La revista de temàtica històrica Clío clou el seu número d'aquest mes de desembre amb la història d'una de les nadales més conegudes arreu del món, l'alemanya Stille Nacht, que a Catalunya coneixem com Santa Nit. El seu relat és per si mateix gairebé un conte de Nadal. Transcric el fragment d el'article que fa referència a la seua creació i estrena:
El de 1816 fou un any sense estiu, després que a l'abril de 1815 el volcà indonesi Tambora hagués desfermat tota la seua fúria amb la que va ser la més gran erupció del milenni. Com sempre que la natura s'enfada, el temps es tornà boig. L'adversitat climàtica assolí Europa central. El mercuri caigué en picat, i fortes inundacions i nevades portaren pèssimes collites. Per això ningú a l'aldea vienesa d'Oberndorf, propera a Salzburg, no s'estranyà de què aquell 24 de desembre el vent i el fred es mostressin més cruels que de costum
En aquell ambient, i amb les Guerres Napoleòniques encara fresques, l'òrgan de l'església de Sant Nicolau d'Oberndorf deixà de funcionar. Un Nadal sense música i a Àustria, resultava impensable. Així que, per no privar d'ella als seus feligresos en una vetllada tan especial, el rector, Joseph Mohr, demanà a Franz Xaver Gruber que posés notes a un dels seus poemes. Durant la Missa del Gall, tots dos interpretaren per primera vegada Stille Nacht, reilige Nacht ("Nit silenciosa, nit sagrada", en alemany). En aquella matinada gèlida, la plaent melodia reconfortà els presents, els quals no sospsitaven que adquriria el rang de nadala universal, acomodant la seua lletra a cada llengua.
(Laura Manzanera, "Noche de Paz. Un villancico provocado por el cambio climático", Clío. Revista de historia, núm. 74 (2007), p. 114)
BON NADAL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada