dimecres, 30 de desembre del 2009
JA NO HI ÉS
dijous, 24 de desembre del 2009
"EN HUMIL PETITESA RECLÒS"
diumenge, 20 de desembre del 2009
NOSTÀLGIA DE LA SAVIESA DELS AVIS
diumenge, 13 de desembre del 2009
"ESPAÑOL Y CATÓLICO"
dissabte, 14 de novembre del 2009
"MILLENIUM", O ELS PERSONATGES QUE BEUEN MOLT DE CAFÈ
diumenge, 1 de novembre del 2009
"LA CALAVERA, PRIMENTÓ I CEBA!"
diumenge, 25 d’octubre del 2009
DOS MULES PER A FRANCO
En el seu trajecte pel centre de la població, la comitiva del cap de l'Estat havia de passar pel costerut carrer Calvari. Llavors aquesta via no disposava de cap coberta d'asfalt ni de llambordes: el sòl era tot de terra. El dia anterior a la visita de Franco havia plogut, cosa que féu que el carrer Calvari quedés moll amb el conseqüent perill de lliscament per a tot vehicle que hi circulés. Davant aquest imprevist, les autoritats locals sol·licitaren als responsables de l'electroquímica que operaris de la fàbrica hi aboquessin i expandissin carbonilla al llarg de totel carrer Calvari per tal de solucionar el problema, cosa que es féu, però que no serví de res. Quan l'automòbil amb el cap de l'Estat es disposà a pujar pel carrer Calvari, arribà a un punt de no avança ni avançaràs. Finalment s'hagué de recórrer a dos mules perquè arrosseguessin el vehicle on viatjava el caudillo i fer-lo sortir d'aquell entrebanc.
L'automòbil que transportava a Franco, tot un cap d'Estat, estirat per dos mules. Una imatge que sembla treta d'una pel·lícula espanyola cutre de la postguerra (i en blanc i negre me la imagino), però amb la circumstància de què fou un esdeveniment (una anècdota més ben dit) real, i a més a Flix.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
EL NOSTRE PATRIMONI FERROVIARI
diumenge, 13 de setembre del 2009
COLLITA ESPECIAL
dissabte, 12 de setembre del 2009
DEMOCRÀCIA AMB COTILLA
diumenge, 6 de setembre del 2009
IMPRESSIONS BABÈLIQUES
Impremta Babel és una al·legoria de la paraula impresa, de la seua història, de la seua força, de la seua importància en l'esdevenidor de la Humanitat des que aparegué per la seua potencialitat en la difusió del pensament i que ha estat capaç de superar les més punyents adversitats al llarg dels temps. Al·legoria personificada en la figura del personatge principal de la trama, Pol Albión, el lligam del qual amb el món de la impremta li obrirà la llum de la seua trajectòria i experiència vital, de la mateixa manera que també és a punt de ser testimoni de l'inici de la fi de l'ús paper imprès, de les acaballes de l'era Gutemberg.
El cos principal de l'argument està dedicat a la infantesa i l'adolescència de Pol Albión, període crucial que marcarà la vida del personatge, marcat per la incògnita latent del seu origen, de saber qui eren els seus pares. No obstant, voldria destacar d'aquesta part de la novel·la el lloc on trascorreix l'acció, un poble de l'Ebre català. Si bé Andreu Carranza ens revela al final que s'inspirà en el seu Ascó natal, amb les descripcions que fa de la població, dels seus carrers, dels seus edificis, dels diversos personatges, dels paisatges del riu, de les anècdotes d'infantesa i adolèscència, etc., a més d'un i a més d'una que siguin de les terres ebrenques els resulta força familiar, fins i tot veient reflectides les seues pròpies vivències. Per aquesta circumstància i les diverses històries que es narren al llarg del text, ens desperten tot un ventall d'emocions que passen per l'alegria, la tristesa, la indignació i l'admiració.
Una obra al·legòrica per tot allò que vol simbolitzar. Una obra propera, perquè està basada en fets i escenaris reals, i per totes les emocions que ens transmet. Una obra mestra d'un dels grans escriptors del nostre territori, Andreu Carranza.
dimecres, 26 d’agost del 2009
MONTSE, ADEU
He col.laborat mes d'un cop amb la Montse durant el temps que va romandre com a regidora, i la relacio sempre ha estat molt cordial i positiva.
