Es compleixen demà cinc anys de l'inici de la il·legal invasió d'Iraq. Poc em cal afegir a tot el que han anat dient els mitjans al respecte. Si fa no fa, els efectes ens són coneguts, sobretot pel que fa a pèrdues humanes: més de 151.000 morts iraquians (n'hi ha que diuen que han estat molts més), prop de 4.000 soldats americans ha perdut també la vida, més els altres militars procedents d'altres estats (espanyols inclosos). Cal afegir-hi els més 30.000 soldats ferits i mutilats i molts altres amb seqüeles psicològiques. A més a més, gairebé dia sí, dia també seguim rebent notícies que desenes d'iraquians volen esventrats pels aires a conseqüència d'un atemptat, una conseqüència més d'aquesta guerra nefasta. I com molt bé ja se sap, de les causes adduïdes per justificar la invasió -les armes de destrucció massiva, la perversa aliança entre Saddam i el terrorisme islamista- res de res.
I vet aquí que el senyor José María Aznar López, un dels integrants del fatídic trio de les Açores afirma amb rotunditat i cinisme que no sols no se n'arrepenedeix de la decisió presa al respecte, sinó que ho tornaria a repetir. Pot haver encara algú que posi en dubte que aquest energumen (juntament amb els altres dos) hagi de comparèixer davant del Tribunal Penal Internacional com a criminal de guerra?