre. A mi, particularment, aquestes estupideses barroeres el que em provoquen quan les veig és un sentiment que va des de l'absoluta indiferència fins a un lleu somriure.</div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"></div><div style="TEXT-ALIGN: justify">No obstant, durant el meu periple per Itàlia que vaig efectuar fa dos anys, un souvenir sí que em va cridar força l'atenció. Fou en una parada a prop de la famosa Fontada di Trevi, a Roma. Entre una munió de pósters amb imatges emblemàtiques de la capital italiana (el Coliseum, la Fontana di Trevi, la Piazza Navona, la Plaça de Sant Pere del Vaticà, etc.), n'hi havia, i no precisament de petit tamany, alguns amb la fotografia de Benito Mussolini. Que enmig de la capital d'un país occidental, suposadament democràtic, et trobis que s'exibeix com a record la imatge d'un personatge inefable, que entre els diversos actes rebutjables duts a terme sota la seua responsabilitat, trobem els comesos per alguns dels seus subordinats com foren els pilots que bombardejaren nombroses poblacions catalanes -entre elles, Flix- durant la guerra civil, amb tot el rastre de víctimes entre morts i ferits, sincereament, no em va fer gens de gràcia. </div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">Per tant, posats a retirar souvenirs indecents, de mal gust i obscens, respecto el que puguin opinar les autoritats pisanes (i suposo que d'altres indrets d'Itàlia) sobre l'exposició de genitals, però, si us plau, demano que de cara al decòrum ciutadà que diuen defensar, també retirin de les parades aquest lamentable souvenir amb la imatge d'un dels grans carnicers de la història.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-49054393299686277162011-07-08T18:55:00.002+02:002011-07-08T18:58:17.836+02:00LA CARA FOSCA DE L'ISLAM (SEGONS PILAR RAHOLA)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJFNpScZT1553ZkFxyGHT0FA-cj1tPNdpbHeIXtbFtXK33VebjYDRDvK0vfUengaAqNk9eZ2vdSSKckNQkMdnSbY-50ZXHJW_rgPJB_ND-itaa9oM1Rt10u848tjO1nM7r4oIrStVm3Ko/s1600/republica_islamica_espanya.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 295px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJFNpScZT1553ZkFxyGHT0FA-cj1tPNdpbHeIXtbFtXK33VebjYDRDvK0vfUengaAqNk9eZ2vdSSKckNQkMdnSbY-50ZXHJW_rgPJB_ND-itaa9oM1Rt10u848tjO1nM7r4oIrStVm3Ko/s320/republica_islamica_espanya.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5627025850206378322" /></a><div style="text-align: justify;">La imatge que projecta la Pilar Rahola televisiva no m'atreu en absolut, més aviat el contrari. I recordo que vaig posar-me les mans al cap quan es va anunciar que <i>La Vanguardia</i> li publicaria una columna diària. Reconec que la meua reacció fou errònia, ja que vaig acabar descobrint una altra Pilar Rahola més asserenada, reflexiva i crítica, que ha fet que esdevingui una de les lectures obligades cada vegada que llegeixo <i>La Vanguardia, </i>cosa que no vol dir que sempre estigui d'acord amb les seues opinions.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un dels temes que acostuma a tractar amb freqüència és el de la parcialitat que mostren determinades autoritats envers els musulmans, tant pel que fa a l'indissimulat suport a la causa palestina, que deriva en una oberta hostilitat cap als israelians, fins a la permissivitat a determinades pràctiques de les comunitats immigrants musulmanes que xoquen absolutament amb els costums occidentals (en especial el sotmetiment que sofreixen les dones musulmanes). Rahola ha volgut fer palès tot això en el llibre <i>La República Islàmica d'Espanya</i>, on ha bolcat tot el seu coneixement sobre aquesta temàtica. Deixant de banda la caòtica estructuració del llibre (que de vegades fa farragosa la seua lectura), l'autora denuncia no sols això exposat, sinó que alerta de la implantació i l'extensió de certs corrents islamistes radicals (els salafistes i els tabligh, especialment) que fan arribar els seus missatges retrògrads i anti-occidentals a través de les mesquites. Per demostrar tot plegat, Rahola aporta i es basa en nombroses fonts de solvència, tant d'estaments oficials com de recerques periodístiques. Insisteix, com s'ha fet igualment des d'altres mitjans, com aquests moviments radicals tenen una especial implantació al llarg de la vall de l'Ebre, a Catalunya en particular i a les comarques tarragonines en concret.