LLENÇANT CARAMELS

Cada vegada que arriba divendres i la cara de la Soraya apareix en pantalla per aportar-nos les noves del Consell de Ministres, la sensació és d'esglai esperant "a veure quina ocurrència han tingut aquesta setmana, a veure que es carreguen en aquesta ocasió". Però bé, sembla que ara ens volen fer creure que la situació econòmica comença anar ben encarada, que hi ha un canvi de tendència i que la recuperació està en marxa, gràcies a les "sàvies" mesures endegades per aquest inefable Govern. I per edulcorar tot plegat, què millor que, de tant en tant, anunciar alguna mesura que representi algun benefici, algun avenç per als soferts ciutadans, ofegats i aclaparats per la crisi. Aíxí ha estat com divendres passat i amb el ressò mediàtic corresponent ens va anunciar que a partir d'ara que tant els naixements com les defuncions que tinguin lloc en hospital, serà la mateixa institució hospitalària qui s'encarregarà d'efectuar el corresponent tràmit cap al Registre Civil.

Certament, amb tot l'enrenou que representa la vinguda d'un nadó, entremig haver d'anar a efectuar l'oportú registre no deixa de generar una situació feixuga. Per tant, que t'ho solucioni un altre no deixa de representar una descàrrega en un moment en què un està per gaudir i, alhora, atrafegat, amb el nounat. El mateix, passa, però amb uns sentiments totalment oposats, quan hi ha una defunció. No sols  el sofreix mal tràngol de perdre un ser estimat i proper, sinó que a més s'ha de passar pel tràmit d'haver d'anar al Registre Civil, i compte!, si no es fa, no es pot disposar del pertinent permís d'enterrament. Ara, si resulta que si des de l'hospital t'ho arreglen, un s'estalvia un patiment enmig d'un context ja de sí prou entristit i que no s'està per orgues. Què bonic que queda, no? Què bé que aquest malaurat Govern de tant en tant se'n recordi dels mal-de-caps que els toca patir als seus ciutadans en situacions adverses. La veritat, què no ens venguin la moto, perquè falten aclarir detalls al respecte, i no pocs. Anem a pams.

Pel que fa als naixements. Certament, representarà una avantatge el fet que des de l'hospital puguin fer el tràmit de la documentació per a la inscripció del nadó al Registre Civil. Però, i si no canvia la normativa, resta un pas en què els familiars sí hauran d'anar-hi, com és la inscripció al Llibre de Família, on han de constar les pertinents dades registrals. A més, un cop efectuat aquest pas, cal després donar d'alta al nadó al padró municipal i també, si pertoca, a la Segurertat Social, cosa que, si no es canvia, també ho han de fer els familiars. Una altra cosa és que, tal com es va anunciar fa un temps, s'acabi suprimint el Llibre de Família. Però, de moment, aquest tràmit posterior s'ha de seguir efectuant.

Tampoc aclareix un altre aspecte a tindre en compte. Actualment, els nadons s'inscriuen al Registre Civil on està empadronat almenys un dels dos progenitors, pares adoptius o tutors, cosa que permet que no hagi de ser precisament en el registre del municipi on hi ha el centre hospitalari. Se seguirà aplicant aquesta norma?

Quant a les defuncions, tanmateix serà una avantatge que el tràmit de la documentació del Registre Civil ho facin des de l'hospital. De totes maneres, tret de casos molt puntuals, els familiars dels difunts, tant si han mort en instal·lacions hospitalàries com en els seus domicilis, d'uns anys cap aquí aquest tràmit se l'estalvien ja que és efectuat pel personal de les funeràries.

A més, també fan esment que aquest tràmit sols s'efectuarà, evidentment, quan tant els naixements com les defuncions tinguin lloc en centres hospitalaris. Fora d'aquí, bé seran els mateixos ciutadans o per resolució judicial com es durà a terme la inscripció al Registre Civil.

Si aparentment dóna per aquesta primera anàlisi amb les dades aportades, caldrà conèixer amb més detall del contingut per acabar de valorar-la, tot i que molt em temo que aquesta mesura forma part de la reforma general del Registre Civil que es vol aplicar des del govern pepero, què és un veritable nyap, un disbarat més dins la sarta de (pseudo)reformes en el camp judicial que va aplicant el ministeri de Ruiz Gallardón. Recordem que en el cas del Registre Civil, el més significatiu és que es traspassa la seua competència des de l'Administració de Justícia al Registre de la Propietat. És més, s'unificarien els registres Civil, de la Propietat i el Mercantil segons el projecte pel que fa a l'administració que els gestiona, i que donat el funcionament del sistema registral, representaria a la pràctica la privatització del Registre Civil. 

Crec que ens han llençat caramels en aquest cas. I com sabem, els caramels, es desfan.

EL FUTUR DEL REGISTRE CIVIL

Diversos mitjans de comuncació han destacat l'aprovació pel Consell de Ministres del Govern central de l'avantprojecte de la Llei del Registre Civil. Gairebé els titulars han insistit en un dels aspectes més anecdòtics com és de la desaparició del Llibre de Família que comportarà la nova normativa cas de què tiri endavant, un document que en els últims anys era ja en molts aspectes obsolet. Si el seu funcionament implica que els usuaris puguin assolir les pertinents certificacions a través de la xarxa, o que els funcionaris de les administracions públiques accedeixin a les dades dels ciutadans sense que hagin de sol·licitar les pertinents certificacions als interessats, representarà un gran pas endavant. Crec que això darrer és el més positiu de la futura llei de cara al servei al ciutadà, si tenim en compte que amb l'actual sistema una tramitació administrativa en la qual es precisaven certificacions del Registre Civil solien esdevenir força feixuga, sobretot si aquests documents s'havien de sol·licitar a registres fora de la població de residència de la persona interessada, amb el consegüent retard a causa del correu (i segons els casos, cal sumar-hi la poca celeritat en la tramitació i la resposta del registre on s'ha dirigit la sol·licitud), o l'altra alternativa que consisteix en anar a buscar-lo in situ, però molts cops, segons el lloc, havent d'esperar el torn pertinent després de tot un matí de llargues cues.

Algun pas en aquest sentit ja s'està fent. Durant els últims anys s'ha estat duent a terme el procés d'informatització del Registre Civil. En el cas de Flix, com es féu públic, des del passat mes de novembre el procés d'inscripció dels assentaments del Registre Civil ja es fa informàticament; sols falta l'altre pas que consisteix en la digitalització dels llibres de registre (naixements, casaments i defuncions) a partir de l'any 1950. Atenent a la informació sobre la futura llei, totes aquestes dades instroduïdes amb l'actual sistema, més les que s'assoleixin un cop s'apliqui la normativa futura seran les que es podran accedir a través de la xarxa.

Esperem que aquesta nova llei faci realitat les expectatives d'agilitat dels processos administratius que pot aportar la seua aplicació, de cara a millorar el servei per a tots els usuaris.

PRESSUMPTES DELINQÜENTS

Qualsevol persona que naixi dins del territori de jurisdicció de l'Estat espanyol és, d'entrada, un pressumpte delinqüent. Així, clar i ras. Per la simple circumstància de què l'acta que dóna fe d'un naixement -amb la qual se certifica l'existència d'algú i que li garanteix la seua condició de ciutadà/ciutadana- es fa als jutjats.

El Registre Civil, com se sap, està adscrit a l'Administració de Justícia a l'Estat espanyol. Aquí perquè ja n'estem acostumats, però, si ho comparem amb altres països on aquest servei públic depèn de les adminsitracions locals (com és el cas de l'Estat francès), comencem a veure l'anomalia en què ens trobem. Ja per començar, no seria més lògic que els ajuntaments, des d'on s'elaboren les llistes del padró d'un municipi, tinguessin al mateix temps competències sobre el Registre Civil? Tal com va la cosa avui en dia, això comporta que, per al cas dels naixements, aquests han de ser primerament comunicats al Registre, i posteriorment, amb el Llibre de Família a la mà, s'ha de fer el mateix a l'ajuntament on almenys un dels pares de la nova criatura estigui empadronat/empadronada. Encara és més esperpèntic el circuit que segueixen les comunicacions dels matrimonis i les defuncions, ja que d'aquests n'informa als ajuntaments l'Institut Nacional d'Estadística... un cop han rebut prèviament la informació pertinent del Registre Civil de la població que correspongui!

Aquesta vinculació del Registre Civil a l'Administració de Justícia és conseqüència del procés de centralització que es desenvolupà durant el segle XIX a l'Estat espanyol. En lloc d'adscriure'l a l'Administració Local, un poder més dispers i més difícil de controlar, van preferir que fos la Justícia, un poder centralitzat, qui se'n fes càrrec. Durant la Segona República va haver l'intent de canviar aquesta situació. De fet, un decret de la Generalitat de l'any 1934 va traspassar la competència del Registre Civil als ajuntaments. Però després de la Guerra Civil, la dictadura franquista tornà a vincular-lo als jutjats, com un signe més de la seua política centralitzadora i d'estat policial, situació que es manté encara avui en dia pel que fa a la dependència del Registre Civil a l'administració judicial. De l'últim intent de canvi que tinc constància vaig assabentar-me fa uns anys navegant per la xarxa. Sembla ser que hi havia el projecte dins el govern del PP d'adscriure el Registre Civil als Registres de la Propietat, cosa que hagués comportat, entre altres desavantanges, que aquest servei deixés de ser gratuït per als ciutadans com ho és actualment. D'haver prosperat, de Guatemala a Guatepeor.

El fet que el Registre Civil depengui de l'Administració de Justícia té més conseqüències encara. Com se sap, un dels mals dels jutjats a l'Estat espanyol és la seua lentitud deguda sobretot a uns mètodes procedimentals farragosos i de vegades absurds. Doncs bé, tot canvi que afecti una acta del Registre precisa de la corresponent resolució judicial del jutjat de primera instància del partit judicial (tret de les traduccions de nom, amb les quals n'hi ha prou amb la manifestació de la persona interessada al mateix Registre). Una correcció d'un error en la inscripció o un canvi de nom, pot comportar un procediment que s'allarga mesos. Cosa que encara pot ser més greu si entremig l'usuari afectat està esperant poder resoldre aquest problema del registre perquè necessita posteriorment una certificació per a un altre assumpte que de moment resta aturat (una adopció, la rebuda d'una herència, una compra-venda d'un immoble, etc.). I que consti que no sempre es resol favorablement, sobretot pel que fa als canvis de nom. Hi ha persones que no han pogut satisfer el seu desig de poder oficialitzar el nom amb el qual són coneguts generalment, pel simple raonament de què el terme en qüestió no està admès o no consta en la pertinent llista de noms admesos. El mateix passa amb els noms dels nounats. Molts pares han de passar per l'experiència desencisadora de no poder posar al seu fill o la seua filla el nom que li havien escollit. Sens dubte, no resulta gens agradable haver de comunicar a algú una resolució segons la qual no pot assolir de forma oficial el nom amb el qual sempre ha estat conegut o informar uns pares que el nom que desitjaven per a la seua nova criatura no està admès. En tots dos casos a la cara d'incredulitat del començament li segueix la de lògica indignació.

I així estan les coses. De moment seguim essent uns pressumptes delinqüents com deia al principi, i de rebot sotmesos a capricis legals absurds. Seguirem essent-ho sempre i quan no acabi sorgint la iniciativa de voler canviar d'una vegada aquesta situació.