dimecres, 31 de desembre del 2008

EL CONFLICTE ETERN


Aquests últims dies de l'any i en plenes festes nadalenques, altre cop les notícies internacionals han estat protagonitzades pel conflicte entre l'estat d'Israel i els palestins (les milícies de Hamas, més concretament en aquesta ocasió). Certament, com se sap, l'alto el foc entre les parts fou trencat per Hamas amb el llançament de míssils contra el territori israelià. La resposta de l'exèrcit d'Israel, com se sap, ha estat contundent i desproporcionada, amb un massiu bombardeig contra els milicians islamistes palestins establerts a Gaza, causant-los gran nombre de baixes; no obstant, com sempre passa, hi ha civils entre els morts (i entre ells, els més innocents dels innocents, com són els infants). Si bé la xifra no ha estat tan elevada, també hi hagut víctimes mortals civils entre els israelians a causa dels bombardejos de Hamas. Durant aquests dies s'han multiplicat les iniciatives de diversos estats i organismes internacionals per aturar aquest nou enfrontament, però ara per ara i atenent les últimes notícies, el govern israelià no accepta cap treva i continuarà amb els atacs, preveient-se, com han reflectit els diversos mitjans, que pot haver-hi una invasió de Gaza per unitats militars de terra del poderós exèrcit d'Israel.

Amnistia Internacional ha organitzat una campanya de recollida d'adhesions per tal d'enviar correus al ministre de defensa israelià, Ehud Barak, suplicant-li que s'aturin els atacs contra Gaza, sobretot pels efectes devastadors que en sofreix la població civil. És del tot probable que la iniciativa, malgrat que pugui reunir milers i milers de signatures, no tingui l'efecte desitjat. No obstant no està de més fer expressiu i palès que, ja no sols els estats, sinó ciutadans de diversos estats, rebutgen qualsevol mena de recurs a la força de la forma contundent com ho està duent a terme l'estat d'Israel (sense oblidar la responsabilitat de Hamas en tot l'afer).

A la vespra de Cap d'Any m'hagués agradat escriure un altre tipus d'entrada al bloc. Desitgem que durant l'any que comença pugui resoldre's aquest i altres conflictes que romanen latents arreu del Món. Essent realista, sé que és molt demanar, però mai estarà de més i no hauríem de defallir en demanar la pau.

diumenge, 28 de desembre del 2008

LA CAPELLA SIXTINA I LA PEDRERA DE FLIX


Sembla ser que pedres procedents de la pedrera de la Boca Bovera-Riu de la Cana de Flix van ser utilitzades per construir els basaments i els soterranis de la Capella Sixtina. Aquesta dada fou coneguda després de la descoberta d'un document localitzat durant els treballs d'organització de l'Arxiu Diocesà de Tortosa. Sota el títol De lapidibus Flixis (Les pedres de Flix), s'aplega tot un expedient relligat amb més de dos-cents fulls manuscrits, en llatí, on hi ha una acurada descripció de la pedrera, de les qualitats de la pedra que s'hi extreia, la relació de mestres picapedrers que participaren en els treballs, els sistemes de transport (s'utilitzava una mena de grans aumadies fins al port de Tortosa, on es passava el carregament a embarcacions marítimes), fins a llistes de la pedra que es transportà, descripcions d'alguns problemes sorgits (aturada del transport pels estiatges, enfonsament i naufragis d'aumadies, etc.), en definitiva, el document ens aporta amb minuciositat gran nombre de detalls d'aquesta activitat que es desenvolupà a finals dels segle XV. La Capella Sixtina fou construïda entre els anys 1471 i 1484. El contingut del document trobat a Tortosa està datat entre 1472 i 1478. Ens informa així mateix que el bisbe tortosí fou l'encarregat de controlar la producció i el transport de la pedra, i que el prior de l'església de Flix actuava com a delegat episcopal en aquest afer, comptant amb la col·laboració del batlle flixenc per a qüestions de seguretat. El document també deixa constància de la visita efectuada per l'arquitecte de la Capella Sixtina, Giovannino de Dolci per conèixer in situ la qualitat de la pedra de Flix, qui en donà el vist-i-plau per a la seua utilització.

Tot i que el document encara no ha estat totalment traduït (cosa que fa pensar que encara podria aportar moltes més sorpreses), s'ha comunicat la seua existència a un dels principals especialistes sobre l'estudi de la Capella Sixtina, el prevere Carlo della Porta. Segons s'ha sabut, aquesta descoberta ha permès a della Porta poder finalment descobrir el significat d'una marca que hi havia a les pedres dels soterranis de la capella, amb les inicials IFMF, les quals segons l'estudiós podrien significar "In Flixe me fecit" (Em van fer a Flix). "És cert que a la mateixa Itàlia hi ha llocs amb topònims que comencen amb "f" i que talment disposen de pedreres; però la pedra que s'hi troba no respon al tipus que hi ha als basaments i els soterranis de la Capella Sixtina. En canvi, les característiques sí coincideixen plenament amb les de Flix, si hem de fer cas a les descripcions del document descobert", ha manifestat Carlo della Porta.

A l'espera de que finalitzi la traducció total i la seua publicació, avancem una part del contingut del documents, a la qual podreu accedir a través d'aquest enllaç.