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si bé l'autora es justifica afirmant que el seu llibre no va contra la religió musulmana i que es basa en fonts fiables, cal tenir en compte els prejudicis dels quals parteix. Tampoc deixa ben clar quina és l'extensió real d'aquesta expansió de l'islamisme radical al nostre territori. Amb tot, deixant de banda aquests i altres aspectes i la truculència amb què tracta algun capítol, és un llibre força interessant i a considerar, més sobretot i com he dit, per la solvència de les fonts a les quals ha recorregut l'autora. El panorama que dibuixa, si no ben bé alarmant, sí és inquietant... i molt!.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-63143428901100374512011-07-04T21:10:00.001+02:002011-07-04T21:11:11.396+02:00EL QUE EN PENSO DELS INDIGNATS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2AJQ_E9OP7DvnG7EGsSIMaLJNXIefzSGs4-UIy8XdPWAS7v9jX4OnlS6SjMDQZ0YOnsZuY6ZwA8ZKvZAObDhVJnctJiETRUpnEjvCz6MsYZAIakIK7bICTKCJgtE2DxXTyjUpB46zYXg/s1600/indignats.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 158px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2AJQ_E9OP7DvnG7EGsSIMaLJNXIefzSGs4-UIy8XdPWAS7v9jX4OnlS6SjMDQZ0YOnsZuY6ZwA8ZKvZAObDhVJnctJiETRUpnEjvCz6MsYZAIakIK7bICTKCJgtE2DxXTyjUpB46zYXg/s320/indignats.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5625575841568485186" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Poc a dir i afegir a tot el que s'ha dit sobre aquest moviment dels indignats, tret de què és un fenòmen que es veia vindre. Amb un elevat índex d'atur, amb milers i milers de persones abocades a la misèria i sense cap perspetiva de futur i uns governs que no fan altra cosa que retallar (ditxosa paraula!) serveis, carregant-se l'estat social de dret i endegant mesures que afavoreixen les entitats financeres, les mateixes que, a causa de la seua irresponsabilitat (sense oblidar la imprudència de molts dels clients, tot s'ha de dir) són a la base de l'esclat de la crisi. Fa cosa d'un any que, entre altres que ho haguessin fet, denunciava amb una <a href="http://blocdejacr.blogspot.com/2010/07/refundacio-de-que.html">entrada</a> aquesta situació.</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Personalmente em semblava insòlit que ningú no acabés esclatant enmig d'aquest context explosiu i així vaig comentar-ho en més d'una conversa. Quan aquesta primavera vaig assabentar-me de la publicació de <i>l'Indigneu-vos!</i> d'Stéphane Hessel i la repercussió que estava assolint, es podia albirar que en poques setmanes alguna cosa passaria, com així ha estat. La clau del llibre és que l'autor assenyala com autèntics culpables de la crisi als grups financers i als dirigents polítics i els governs que els han consentit les seues accions abusives, a més de recomanar que de cap de les maneres es recorri a la violència en les protestes.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara de moment, després d'unes setmanes de tensió, es respiera una certa calma, però no crec que hagi finalitzat el moviment. Certament que l'absència d'uns caps visibles i la heterogeneïtat dels seus integrants fan que, aparentment, no se sàpiga quins són els seus objectius. I d'aquesta confusió se n'han valgut els contraris a aquest moviment de protesta social, assimilant-los alguns cops (com ha pretés algun inefable conseller) als moviments violents anti-sistema. No va per aquí la cosa. La base i les causes són molt més profundes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A Islàndia, com s'ha repetit no poques vegades ho van tindre clar. Els responsables dels grups financers d'aquest país i un ex-cap de govern han fet cap davant dels tribunals islandesos, com a responsables del desgavell econòmic que ha conduït cap a la ruïna a aquest país nòrdic, a més de negar-se en redó a acceptar que hagi de ser la població qui carregui amb el pes se la crisi, a més d'endegar una reforma constitucional. Això ha passat en un país de poc més de 300.000 habitants. Que passaria si unes mesures semblants s'acabessin aplicant en algun altre estat, com el nostre sense anar més lluny, que gairebé multiplica per 20 els habitants d'Islàndia? Les conseqüències podrien ser molt més traumàtiques. Per això hi ha interès de frenar i, si escau, demonitzar el moviment dels indignats. Fan por sens dubte, senzillament perquè la raó, en el fons, és al seu costat.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-34073803915232418242011-05-16T20:25:00.001+02:002011-05-16T20:25:53.359+02:00NOVA PROPOSTA D'ESCUT (DESPRÉS DE L'ESPORGA...)