diumenge, 11 d’octubre del 2009

EL NOSTRE PATRIMONI FERROVIARI

"A las siete y cinco minutos arrancó el tren especial de inauguración que iba á efectuar la del trozo comprendido entre Mora la Nueva y Fayón. Cuatro coches y una máquina componían el tren. Almorzamos en el coche salón que se convirtió en un momento en un comedor, y una tras otra fueron pasando las estaciones que nos separaban de la primera de las dos citadas. Hízose breve el viaje gracias á la amabilidad y amena conversación, de los compañeros de expedición, y llegamos á Mora la Nueva donde la empresa de los Directos ha levantado una estación de primera clase, rodeada de jardines y compuesta de tres vastos cuerpos de edificio. Se ha dado tanta importancia á dicha estación, porque afluirán á ella muchos caminos de alimentación y por ser centro de extensa y feraz comarca. En el vasto terraplén que se extiende ante el edificio habíase levantado un altar. Desde él bendijo el sacerdote la línea que iba á recorrer la locomotora y los cientos de curiosos que se apiñaban deseosos de presenciar la ceremonia y de ver como por primera vez sobre los inflexibles carriles se deslizaba la oscura masa del tren que, animado por el vapor de agua, atravesaba el Ebro, llevando el progreso hacia hasta aquí regiones poco menos que aisladas. Subimos de nuevo á los coches después de la bendición, silbó la locomotora y partió el tren. La inauguración comenzaba. Entonces se sirvió la comida. Se salvó el Ebro por el puente de García, soberbia mole de hierro sustentada por gruesas pilas; aparecieron y desaparecieron las estaciones de Flix, Ribarroja y otra cuyo nombre no recordamos y tras de un recorrido de unos 40 kilómetros, llegamos á Fayón, situado en la confluencia del Ebro y del Matarraña. [...]"

(A. Riera, "De Mora la Nueva a Fayón", a La Vanguardia, 25 de gener de 1892, 2-3.)

Com s'haurà pogut comprovar, aquest és el relat aparegut a La Vanguardia del viatge que inaugurà el tram de ferrocarril que va de Móra la Nova fins a Faió, i tenint en compte la data en què es publicà, és molt probable que l'esdeveniment tingués lloc el dia 24 de gener de 1892. El periodista fa menció al públic que assistí a l'acte de Móra la Nova, però és més que probable que aquest primer comboi fos contemplat i admirat pels habitants de les poblacions per on passà per primera vegada, entre elles Flix. En una notícia anterior, publicada unes setmanes abans, el 2 de gener, informa que ja s'havia concedit a l'empresa propietària de la línia -la Compañía de Tarragona a Barcelona y Francia- el pertinent permís per inaugurar el citat trajecte, un pas mes cap a la consecució de la línia directa entre Barcelona i Saragossa, de la qual, segons resa la mateixa nota "Faltará, pues, el trayecto de la Puebla [de Híjar] á Fayón, en el que se trabaja activamente". Durant molts anys, gairebé durant tot el segle XX aquesta fou la línia principal que uní la Ciutat Comtal amb la capital aragonesa i, tanmateix, Barcelona i Madrid. No seria fins a la dècada dels 80 quan es començà a prioritzar la línia de Lleida, consolidada encara més avui en dia amb el pas de l'AVE.

L'arribada del ferrocarril representà un gran pas endavant per a aquest territori, podríem dir que permetia per fi gaudir d'un mitjà ràpid de transport a unes poblacions que fins al moment sols havien comptat com a via de comunicació principal el riu Ebre, i amb totes les dificultats que llavors comportava la navegació fluvial (de fet, el tren fou un seriós competidor que marcà el declivi d'aquell antic mitjà de transport). Goso dir que s'obria una porta cap a la resta del món a un territori i una col·lectivitat humana històricament aïllats. A més, el nou sistema de transport suposà per als habitants de la Ribera d'Ebre establir uns vincles molt més intensos amb el territori del Camp de Tarragona, especialment amb Reus i Tarragona i també, de retruc, amb Barcelona. Per a Flix en particular, la presència de la línia de ferrocarril fou un dels factors que determinà i decidí la instal·lació de l'electroquímica cinc anys després, el 1897, amb tot l'impacte que ha suposat la presència d'aquest complex industrial per a la nostra població durant més d'un segle.

Contràriament a aquest ensutiasme dels primers anys, ens trobem amb la situació actual, derivada, sobretot per la prioritat donada a línia Barcelona-Lleida-Saragossa (ja esmentat més amunt), i, en conseqüència l'abandonament que ha patit el trajecte de Reus-Casp-Saragossa. Però no és aquesta la qüestió que ha motivat aquesta entrada del bloc, qüestió que de fet dóna molt de sí. Voldria abordar i incidir en un dels aspectes que ha estat també conseqüència del pas del ferrocarril pel nostre poble: el patrimoni ferroviari, el nostre patrimoni ferroviari.

Primera val a dir que no m'invento res que no s'hagi fet. I no cal anar massa lluny, dins a la nostra comarca ja hi ha almenys dos experiències. La més veterana és la protagonitzada per l'associació Amics del Ferrocarril de Móra la Nova, amb ambiciosos projectes en marxa, tenint en compte la importància que tingué l'estació moranovenca (de fet, fou un factor de progrés i creixement d'aquesta població, equiparable a l'impacte de l'electroquímica a Flix). I una altra població que vol revaloritzar el seu antic patrimoni ferroviari és Garcia. Fins als anys 70 del segle XX, Garcia va comptar amb estació de ferrocarril (jo encara la recordo activa). Sembla ser que ara hi ha en estudi un projecte per valoritzar en conjunt tot el patrimoni arquitectònic i industrial del municipi garcienc, i les antigues instal·lacions de l'estació entren a dins d'aquest estudi (vull afegir que fa poc vaig assabentar-me que l'existència de l'estació de Garcia tenia una destinació molt més ambiciosa: havia de ser un nus important d'una projectada línia de ferrocarril que havia d'unir Tortosa i Lleida, però que de moment no passà de projecte).

No podrien tenir una destinació semblant el complex d'edificis que hi ha a l'estació de ferrocarril de Flix: l'edifici principal, els antics habitatges, la cantina, el magatzem...? (ignoro ara mateix si es conserven les antigues casetes dels factors que hi havia molt abans d'arribar a l'estació) No valdria la pena, a més d'aquests edificis, fer una catalogació i un estudi i també, preservar i recuperar alguns elements característics: la campana (que a saber on para), el rellotge, l'indicador amb el nom de Flix fet amb rajoles, els antics mecanismes manuals de canvi d'agulles, fanals...? Amb els consegüents contactes amb l'empresa propietària i les administracions pertinents, no estaria de més endegar un projecte de museïtzació al voltant de tot plegat, i conservar tot aquest complex de manera que esdevingués un testimoni del que ha suposat (i suposa) el pas del ferrocarril per la nostra població, comptant que una de les construccions podria albergar un petit museu o centre d'interpretació, material per al qual no en faltaria entre objectes i fotografies.

Certament que no estan els temps per a massa alegries i per endegar segons quins tipus de projectes. Però crec que no està de més plantejar-ho, tenint en compte que existeixen experiències similars i que s'estan desenvolupant el llocs molt propers a Flix, i també el pes que ha representat la presència del ferrocarril a la nostra població. I que a més de que es conservin (i si escau, s'ampliïn) els serveis de trens de viatgers, que l'estació doni una imatge molt més amable, útil i enriquidora i no la degradant i trista de l'actualitat. Cal pensar-s'ho...