UN LLIBRET INTERESSANT

En la meua última estada a Tarragona vaig adquirir aquest volumet de la col·lecció Episodis de la Història. Coneixia la seua existència i en veure'l en l'aparador de la Llibreria Adserà no vaig resistir-me a adquirir-lo, ja que el seu títol, Miquelets i sometents al front de l'Ebre durant la Guerra de Successió (1703-1714), prometia pel que fa a les aportacions que podria fer en relació amb el nostre territori. Escrit per Antonio Espino, professor de la UAB, fa un ràpid però alhora intens recorregut del paper que tingueren aquestes tropes irregulars durant el conflicte dinàstic entre Àustries i Borbons. Si bé l'autor fa menció que els borbònics també recorregueren als serveis d'aquests guerrers auxiliars, se centra sobretot en els miquelets, els sometents i, en algun cas, les coroneles (ciutadans reclutats per a la defensa de la seua població). Si bé gran part del contingut gira al voltant de fets transcorreguts al territori ebrenc protagonitzats per aquests cossos irregulars integrats per efectius del mateix territori, també fa menció d'accions i esdeveniments que tingueren lloc en altres zones de Catalunya.

Segons l'autor, miquelets i sometents participaren primordialment en allò que ell anomena la guerra petita, les accions militars que es duïen a terme lluny de les zones principals de combat, i rarament els veiem enmig de camps de batalla, tot i que en algunes ocasions de

mostraren també gran efectivitat en camp obert. Aquestes tropes irregulars esdevingueren importants sobretot en l'atac continu als subministraments de l'enemic, als quals tal com relata

Espino, infringiren nombroses derrotes i baixes. Essent com són les Terres de l'Ebre una zona de pas, és normal que les nostres comarques fossin escenari de les accions de miquelets i sometents contra les caravanes que transportaven efectius materials a l'exèrcit borbònic. Per contra, per a les tropes regulars de l'enemic, els resultava un contrincant incòmode, ja que, com diu l'autor, una victòria contra irregulars no donava cap prestigi, i una derrota representava una humiliació greu. L'autor també fa menció d'alguns caps procedent del territori que arribaren a destacar, com els Falcó de Benissanet, un dels quals, assolí el grau de coronel dins l'exèrcit austriacista,

gràcies als bons serveis prestats. Malgrat aquest continu i contundent desgast al qual sotmeteren els miquelets i sometents als borbònics, no van poder impedir, com molt bé sabem, la victòria i la conquesta de Catalunya pels partidaris de Felip V, amb totes les conseqüències ben conegudes.

A pesar de les limitacions i els desequilibris pel que fa al contingut, és un llibret prou interessant per conèixer un aspecte més de la història del nostre territori, i amb força dades.

MANIFEST BLOCAIRE DE REBUIG AL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes.
Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

NAVEGAR PEL RIU

M'agrada anar amb vaixell i sempre que he pogut, no he deixat perdre l'ocasió. Per mar ho fet en diverses vegades i circumstàncies i amb molts tipus de vaixells i enginys: des del simplot patinet de platja (ja en fa d'anys d'això!), fins a una embarcació de pescadors, una barca esportiva a vela, amb lanxes, amb catamarans, golondrines i ferries, i creuers (en un d'aquests, al llarg d'una setmana sencera). Impressiona la immensitat del mar. Impressiona veure's voltat tot d'aigua sense veure-hi cap límit. Impressiona veure com t'apropes al destí. Impressionen els paisatges de la costa vistos des de dins del mar. Asseguro que en gaudeixo plenament d'aquestes ocasionals sortides que m'han dut per la Mediterrània bàsicament, però també per l'Adriàtic, l'Egeu i l'Atlàntic i de les quals en guardo un bon i agradable record.

He parlat de recorreguts marítims, és a dir, una cosa que tot i el gaudiment, respon a quelcom llunyà, que poc té a veure amb el meu dia a dia, amb allò que estic acostumat a conviure. Però també he navegat pel riu, i per l'Ebre exclusivament. Vaig començar a fer-ho tard, ho de reconèixer, però des de llavors han anat sovintejant les oportunitats, siguin moments puntuals, siguin viatges de més llarga durada. També en totes les ocasions, ho he fet amb embarcacions diferents, i, així mateix, en diferents trams del riu en cada ocasió: amb sengles embarcacions turístiques pel pantà de Riba-roja i el tram Amposta-Delta; amb una muleta (moguda amb motor) de Miravet a Xerta; amb canoa des de Riba-roja fins a Flix (gairebé a tocar la presa); i fins fa poc, encara que fou un assumpte molt puntual, amb lanxa pel Riu de Baix. Certament és poquíssim el que fet fins ara, i no té perdó que entre els trams recorreguts me'n falti un de tan emblemàtic com el nostre meandre.

Malgrat tot, puc assegurar una cosa: si bé en general els recorreguts realitzats han estat fets per indrets coneguts, ni molt menys és el mateix contemplar les mateixes vistes i paisatges des d'algunes de les vores que des del mig del riu. Cada cop que ho he fet, m'ha impactat veure indrets i construccions que m'eren familiars, però se'm van aparèixer d'una altra manera en divisar-los des del riu, descobrint aspectes que difícilment es poden apreciar des d'una altra perspectiva. Especialment recordo la impressió que em van causar els castells de Miravet i de Flix: imponents a dalt del cim on estan ubicats, un entèn encara més el domini visual que disposaven els seus antics moradors, el control i la vigilància que exercien en el recorregut de l'Ebre que dominaven. També impacta navegar i trobar-se envoltat per les vores plenes de vegetació en punts on no hi ha cap vestigi de presència humana. I com no, un altre dels atractius és poder veure la fauna del nostre riu, aus sobretot. En aquest cas, el fet més anecdòtic que vaig poder contemplar va ser un grup de voltors sobrevolant el pantà de Riba-roja. I tantes i tantes coses que en tots aquests recorreguts realitzats que he vist i que m'han sorprès i que no pararia de descriure.

Qui ho hagi fet alguna vegada o més, sap molt bé del que estic parlant. I qui no hagi encara navegat pel riu, pel nostre Ebre, li recomano que ho faci. Gaudirà d'una experiència que de ben segur no se'n penedirà d'haver-la viscut.

VÍKINGS A L'EBRE?

El víkings van protagonitzar part de les anomenades segones invasions, que van tindre lloc a Europa entre els segles VIII i XI. Procedents dels països escandinaus, van assolar les costes europees, des del mar Bàltic fins la Mediterrània Occidental, i les Illes Britàniques, duent a terme també una penetració per terra pels territoris de les actuals Rússia i Ucraïna. Les conseqüències d'aquests atacs i invasions van ser prou importants. Per un costat, davant el perill que representaven, van provocar que es consolidés el sistema feudal a Europa Occidental. Per un altre, van ser fonamentals per a l'afermament, la creació i el desenvolupament de determinats regnes, com Anglaterra, el primer regne rus a Kíev i el regne de Nàpols-Sicília.

La Península Ibèrica no en restà al marge dels atacs dels víkings. Gairebé tot el litoral peninsular i les Illes Balears en foren víctimes. Entre altres, el 844, Cadis va patir l'acció d'aquests guerrers del nord. Posteriorment a aquest atac, van remuntar el Guadalquivir fins a Sevilla, saquejant la ciutat, on després serien derrotats per les tropes de l'emir Abd al-Rahman II. Apart de la costa andalusa, altres zones que patiren les incursions dels víkings van ser Astúries, Galícia, Portugal, les Balears... i l'Ebre.

Hi ha qui dubta de la fiabilitat de com s'ha interpretat aquest episodi a partir de fonts escrites en àrab. Segons aquestes, sembla ser que l'any 859 un estol de naus vikingues va entrar per l'Ebre des de la desembocadura. Navegant riu amunt, van entrar després en un dels seus afluents, l'Aragon i posteriorment, a l'Arga. Ja en terres navarreses, van arribar a conquerir Pamplona on van fer pres al rei de Navarra García I Íñiguez, a qui van alliberar després d'aconseguir un bon rescat. Si fa no fa, és això el que s'explica al respecte en tots els textos que he pogut copsar. De vestigis d'aquesta incursió per l'Ebre no n'he sentit parlar mai, ni tampoc no n'he llegit res. L'única cosa, com a curiositat, és una hipòtesi suggerida en un article sobre embarcacions de l'Ebre (García-Delgado, 1994), on s'exposava que tècnics de museus de països escandinaus els cridà l'atenció el nostre llaüt de riu, pel que fa a estructura i aparells, que els semblà una tipologia molt semblant a les naus dels seus territoris. Els llaüts de l'Ebre una derivació dels temibles drakkars víkings? Em sembla una mica forçat, però a saber. El que sí podem donar per segur és que, de ser cert aquest episodi, els habitants de llavors de les actuals Terres de l'Ebre no van restar indiferents al pas dels guerrers escandinaus i amb tota probabilitat les poblacions de les vores del riu van haver de patir atacs.

Seria un bon exercici d'imaginació pensar com hagués pogut ser aquest pas dels víkings pel nostre territori ebrenc, pels nostres pobles. Un bon argument per algú que en vulgui fer una recreació literària al seu voltant. Això sí, que es tingui en compte sobretot un detall: malgrat la imatge més popularitzada i estesa, aquests ferotges guerrers nòrdics mai no van dur cascos amb banyes!