DISCOPLAY, ADÉU!

Era cap allà l'any 1982 que un amic em parlava del butlletí Discoplay. Amb el meu consentiment, ell proporcionà les meues dades per subscriure'm i així fou com des de llavors vaig anar rebent cada mes aquest catàleg. Aviat vaig començar a fer les meues compres, i poc a poc, vaig poder anar bastint una bona col·lecció de discs de vinil -principalment- i de cintes de casset, els dos tipus productes que inicialment s'ofertaven únicament. No cal dir que aquestes compres a través de correu les alternava amb les que efectuava directament en centres comercials dins i fora de Flix. Però l'avantatge de t'oferia Discoplay era la gran varietat discogràfica que proporcionava, des de les últimes novetats produïdes per grups musicals del moment, fins a gravacions més antigues de dècades anteriors del segle XX, enregistraments dé música clàssica, de música tradicional, etc.

Poc a poc, s'anaren ofertant altres productes, com vídeos, fossin de pel·lícules de ficció o de reportatges. Com no, també les novetats en la tècnica de l'enregistrament musical feren la seua aparició, i així començà a oferir CD i més endavant, DVD. A banda de tot aquests tipus de productes inclosos dins del bloc audiovisual, Discoplay amplià la seua varietat, aportant als seus catàlegs des de complements per a aquells (fundes de CD, de vídeo, cintes i CD verges, etc.), fins a llibres, revistes, bijuteria, samarretes, joguines, material i complements informàtics, arribant fins i tot a publicar excepcionalment butlletins exclusius per a aquests efectes comercials.

Durant tots aquests més de 25 anys jo he comprat de tot a Discoplay. Ja he dit més amunt que disposo i conservo encara una bona col·lecció de discos de vinil adquirits a través del catàleg (i val a dir que també conservo l'aparell per reproduir-los, comprat pel meu pare l'any 1973, si mal no recordo... i funciona!). La Orquesta Mondragón, Duncan Dhu, Communards, Mike Oldfield, Simon and Garfunkel, Nina Simone, la banda sonora de Cabaret, recopilatoris de música de Bach, Mozart, Wagner, de composicions religioses d'autors de diverses èpoques, en són una mostra. Es pot considerar que aquests són les peces més emblemàtiques del que he comprat, de fet avui en dia ja se'ls pot considerar autèntiques peces de museu. Les meues compres van continuar amb les noves ofertes i varietats de productes, des de vídeos i DVD amb reportatges de temes d'història contemporània, CD musicals (entre ells una col·lecció multimèdia de grans compositors) fins a llibres. D'aquests darrers, gràcies a Discoplay vaig poder completar la col·lecció dels Episodios Nacionales de Galdós, que per diverses circumstàncies no em fou possible fer-ho a través de llibreries. Recentment, una de les meues últimes compres foren uns facsímils d'uns fulls impresos publicats a finals del segle XIX. També cal afegir que no sols comprava per al meu consum propi, sinó era tanmateix el mitjà al que acudia per aconseguir regals per a familiars i amics (això sí, després venia la tasca d'embolicar-los un mateix).

En llocs com Flix, allunyats de grans centres urbans, on el dia a dia no et permet fer-hi desplaçaments amb freqüència, l'oferta de productes que oferia Discoplay possibilitava poder fer determinades compres sense que a un li calgués moure de la població i d'uns materials que per les mateixes circumstàncies eren difícils o impossibles de trobar en el lloc de residència. Tot aquest sistema anà durant un bon temps sobre rodes... fins que va irrompre Internet. La xarxa ha estat la causant de què Discoplay hagi passat a la història. De forma gradual, diversos serveis comercials que possibilita i facilita Internet ha anat minant Discoplay. La gran varietat de productes que oferia, a través de la xarxa poden adquirir-se a través de cases especialitzades (llibreries i editorials de renom pel que fa a llibres, per exemple). I allò que inicialment representà el seu producte estrella, la música, ha hagut de competir amb les descàrregues de cançons, siguin les de pagament o les il·legals. Malgrat haver intentat posar-se al dia, dissenyant un portal (que últimament utilitzava amb freqüència per a les meues comandes), i que fins i tot a finals de l'any passat intentà renovar, sembla ser que finalment no va poder suportar la pressió competitiva i féu fallida.

Fou un símptoma que al mes de desembre ja no vaig rebre per correu ordinari el butlletí. De fet, era un mes en què, amb motiu de les festes de Nadal, oferia molts més productes i molta més varietat. El següent pas fou consultar la pàgina web, i vaig descobrir que estava en procés de renovació. Però a les poques setmana, en voler-hi accedir, apareixia el logo de Discoplay i la nota de què s'estava acabant d'ultimar detalls del nou portal. Al cap d'un temps, ni això. I fou tafanejant a través del Google com em vaig assabentar del que sospitava, de què Discoplay havia arribat a la seua fi pels motius exposats. Possiblement hagi estat un error de càlcul dels seus responsables no haver entrat en el mercat dels nous tipus de productes que possibilita Internet, volent conservar el mateix sistema i fent ús de la xarxa sols com a mitjà de publicitat i de transaccions de comandes i pagaments. Certament, amb la fi de Discoplay ha finalitzat una etapa, superada per les noves tecnologies (que, paradoxalment, va ajudar a estendre amb la venda de certs complements informàtics). Però, sens dubte, mentre ha durat, és innegable que ha ofert un molt bon servei, lluny de la publicitat enganyosa d'altres cases comercials que fan venda a distància, amb seriositat i bon tracte al client. Que consti que ho dic amb coneixement de causa.