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibiXmYX5eMyd0Mco6NIVZKDQzFUIoq5WlMp7Withh_1Gmy_5CF0PuEuD41-zPGxYjJpTGRiW70HdsVgu6vllmhclQFkj07jasyO0JKRRRxZlvydPLfE5_0l76tZ5pJOSixAlUzi9h9-GY/s1600/escut_plumero_1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><br /><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 227px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibiXmYX5eMyd0Mco6NIVZKDQzFUIoq5WlMp7Withh_1Gmy_5CF0PuEuD41-zPGxYjJpTGRiW70HdsVgu6vllmhclQFkj07jasyO0JKRRRxZlvydPLfE5_0l76tZ5pJOSixAlUzi9h9-GY/s320/escut_plumero_1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607380616632214402" /></a><div><br /></div><div><br /></div><div>Reconec que ara, potser, m'he passat una mica...</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-26931127961936452092011-04-22T15:48:00.002+02:002011-04-22T15:51:37.241+02:00NOU ESCUT DE FLIX<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaeWDdIyuzkA36o1D_TlE8QiOSH4p6-pnIZ-FuPbXaZsT5UxoXwU3CzIgC0IOlXODuYL0rYNXUZ21s3NJjNr_TiYePiSYB0Vd-dY4SepsmT0JNHnslorS5SJ6WYMZQ0AyBByMjq1YE5Go/s1600/escut_freixa_trencada.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 227px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaeWDdIyuzkA36o1D_TlE8QiOSH4p6-pnIZ-FuPbXaZsT5UxoXwU3CzIgC0IOlXODuYL0rYNXUZ21s3NJjNr_TiYePiSYB0Vd-dY4SepsmT0JNHnslorS5SJ6WYMZQ0AyBByMjq1YE5Go/s320/escut_freixa_trencada.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598404942910935090" /></a>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-72123589823861249002011-03-01T23:55:00.000+01:002011-03-01T23:57:56.810+01:00DE NADAL A CARNAVAL: LES FESTES D'INVERSIÓ<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRiCJqgVvQ9hLmqCai847aUrebLybzdKh1VSlRiR0T1B8j0xy6tl1vacznEtHuaO3Y2gFLjL9-7mUyzMKe0Ha5R4zSK1UW-sfPoH-KjSggEK5RSfMb1t5-yNNOwyQssqUNgN1yWhgtmsg/s1600/carnaval_1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 310px; FLOAT: right; HEIGHT: 227px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579248481693133698" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRiCJqgVvQ9hLmqCai847aUrebLybzdKh1VSlRiR0T1B8j0xy6tl1vacznEtHuaO3Y2gFLjL9-7mUyzMKe0Ha5R4zSK1UW-sfPoH-KjSggEK5RSfMb1t5-yNNOwyQssqUNgN1yWhgtmsg/s320/carnaval_1.jpg" /></a>Amb el Nadal i fins el Carnaval s'obre un cicle d'actes festius que els estudiosos han denominat festes d'inversió. Inversió del món establert, és a dir, durant aquestes celebracions es capgira tot i a tots nivells: social, polític, familiar, sexual, etc. Un altre tret comú són els excessos i la deshinibició que es manifesten, siguin tant de menjar i beure, com en el llenguatge (s'arriba a la grolleria), en la pràctica sexual, en les disfresses o en les despeses econòmiques. Tot plegat es contraposa i constrasta amb l'actitud que, tradicionalment, es mantenia durant el període de <a href="http://blocdejacr.blogspot.com/2008/02/dies-de-dejuni-i-abstinncia.html">Quaresma</a>, d'absolut recolliment i moderació en els costums. Aquesta posada en escena del <i>món a l'inrevés</i> a través d'aquestes manifestacions festives tenia el seu motiu a les societats antigues amb una forta jerarquització i la consegüent tensió diària a què es veien sotmeses les persones per tal de no transgredir l'odre establert. Durant aquest cicle festiu aquesta tensió esclatava: els esclaus esdevenien amos, els súbdits esdevenien reis, les dones manaven els homes, els infants als adults, etc. De tot això en resten reminiscències, tot i que moltes manifestacions han perdut el seu sentit original i/o han estat cristianitzades.<br /><br /><div>Al Nadal l'únic que perdura són els continus àpats que es consumeixen al llarg de les festes, no sols els familiars, sinó també que cal sumar-hi els que fan amb les amistats, amb els companys de feina, els que organitzen entitats, etc, i també l'intercanvi de regals. Són restes de l'antiga celebració de les Saturnàlies,<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIVH2EmUirpq-DUlD-8sR9WH0QoBKns7Q-IgrMmQszg-ySwp1VPkinfreDFODKOfy3VerxqdOjhqu7mW6xUwSLSECItd2Vt93jU9pumK2lIc1adZxhx9TUcp9-xcHV97LjbICJrg97vEU/s1600/tronc_nadal.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 302px; FLOAT: left; HEIGHT: 217px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579246771711697154" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIVH2EmUirpq-DUlD-8sR9WH0QoBKns7Q-IgrMmQszg-ySwp1VPkinfreDFODKOfy3VerxqdOjhqu7mW6xUwSLSECItd2Vt93jU9pumK2lIc1adZxhx9TUcp9-xcHV97LjbICJrg97vEU/s320/tronc_nadal.jpg" /></a> festes en honor a Saturn, déu de l'abundància i la felicitat, durant les quals fins i tot els esclaus gaudien d'una certa llibertat per fer el que volguessin. D'aquesta disbauxa de tints carnestoltencs podem trobar-hi indicis en altres tradicions com els pessebres (la figura del caganer) o en certs personatges de la representació dels Pastorets. Símbol de l'abundància ho és el Tronc de Nadal, el qual tanmateix comporta altres elements contradictoris i de perversió: se l'ha de colpejar perquè aporti els seus regals, a més que aquests, recordem-ho, els dóna <i>cagant</i>. A Flix també hi havia un costum, perdut fa molts anys, com el de fer esclatar les bufes de maitines (bufetes de porc unflades d'aire) durant la Missa del Gall, un element de tints burlescs que contrasta amb la serietat de la cerimònia religiosa. Altres tradicions amb característiques carnestolenques dins el cicle nadalenc són la de l'Home dels Nassos i la cavalcada dels Reis d'Orient (que són també <i>repartidors</i> de regals).</div><br /><div>Sant Antoni és una altra de les festivitats on perviuen elements d'inversió i transgressió, tot i que alguns també s'han perdut. Com bé sabem, Sant Antoni és<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjYI_PiKp2VMQHqiw0vc79DIsCJe2aPKNwn7TZgD67XJ1onBr1SmYeJWX6E5s-XZKwcOPWOu6OfmFxVhowPoKtvAWSzah_5ey4-pAFhc16u5GCFJMcUZXPVA2tquVz1UyaXxCMGYZMDzU/s1600/sant_antoni.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 297px; FLOAT: right; HEIGHT: 212px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579246043993641778" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjYI_PiKp2VMQHqiw0vc79DIsCJe2aPKNwn7TZgD67XJ1onBr1SmYeJWX6E5s-XZKwcOPWOu6OfmFxVhowPoKtvAWSzah_5ey4-pAFhc16u5GCFJMcUZXPVA2tquVz1UyaXxCMGYZMDzU/s320/sant_antoni.jpg" /></a> considerat <i>el patró dels animals</i>, atribut que per a molts estudiosos amaga un sentit burlesc i transgressor. Trobem igualment els àpats abundosos, que en diversos indrets, i entre ells Flix, se celebren a l'aire lliure, desafiant el fred de la nit al voltant de les fogueres. Aquest <i>desafiament</i> al clima (quan l'actitud normal hauria de ser estar ben resguardat a dins de llar) hi ha qui hi veu també com un element de transgressió. Al mateix temps, el foc té també una funció de catarsi, de treure'ns de damunt allò que ens fa nosa, i quants no han aprofitat les fogueres de Sant Antoni per cremar mobles vells i altres andròmines que els feian nosa. A Flix també fa anys durant aquesta festa la gent es disfressava, costum però també que s'ha perdut (jo encara ho he arribat a veure!).</div><br /><div>L'aspecte d'inversió és ben evident a la festa de Santa Àgueda, sobretot antigament quan el patriarcalisme i la dominació de l'ho<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw4qin8pYg16SiWmHjeUiLDiDAYMM9Zzdf76PADpocBlRdA3c6b-titgPLmrAcxwiujCebqfm1F6UgiGuWmB_Y1C_Egz3htoheB_EIi1XFfnPRz6NuBQKq6ZEHZeWcfjQicw0ZIHhv84s/s1600/santa_agueda.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 297px; FLOAT: left; HEIGHT: 213px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579245444099692210" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw4qin8pYg16SiWmHjeUiLDiDAYMM9Zzdf76PADpocBlRdA3c6b-titgPLmrAcxwiujCebqfm1F6UgiGuWmB_Y1C_Egz3htoheB_EIi1XFfnPRz6NuBQKq6ZEHZeWcfjQicw0ZIHhv84s/s320/santa_agueda.jpg" /></a>me envers la dona era una realitat evident. Durant Santa Àgueda les dones assoleixen un protagonisme absolut, és el dia en què <i>manen</i> (hi ha llocs on es nomena una <i>alcaldessa</i>) i els és permesa tota llibertat. La gastronomia també hi és força present. A molts pobles s'elaboren coques i pastissos típics d'aquesta festa. A Flix, després de la missa de Santa Àgueda, es reparteixen uns panets (una mena de <i>bollos)</i> a totes les assistents, i entre les activitats que celebren, els aperitius, els dinars i els berenars tenen una presència especial. Tanmateix, la disfressa d'alguna manera hi és present, amb un dels símbols per execel·lència d'aquesta festa com són els mantons que llueixen les dacteres. </div><br /><div>Sens dubte que el Carnaval és un compendi de festa d'inversió, de transgressi<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKBuJAIlydpncPU9SyMNaRMBCcfqsRkdQZeNducpf9OwzQ3aN4MQretORkQIeyTtkdL9K5OkzqCunQn_0shJIpuoXBewM4BqTUu_hh3-xRqTwN39B6k_qR8XjR0ksgJhD4HkZFarWVJoI/s1600/carnaval_2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 281px; FLOAT: right; HEIGHT: 204px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579244867520302850" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKBuJAIlydpncPU9SyMNaRMBCcfqsRkdQZeNducpf9OwzQ3aN4MQretORkQIeyTtkdL9K5OkzqCunQn_0shJIpuoXBewM4BqTUu_hh3-xRqTwN39B6k_qR8XjR0ksgJhD4HkZFarWVJoI/s320/carnaval_2.jpg" /></a>ó i de perversió. Marca el final de tot el cicle que s'inicia al Nadal, de forma apoteòsica. Tot i que a Flix ja portem molts anys celebrant-lo, no té la solidesa i ni el caliu d'altres indrets on té un arrelament secular. Amb tot, alguns dels seus trets més característics han cuallat: les disfresses, la disbauxa al carrer, i la figura esperpèntica del Rei Carnestoltes qui aprofita a fer un pregó on la grolleria més descarnada i la crítica a determinats esdeveniments i personatges del poble acostumen a ser-hi presents.