divendres, 28 de desembre del 2007

FENICIS... A SEBES?

Ha estat una de les descobertes més sorprenents en el decurs de les excavacions dels jaciments de Sebes i que les restes que van sortint a la llum van confirmant i demostrant: la presència dels fenicis en aquest territori. És un fet del qual els arqueòlegs que han treballat per la zona de l'Ebre ja comptaven amb alguns indicis, però amb les poques dades que disposaven no ho acabaven de corroborar. En canvi, amb les últimes troballes de Flix, als poblats de Sebes, s'acaba per afermar el que fins ara havia estat una hipòtesi com és la presència d'assentaments permanents dels fenicis al territori ebrenc. La gran quantitat de restes ceràmiques, les monedes trobades, els estris, etc., són la prova de que no es tractava de mers objectes fruit d'intercanvis comercials, sinó que eren propis dels habitants de la zona. A més, també semblar confirmar-ho, segons els experts, tant el tipus com la distribució dels habitatges. Tot això queda reflectit en l'informe elaborat per l'equip d'arqueòlegs que ha estat excavant els jaciments de Sebes.

La importàcia d'aquesta descoberta és màxima per les repercussions historiogràfiques que reporta en relació amb aquest poble antic del Pròxim Orient. Fins a l'actualitat, es tenia sols la certesa que els assentaments fenicis s'ubicaven i es limitaven a les zones costaneres, com a punts de suport per a les transaccions comercials marítimes i de vincles amb les poblacions properes. La confirmació de poblats consolidats en zones internes, seguint el curs de l'Ebre en el nostre cas, demostren que els fenicis també impulsaren una política de conquesta i ocupació de territoris, amb la qual cosa caldrà modificar totes les teories i la visió que hi havia a l'entorn de la història d'aquest poble semita. De la mateixa manera, també caldrà revisar tot allò investigat sobre la influència que van tenir en la conformació de la cultura ibèrica, ja que aquesta consolidada presència al territori fa pensar que el substrat fenici en fou molt més important del que fins ara es suposava. Els arqueòlegs a més creuen que s'haurà d'investigar a fons en altres indrets, i ja no sols de l'Ebre, per comprovar si aquesta expansió territorial fenícia fou més general.

A l'informe redactat sobre les excavacions de Flix, també s'apunta un fet que resoldria un dels enigmes de la nostra història local, com és l'origen del topònim Sebes. Segons els investigadors, aquest terme podria derivar d'un altre topònim fenici Ybsm (pronunciat com "Ybosim" o "Ybusim"), que és com es coneixia la colònia que els fenicis establiren a Eivissa, i de la qual també en deriva el nom. Podria ser que pobladors d'aquell assentament insular s'establissin als poblats que actualment s'estan excavan, i els donessin aquest mateix nom o un de derivat per fer constar la seua procedència. De fet, molt probablement anomenessin l'indret on hi ha els poblats com Sybsm, que traduït voldria dir, si fa no fa, "els qui vénen d'Eivissa"; amb aquesta grafia la derivació fins arribar al nom de Sebes restaria molt més aclarida. L'informe inclou a més a més la recomanació de què amb la circumstància de les properes obres de descontaminació del pantà de Flix i amb l'oportunitat de poder remoure la llera del riu, seria bo poder comprovar si hi ha restes d'embarcacions i altres objectes procedents del món fenici.

No hi ha dubte que aquesta és la notícia de l'any en relació a la història del nostre poble, tenint a més en compte el gran impacte que tindrà i que centrarà les informacions de les seccions de cultura dels mitjans de comunicació. Tot plegat farà que Flix esdevingui centre d'atenció mundial pel que fa a la recerca sobre els fenicis, havent estat considerada la data més adient per a la divulgació d'aquestes sorprenents descobertes el dia d'avui.

dilluns, 24 de desembre del 2007

"STILLE NACHT, REILIGE NACHT"


La revista de temàtica històrica Clío clou el seu número d'aquest mes de desembre amb la història d'una de les nadales més conegudes arreu del món, l'alemanya Stille Nacht, que a Catalunya coneixem com Santa Nit. El seu relat és per si mateix gairebé un conte de Nadal. Transcric el fragment d el'article que fa referència a la seua creació i estrena:


El de 1816 fou un any sense estiu, després que a l'abril de 1815 el volcà indonesi Tambora hagués desfermat tota la seua fúria amb la que va ser la més gran erupció del milenni. Com sempre que la natura s'enfada, el temps es tornà boig. L'adversitat climàtica assolí Europa central. El mercuri caigué en picat, i fortes inundacions i nevades portaren pèssimes collites. Per això ningú a l'aldea vienesa d'Oberndorf, propera a Salzburg, no s'estranyà de què aquell 24 de desembre el vent i el fred es mostressin més cruels que de costum


En aquell ambient, i amb les Guerres Napoleòniques encara fresques, l'òrgan de l'església de Sant Nicolau d'Oberndorf deixà de funcionar. Un Nadal sense música i a Àustria, resultava impensable. Així que, per no privar d'ella als seus feligresos en una vetllada tan especial, el rector, Joseph Mohr, demanà a Franz Xaver Gruber que posés notes a un dels seus poemes. Durant la Missa del Gall, tots dos interpretaren per primera vegada Stille Nacht, reilige Nacht ("Nit silenciosa, nit sagrada", en alemany). En aquella matinada gèlida, la plaent melodia reconfortà els presents, els quals no sospsitaven que adquriria el rang de nadala universal, acomodant la seua lletra a cada llengua.


(Laura Manzanera, "Noche de Paz. Un villancico provocado por el cambio climático", Clío. Revista de historia, núm. 74 (2007), p. 114)


BON NADAL!

diumenge, 23 de desembre del 2007

CLOENDA DE LA MEUA PRIMERA EXPERIÈNCIA A LA UOC

El passat mes de novembre es feren els actes de graduació de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) del curs 2006-2007, durant els quals es féu el lliurament de diplomes a una bona part dels 4.400 alumnes que havien obtingut les titulacions corresponents de llicenciatura, doctorat, màsters i postgraus. Dos dels actes tingueren lloc a Barcelona, el dia 10 de novembre, a l'imponent sala Pau Casals de l'Auditori. Una setmana després, el 17 de novembre, es féu l'acte de graduació a Madrid, a les dependències de l'IFEMA.

A mi em correspongué assistir al que se celebrà a Barcelona, el dia 10 de novembre, a dos quarts d'una del migdia. Fou un acte senzill, però digne i molt ben organitzat, tenint en compte a més la part més feixuga i monòtona com era el lliurament dels diplomes i insígnies a cadascun dels més de mil graduats que omplíem aquella gran sala. Presidí la cerimònia la rectora de la UOC, Imma Tubella, i exercí de padrí de la promoció Tomàs Delclós, sotsdirector del diari El País. Per dotar de més solemnitat a l'acte, hi hagué l'actuació del Cor de la UOC, que intervingué al començament amb Canticorum iubilo, de Haendel, després del lliurament de diplomes amb Signum, de T. Susato, i al final de l'acte amb l'himne universitari Gaudeamus igitur (val a dir que em fou grat veure que es tractava de tres composicions que coneixia per haver-les interpretat com a cantaire de l'Orfeó de Flix).

Hi hagué a més els parlaments d'un representant de la nova promoció de graduats -Eduard Martín, d'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes-, de la rectora Imma Tubella, i del padri de la promoció, Tomàs Delclós. Aquest darrer, entre altres coses, destacà la importància que han adquirit els blocs personals com a fonts d'informació. Els periodistes hem perdut sortosament el monopoli de la intermediació entre el fet i la seva narració al ciutadà, la notícia. Ara també es pot fer des d’un blog, des de la xarxa, va afirmar en un moment de la seua intervenció. Més endavant afegí que Els blogs han democratitzat l’espai de l’opinió ciutadana, han obert forats contra la censura com veiem ara a Birmània. No obstant, també n'adverteix els riscos: Els periodistes hem fet malament moltes coses, però la posició i credibilitat dels mitjans és avaluable pel ciutadà. Coneixes des d’on et parlen i qui. En canvi, les informacions subministrades per emissors desconeguts, que no sabem com elaboren el seu material, té els seus perills.

Recordaré aquest acte com un bon punt i final del meu primer pas per la UOC, de la meua primera experiència de l'ensenyament virtual. Encara tinc present la impressió que vaig experimentà durant les primeres setmanes d'estudis. Acostumat als estudis presencials, em resultava del tot estrany això d'haver-me de comunicar amb companys i professors (consultors, en aquesta través del correu electrònic, i trobava a faltar la conversa de les relacions personals. O la situació un tant desesperant quan feies una consulta en relació amb un exercici d'una prova d'avaluació, i la resposta tardava hores i fins i tot un dia en arribar, paralitzant-se l'exercici en qüestió (tot i que els responsables de les assignatures tenen un màxim de 48 hores per contestar segonsla normativa de la UOC). Amb tot, és una avantatge el poder estudiar a casa, distribuir el temps adaptant-lo a les teues circumstàncies i escollir el nombre d'assignatures a realitzar per semestre segons la disponibilitat de cadascú, tot plegat gràcies a un sistema que han facilitat les noves tecnologies. Presencialment, hi ha l'obligació d'assistir a les proves finals semestrals, i amb tot es pot escollir el dia i lloc per fer-les, que en el meu cas, sempre vaig desplaçar-me a Lleida. En definitiva, una bona experiència que dóna ganes de repetir (ja ho veurem...) i molt recomanable sobretot per als qui ens trobem lluny dels indrets on hi ha universitats i l'entrebanc que això comporta per poder seguir amb normalitat estudis superiors de forma presencial.