------------------------------

Avui mateix hi ha hagut el lamentable i rebutjable atemptat (com tots) contra l'ex-regidor socialista d'Arrasate-Mondragon Isaías Carrasco. Vull manifestar la meua més absoluta repulsa per aquest acte tan abominable i el meu condol per als seus familiars i companys. Certament ha estat un acte que ha arribat en un moment delicat, al final de la campanya electoral. Del que he pogut escoltar fins ara, totes les declaracions dels dirigents han tingut un to de condemna i mesurat, fugint de partidismes, a excepció d'unes paraules i expresions de cert candidat barbut que ha escombrat cap a casa seva. Que n'hem d'esperar d'algú que no ha sabut estar-se al lloc al llarg de quatre anys! Miserables i cretins fins al final!

"ALLÒ ÉS L'EBRE!"

El dissabte 23 de febrer es féu a Flix, al llarg del matí i a l'estatge de l'Orfeó, l'assemblea anual de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC). El fet que el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre commemori el seu 25è aniversari aquest 2008 i que la seu de l'entitat estigui ubicada al nostre poble, foren els motius que portaren a la CCEPC a què aquell acte tingués lloc a Flix, i al que assistiren més de 60 representants de centres d'estudis vinguts d'arreu dels territoris catalanoparlants. En finalitzar l'assemblea (monòtona com solen ser aquests actes, malgrat el suport dels consabuts power-point), abans del dinar els assistents foren convidats a fer una visita a indrets emblemàtics de Flix, podent escollir en anar al Castell Nou o a passar la barca del Riu de Baix. Jo vaig participar en la primera de les visites, la del castell, per a la qual se m'oferí que els fes una explicació sobre aquesta construcció carlista, la seua història i el seu entorn.

Una vegada vaig fer-los la xerrada, es féu la visita a les runes del castell. Mentre érem a dins, un dels visitants, després de fer una ullada per l'enorme esvoranc d'un dels murs, amb inconfusible accent barceloní se'm dirigí a mi amb la següent pregunta:

Perdoni! Allò que es veu a sota és un canal de reg, oi?

La meua resposta fou breu i, sobretot pel que fa al to, contundent:

Allò és l'Ebre!

L'home em mirà amb expressió incrèdula i jo vaig assentir amb el cap per reafirmar el que acabava de respondre-li. Certament, tot s'ha de dir que el seu dubte era del tot explicable, ja no sols pel fet de que no fos del poble, sinó pel lamentable aspecte que ofereix el riu més enllà de la presa, durant el primer tram del trajecte del meandre.

Com som prou coneixedors a Flix, des que es construí la presa de l'embassament i el túnel que condueix el riu cap a la central hidroelèctrica (més el de navegació), aquesta circumstància ha modificat i afectat el corrent que va cap al meandre. Excepte durant les crescudes naturals del riu o alguns desembassaments esporàdics d'aigua, l'aportació hídrica a aquest tram de riu tan singular i nostrat és escassa. I en l'època de sequera que impera actualment, la situació és encara més preocupant. Però és que, de fet, si bé nosaltres ho veiem des de la nostra part de riu, la que transcorreix pel nostre terme, aquest pronunciat descens del cabal de l'Ebre és visible i notori en gran part de la seua conca. He pogut veure imatges del seu pas per Saragossa i per Tortosa durant aquestes últimes setmanes i, francament, fan esgarrifar. És cert que d'uns anys cap aquí la quantitat d'aigua que baixa pel riu és molt minsa, com ho denoten tot un seguit de problemes que han encapçalat titulars de premsa últimament (la proliferació d'algues, la plaga de la mosca negra). Però tal com estan les coses ara, sembla que comença a agafar tints alarmants. Que la maeixa Confederació Hidrogràfica de l'Ebre comenci a plantajar-se dur a terme restriccions en l'abastiment d'aigua n'és prou simptomàtic (tot i que afirma que de moment l'aportació a la població i als regs està garantida). Que mesures d'aquest tipus es duguin a terme a la conca del que està considerat el riu més cabalós de la península, fa intuir que la situació està força malament.

I enmig de tot plegat, torna a planar el fantasma del transvasament. Tot i la prudència inicial, els peperos tornen a esgrimir la realització del transvasament de l'Ebre cada cop més de forma descarada durant aquesta campanya electoral. Al cap i a la fi és un projecte al qual mai no han renunciat. Per aquesta i moltes més altres raons espero i desitjo que no assoleixin el poder després dels comicis del proper 9 de març. Però, com ja s'ha pogut comprovar, no sols són ells els que ambicionen l'aigua de l'Ebre. Si el missatge transvasista pepero va dirigit sobretot als seus feus del Llevant peninsular (València i Múrcia), a Catalunya s'estan alçant veus favorables a propiciar la conducció d'aigua de l'Ebre cap a l'àrea barcelonina, ni que sigui en moments puntuals. La connexió amb el minitransvasament que porta aigua cap al Camp de Tarragona podria ser una de les possibles vies. I al marge, s'està construint tot un seguit de xarxes de conducció d'aigua destinada al reg (com bé sabem, una de les captacions és a Flix), que també donen a sospitar que dins la seua destinació final hi hagi quelcom més que el simple subministrament hídric als camps de conreu... En definitiva, damunt del poc cabal, ens volen prendre la poca aigua que resta.

No gaire bé es presenta el panorama per al nostre riu i el nostre territori si la situació actual no canvia. Fou una anècdota el que em passà allí a dalt del castell. Amb tot, espero poder donar les vegades que faci falta aquella resposta d"Allò és l'Ebre! I que aquest Ebre continuï portant aigua, per suposat.