Faig extensiu el meu condol als seus familiars i als membres del Consistori de Flix. Montse, et tindre present aquests dies.
diumenge, 9 d’agost del 2009
DE HEYDRICH AL BAPHOMET
A Heydrich i les agents del Saló Kitty, una de les històries gira a l'entorn de la sinistra figura de Reinhard Heydrich, un dels principals dirigents de l'Alemanya nazi i el principal responsable de l'organització de l'anomenada Solució Final, és a dir, el pla per a l'extermini dels jueus. L'altra narració transcorreix durant els primers anys d'aquest nou segle XXI, en una residència de gent gran. El nexe comú entre totes dos trames narratives és el Saló Kitty, un prostíbul de luxe de Berlín que Heydrich, com a cap dels serveis secrets, utilitzà per extreure informació confidencial a personatges de rellevància, per a la qual cosa es reclutaren i ensinistraren a diverses prostitutes perquè actuessin com a agents d'espionatge.
El Baphomet i la taula esmaragda, com indicava més amunt, té una trama més complexa. L'acció de les diverses narracions tenen lloc al segle XIV, el XIX el XX i començaments del XXI, on els templers, els carlistes, els maçons i els jesuïtes malden per aconseguir i custodiar el Baphomet, un misteriós receptacle que conserva en el seu interior un important secret alquímic. La trama, en les seues diverses èpoques, es veu enterbolida per un seguit de cruels assassinats. Importants personatges de la Història desfilen al llarg de tota la novel·la: l'últim comanador templer del Castell de Miravet, Ramon de Saguàrdia; el dirigent carlista, Ramon Cabrera; el cap del govern espanyol, el liberal i maçó comte de Toreno, i el seu ministre Mendizábal; el general alemany Erich Ludendorff, l'escriptor John Keats, etc.
En els dos llibres, Miquel Esteve aconsegueix crear la tensió necessària al final de cada capítol per tal de captar l'atenció i la curiositat del lector, incitant-lo a seguir fins a la fi de tot el relat. Un altre tret, i molt destacable, és l'esforç que ha esmerçat l'autor en documentar-se per a l'elaboració acurada de les dos novel·les, aportant gran nombre de detalls dels diferents personatges i les diverses èpoques que es reflecteixen en la narració.
Miquel Esteve ha assolit una bona enlairada en el camp literari amb aquestes dos obres, que l'han consagrat com un membre més de la ja àmplia nòmima d'autors riberencs. Si almenys alguna de les dos novel·les cauen en les vostres mans, si encara no ho heu no dubteu en submergir-vos en la seua lectura.
divendres, 7 d’agost del 2009
SOBRE ENCICLOPÈDIES I DICCIONARIS
dilluns, 27 de juliol del 2009
MÉS ENLLÀ DE GIBRALTAR
dilluns, 20 de juliol del 2009
"CRUSANT LO MISSISSIPI"
divendres, 17 de juliol del 2009
L'EDITORIAL PETITA
Com deia abans, la llista d'autors ebrencs que han vist part de la seua obra literària publicada a Aeditors és extensa. No els relacionaré tots aquí, però sí, i escombrant cap a casa, indicaré aquells escriptors de Flix que han vist en Aeditors una porta de sortida per algunes de les seues obres, Albert Guiu i Laura Mur. El primer ha vist publicat dos dels seus poemaris, De la mà de la meva filla i L'himne d'aquest matí. La segona, Laura Mur, el seu relat La cova del silur. A més, tres dels èxits editorials d'Aeditors han estat els reculls de narrativa breu L'altre Nadal, Estius a l'Ebre i El riu que parla, i en tots ells hi ha hagut participació flixenca: Albert Guiu en els tres, Laura Mur en els dos últims, i el tercer de la llista compta amb una narració del jove autor de Flix David Ruz Guiu. No obstant, no puc deixar de nomenar altres autors de l'Ebre que també
figuren entre els que han vist com part de la seua obra escrita ha estat publicada per mitjà d'Aeditors, com Francesca Aliern, Emigdi Subirats i Jesús Tibau, als qui no fa massa hem pogut veure per Flix, bé presentant alguna de les seues obres, bé llegint contes.