</div><br /><br /><div><br /><div style="TEXT-ALIGN: center">---------------------------------------<br /></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: left">BIBLIOGRAFIA</div><br /><div style="TEXT-ALIGN: left">Joan Prat i Jesús Contreras, <i>Les festes populars</i></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: left">Noemí Sans, "Elements carnestoltencs en el Sant Antoni dels Països Catalans", a <i>Actes de les primeres jornades d'estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans.</i><br /></div></div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-40705309072242879882011-02-23T23:50:00.002+01:002011-02-23T23:57:27.428+01:00LA INCÒGNITA D'AQUELLA NIT<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEI3YvqfhtSm3oQiJhGg3wogHx3uaA9RGnLNwnlJHNnyUzUHNUq9Nl0i8GwTUlcYULYgnJrfWUIeAZvjAC7gP_D8wJ7NRVv6zX0ZD7-zu7DmEdy8_eTFiLgqeosR6XtTyJ6AiSUtH4oi4/s1600/dubte.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 175px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEI3YvqfhtSm3oQiJhGg3wogHx3uaA9RGnLNwnlJHNnyUzUHNUq9Nl0i8GwTUlcYULYgnJrfWUIeAZvjAC7gP_D8wJ7NRVv6zX0ZD7-zu7DmEdy8_eTFiLgqeosR6XtTyJ6AiSUtH4oi4/s320/dubte.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577021712480538850" /></a><div><br /></div>Pere Muñoz en fa menció a la seua <a href="http://blogdepere.blogspot.com/2011/02/30-anys-del-23f.html">última entrada</a>, i també jo vaig fer-ho tot just <a href="http://blocdejacr.blogspot.com/2009/02/aixi-ho-vaig-viure.html">fa dos anys</a> en un dels paràgrafs de l'escrit que vaig publicar llavors: la reunió d'ultradretans que hi hagué la nit del 23-F a la nostra població. Si fa no fa, molta gent n'hem sentit a parlar d'aquella sinistra trobada, de la qual s'han dit moltes coses: que si anaven armats, que si disposaven de llistes de persones a qui havien de detindre, que si esperaven ordres per actuar, que si n'hi havia no sols de Flix sinó també d'altres pobles de la comarca, que si la Guàrdia Civil els va fer tornar cap a casa una vegada verificat que el cop d'Estat estava fracassant, etc., etc. M'han arribat noms d'alguns que, pressumptament, hi van ser. També se m'explicà que, poc abans dels fets del Congrés de Diputats, s'havia vist per algun carrer de Flix dos persones d'aquell espectre ideològic, una d'elles portant un fusell de caça, cosa que podria evidenciar que hi havia preparada una trama civil de suport als colpistes, que la posterior concentració de la nit no fou un acte espontani a redós dels fets.<div><br /></div><div>Certament, tot el que conec d'aquell episodi ho he sabut a través, com a molt, de terceres persones a les qui algú els havia fet saber tots aquells detalls (tret de l'<i>anècdota</i> dels dos que passejaven pel poble, que me la revelà una persona molt propera a mi i que en fou testimoni directe). És per això, de no poder disposar de fonts directes que no gosaré donar cap detall concret, a més, que, es pensi el que es vulgui, no vull remenar-ho més enllà del que dic. A més, que al cap i a la fi i sortosament, al final no va passar res destacable arran d'aquella inefable reunió. Sortosament, no van arribar a actuar i no es va haver de lamentar cap dels fets violents dels que potencialment estaven disposats a dur a terme. Sortosament ningú dels qui pressumiblement formaven part d'aquelles suposades <i>llistes negres</i> de potencials víctimes va haver de patir l'acció d'aquells <i>personatges</i> pressumptament armats. I també fou una sort per als mateixos integrants d'aquella colla d'aprenents de colpistes que al final no actuessin, perquè estic segur que, potser no tots, però una bona majoria n'estan més que penedits de la seua actitud durant aquella nit i esgarrifats d'imaginar-se la bestiesa que haguessin pogut arribar a cometre si els esdeveniments els haguessin estat terriblement favorables.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-67988355256441455142011-01-03T17:05:00.001+01:002011-01-03T17:07:00.871+01:00L'ANY DE LA CORDA FLUIXA<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTBvqEYHSDn6uzpGi8casHs3d8qxvuXAGe5bNd5_ZhWGfP2cT-tvkemJZYRa7Rv9gG0kdM9rcyRgyKkhlQcfe0Nm-tzVp4OhyO0Sf57fIt14_H0PZMCtC6DQN-S5iNBUsWiYPtabZVAQI/s1600/corda_fluixa.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 299px; height: 279px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTBvqEYHSDn6uzpGi8casHs3d8qxvuXAGe5bNd5_ZhWGfP2cT-tvkemJZYRa7Rv9gG0kdM9rcyRgyKkhlQcfe0Nm-tzVp4OhyO0Sf57fIt14_H0PZMCtC6DQN-S5iNBUsWiYPtabZVAQI/s320/corda_fluixa.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5557991582355556546" /></a><br /><div>No sé si algú haurà experimentat alguna cosa semblant, però molt probablement sí. Aquest any que hem deixat ja darrere he tingut una sensació constant de què estem caminant per la corda fluixa. El continu degoteig de notícies que mostraven una pèssima situació econòmica i un inquietant i negre futur, feien que una inseguretat tàcita planés al capdavall, com si en qualsevol instant anés a sorgir aquella temuda nova dada (i malaurada nova dada) que de la nit al dia capgirés de cop la situació i tot se n'anés en orris. I certament, aquesta sensació poc a canviat, res del que hagi pogut passar últimament ha ajudat a esvair-la, més aviat es manté. A veure si amb l'any nou recent començat es redreça la situació i s'obren millors perspectives per a tothom i arreu.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-61064779752747128152010-12-26T12:40:00.001+01:002010-12-26T12:43:16.588+01:00DE COM ELS CULTURITZATS ALEMANYS VAN ABRAÇAR EL NAZISME<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkZVLvfUoXdODzg0BKcxWzeflUS-rkeCds3qdS4PHRwPiOK4NUmA0BTOOS8pcO8owUvWL-ga0C9dLjL6p8rTCyYtDolkyeGT1jEfFP7Y5j0tUnuYb1NB3uD4cTatR5L4L0vPeaIgvhvA8/s1600/misterioso_caso_aleman.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 223px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkZVLvfUoXdODzg0BKcxWzeflUS-rkeCds3qdS4PHRwPiOK4NUmA0BTOOS8pcO8owUvWL-ga0C9dLjL6p8rTCyYtDolkyeGT1jEfFP7Y5j0tUnuYb1NB3uD4cTatR5L4L0vPeaIgvhvA8/s320/misterioso_caso_aleman.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5554954644831769442" /></a>Una de les incògnites que sol plantejar-se un al voltant de la història del segle XX és com pot ser que la nació de la qual sorgiren grans referents de la cultura mundial -Kant, Goethe, Schiller, Schopenhauer, entre molts d'altres- acabés essent el bressol del règim polític més brutal i assassí que hagi existit mai. Si bé un seguit de condicionants polítics i socioeconòmics que es desenvoluparen durant la seixantena d'anys previs puguin aportar un seguit de pistes des d'aquesta òptica -unitat alemanya, primera guerra mundial i derrota, la crisi econòmica dels anys 30-, l'enigma rau en l'aspecte cultural. A això tracta de donar-nos una aproximació el llibre <i>El misterioso caso alemán. Un intento de comprender Alemania a través de sus letras</i>, de Rosa Sala Rose, llicenciada en filologia alemanya i doctorada en filologia romànica.<div><br /></div><div>Rosa Sala ja va donar mostra del seu profund coneixement del nazisme amb <i>Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo</i>. A la seua nova obra -publicada el 2007, però reeditada el setembre de 2010-, l'autora vol anar molt més endarrere en el temps per cercar dins la literatura alemanya aquells textos i continguts que poc a poc anirien conformant un corpus ideològic que farien propensa a la societat alemanya (en especial, les classes mitjanes) a acceptar el règim nazi. Aquest periple s'inicia al segle XVIII fins arribar als inicis del XX. Moviments literaris com l'<i>Sturm und drang</i>, la influència de la corrent religiosa del pietisme, el descobriment de la Grècia antiga, la popularització (i l'<i>apropiació</i>) de la mitologia nòrdica, les interpretacions desviades o interessades dels textos dels grans literats, etc., aportaren progressivament elements que estigueren a la base de la visió que els alemanys tingueren del món, de la societat i de si mateixos. El gresol de tots aquests elements fou en gran part la classe burgesa, com destaca Rosa Sala. Lluny de l'autoritat política en mans de l'aristocràcia, però conscients del seu poder econòmic, els burgesos alemanys cercaran un element que els distingeixi, i aquest serà l'adquisició de cultura, de coneixements culturals (la <i>Bildung</i>; més endavant es parlarà de <i>Kultur</i>). Assumida la seua <i>superioritat</i> i orgullosos de la seua <i>germanitat</i>, menysprearan tota aquella persona que no entrés dins dels seus paràmetres, amb una animadversió creixent en especial cap als jueus, que acabaran representant en l'imaginari l'arquetip d'allò que és contrari i nociu envers els alemanys. Sentiments tots aquests que s'aniran estenent més enllà dels cercles burgesos dins la societat alemanya.</div><div><br /></div><div>L'autora va desgranant poc a poc els seus arguments, recurrint a cites literals de textos que els avalen. Els títols dels diversos apartats són prou eloqüents, molts dels quals desprenen la ironia i fins i tot el sarcasme amb què són tractats determinats temes: "<i>De cómo los alemanes se pusieron a leer</i>", "<i>De por qué a los burgueses les intimidan los artistas</i>", "<i>De cómo algunos alemanes se creyeron dioses</i>", "<i>De cómo los alemanes decidieron volverse griegos</i>", "<i>De cómo los alemanes soñaron con desnudarse sin pecar</i>", "<i>De cómo los alemanes convirtieron a los griegos al protestantismo</i>", "<i>De cómo los alemanes ya no saben si quieren ser griegos o germanos</i>", en són un exemple. Un cert toc d'humor, però que al capdavall amaga l'origen d'un estat d'ànim que obrí les portes al més lamentable i terrorífic dels episodis històrics.</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-70988607389419488162010-12-03T00:05:00.001+01:002010-12-03T00:05:00.674+01:00ENSURT PASSATGER... PERÒ ENSURT!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlGzTOi4eV-X3oUO3uHl2uKBbD-5o-yOty1JncvAXovY9RpAL6hzt4uNGIZrrYFoiC_Cv2tzWVqi9uyR0zVT4sH6ALTcO1W4maqneRvNJOqsWKvcUdsnrvUIeE8oC-cDvKKbWR8dRPjrE/s1600/anglada.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlGzTOi4eV-X3oUO3uHl2uKBbD-5o-yOty1JncvAXovY9RpAL6hzt4uNGIZrrYFoiC_Cv2tzWVqi9uyR0zVT4sH6ALTcO1W4maqneRvNJOqsWKvcUdsnrvUIeE8oC-cDvKKbWR8dRPjrE/s320/anglada.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546224690007870690" /></a>Segur que més d'un vam experimentar una sensació d'esgarrifança quan, durant els primers minuts del recompte de vots de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, els primers resultats atorgaven fins a 3 diputats a Plataforma per Catalunya (PxC). Poc a poc, però, aquest tenebrós espectre va anar esvaint-se de l'escenari parlamentari, i les expectatives de què PxC obstingués representació, sortosament desaparegueren. Amb tot, restà a les portes d'aconseguir-ho. De l'extensa llista de candidatures que no van obtenir cap diputat, PxC és la que va obtenir més vots, amb més de 75.000 sufragis. Una altra dada a tindre en compte és que la segona circumscripció on obtingué més suport, després de Barcelona, fou la demarcació de Tarragona, amb més de 8.000 vots. I a Flix, com molts ja coneixereu, aquesta formació assolí uns no gens menyspreables 26 vots, cosa que la col·locava en setena posició dins la llista que candidatures que obtingueren sufragis a la nostra població (això sí, cal tenir en compte que per darrera del nombre de vots en blanc i nuls).<div><br /></div><div>Alguna cosa vaig ensumar-me quan pocs dies abans de les eleccions, a la bústia de casa vaig trobar-eme amb propaganda i paperetes de votació de PxC, tot perfectament empaquetat. Quan hi ha eleccions, per a segons quines persones, no és el mateix portar la papereta del vot preparada des de casa que haver-la d'aconseguir al col·legi electoral, sobretot si té dubtes de a quina formació vol donar suport. Però si ja pot dur la papereta des del domicili, molt millor i d'aquesta manera no cal passar pel <i>tràngol </i>d'escollir-la entre la munió de candidatures que es troben al col·legi. I si a més es tracta d'una d'aquestes formacions amb <i>mala premsa</i>, però amb qui un se sent identificat, perfecte. A més del seu missatge xenòfob, que cala molt bé entre sectors de la població que miren amb desconfiança els immigrants, el fet que PxC pogués fer arribar les seus paperetes a totes les llars de Catalunya segur que ajudà al seu destacable suport aconseguit. I a saber que hagués passat si el PP no hagués fet ús del discurs anti-immigració, cosa que és més que probable que hagi restat vots a PxC.</div><div><br /></div><div>L'historiador Xavier Casals, un dels màxims experts en l'estudi dels moviments ultra, si fa no fa <a href="http://politica.e-noticies.cat/loasi-catala-patira-una-sotragada-47159.html">pronosticava aquest resultat envers PxC</a> pocs dies abans de les eleccions: que no assoliria representació, però que obtindria un nombre signficatiu de vots en conjunt, i molt en concret a determinades poblacions de Catalunya on hi ha constatat problemes amb la immigració. De fet, on PxC ha tingut més èxit fins ara i on el mateix Casals preveu que tornarà a ser així, és en les eleccions locals. Davant l'evidència, és de desitjar que el sostre polític d'aquesta formació no passi d'aquí.</div><div><br /></div><div>S'ha de ser conscient que al voltant de la immigració hi ha un problema, que s'han comès errors des de diverses administracions i que, per tant, cal buscar-hi solucions. Però, ni gens ni mica, les que proposen Anglada i companyia (ni tampoc les de determinats sectors del PP).</div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-488319366898115776.post-43387595132541103572010-11-13T00:25:00.001+01:002010-11-19T14:45:51.156+01:00LA BANDERA ÒRFENA<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx3zHV135dy2yZIJtUTERaK9y0TBm7jNf4bw5wXvlnJEngNgt8NCfdMj4QlvdUJv6q9VS86zRcB0EqjR4GwtkJk2r3bssenI2XIE-GiFe29GpPf8QIMSguCmN5Grvlu3gcg1sHXCnwbgI/s1600/ramon_descarrega_2.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538806427612423138" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx3zHV135dy2yZIJtUTERaK9y0TBm7jNf4bw5wXvlnJEngNgt8NCfdMj4QlvdUJv6q9VS86zRcB0EqjR4GwtkJk2r3bssenI2XIE-GiFe29GpPf8QIMSguCmN5Grvlu3gcg1sHXCnwbgI/s320/ramon_descarrega_2.jpg" /></a><br /><div style="TEXT-ALIGN: left">Sols en una ocasió he tingut l'oportunitat de portar, ni que fos uns metres la bandera del Remei. Fou l'últim Dilluns de Pasqua -<i>lo dia de l'ermita</i>: Sisco Enseñat i Ramon Descarrega van insistir en que jo l'agafés a la processó del matí, la d'anada. Així ho vaig fer -i com vaig poder!- al llarg d'un breu tram del carrer Molí, fins que un cable elèctric que anava d'una vora a l'altra em féu aturar: s'havia d'abaixar la bandera i aquella maniobra per a mi ja <i>era massa</i>. "<i>Això és cosa teua, Ramon! Uf!</i>", i li vaig tornar a Ramon Descarrega, qui la va dur fins l'autobús. El vehicle, com de costum, esperava aparcat a la cruïlla davant del pont. Entre Sisco i Ramon plegaren la bandera, la van introduir a l'autobús, i cap a l'ermita!.</div><div><br /></div><div>Aquelles últimes setmanes havia tingut diversos contactes amb Ramon Descarrega. Des de l'Ajuntament estàvem organitzant i muntant l'exposició fotogràfica sobre Dilluns de Pasqua. Com van fer altres veïns, Ramon també va aportar fotografies del seu recull familiar. Però no sols això: també un antic pal de la bandera del Remei i uns trossos de roba que tanmateix pertanyien a una antiga ensenya d'aquesta advocació de la Mare de Déu. Sens dubte, les fotografies foren les protagonistes d'aquella exitosa exposició, però la majestuosa presència d'aquella bandera li donava més realisme i solemnitat. I tot gràcies a la bona pensada de Ramon per aportar-la, cosa que féu amb molta il·lusió.</div><div><br /></div><div>Ramon Descarrega tenia altres aficions. Una de les més conegudes era la dels retallables, que li portà a fer alguna que altra exposició més d'una vegada. També formà part de la <i>colla</i> que fa uns anys vam crear l'associació <i>Petreus, </i>amb l'objectiu de conservar el nostre patrimoni arquitectònic i artístic, però en especial poder restaurar el Castell Nou. Certament que aquell primer intent no arribà a bon port, però al final s'ha aconseguit, i Ramon, com tots els flixencs, ha pogut gaudir que aquell somni arribés a ser una realitat.</div><div><br /></div><div>Però si hi ha una cosa amb la qual s'ha identificat més, públicament, durant els darrers anys Ramon Descarrega, ha estat amb la bandera del Remei. Gairebé n'ha estat ell l'únic portador d'un temps cap aquí, sigui per la processó de l'Encontre Diumenge de Pasqua, les dos de Dilluns de Pasqua i la de Corpus Christi (més els trams que li pertoquessin durant la Festa de la Coronació, al setembre).</div><div> </div><div></div><div>Una bandera que per un malaurat i desgraciat accident resta ara mateix òrfena del seu portador. De ben segur que algú la durà en les properes ocasions. Però el record de Ramon Decarrega, qui curosa i amorosament l'ha lluït tant de temps, i sobretot la seua imatge portant-la a la tornada de l'ermita amb el ram de boix a l'extrem -que ell delicadament havia col·locat prèviament-, romandrà inesborrable en el nostre imaginari.</div><div><br /></div><div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 239px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538804885309324066" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSwket3UO2O0mznw6FP-smeHP5-ii8EyUXI2H9PRXNNNgRkso5h9WpQ4jMX7j-63zfUMVU9WTxbt8GEEj5Kq7UrphGrn1Tn6fdqWfzNlSYHFPwdyaZetz_oI-XmFjmbyxYNtLhWLGuLy0/s320/ramon_descarrega.jpg" /></div>Josep Antoni Collazos Riberahttp://www.blogger.com/profile/02125197074150018201noreply@blogger.com3