dimecres, 5 de novembre del 2008

"YES, WE CAN"

Al final s'han complert tots els pronòstics, i Barack Obama ha guanyat de forma aclaparadora. Poc a afegir al que ja s'hagi pogut dir després del bombardeig mediàtic al qual hem estat sotmesos. Sols ens resta esperar a què prengui possessió del càrrec el proper mes de gener i que respongui, ni que sigui el mínim possible, a totes les esperances de canvi que s'han dipositat en ell, no sols els electors nordamericans, sinó gairebé el món sencer. Que el Yes, we can i el Change que tant han sonat durant la campanya, puguin ser quelcom més que un mer eslògan electoral.



dilluns, 3 de novembre del 2008

TOT ESPERANT LA VICTÒRIA D'OBAMA


A l'espera dels resultats de les eleccions nordamericanes, tret de sorpreses d'última hora, sembla que la victòria de Barack Obama està més que cantada. Els EUA, com bé sabem, no són Europa, i la seua concepció de la política i la seua visió del món és molt diferent a com nosaltres concebim totes aquestes qüestions des del vell continent. El mateix Obama no s'escapa, en molts aspectes, al fet de ser un nordamericà arquetípic i al llarg d'aquests últims mesos, com han destacat molts especialistes, ha estat protagonista de no poques afirmacions contradictòries i ambigües. Amb tot, la seua figura inspira canvi i renovació, aire fresc molt necessari per a la superpotència, ben tocada després dels vuit anys nefastos de la presidència del desastre de George W. Bush. No dubto que McCain representaria igualment un canvi, malgrat que el fet de pertànyer al mateix partit de l'actual govern americà no deixa de despertar poca confiança i suspicàcies. De fet, els republicans, mals els pesi, no poden desprendre's del llast que se'ls identifiqui amb aquest període fosc de la història dels EUA a punt de finalitzar.

Esperem que guanyi Obama. Com sol passar, i això a tot arreu, del que es manifesta a una campaya electoral a l'acte de procedir a governar molts cops sol haver-hi un abisme, i en alguns aspectes probablement ens decebi. Però sols l'esperança de novetat i noves maneres que ha generat la seua candidatura (ja no sols per la possibilitat que sigui el primer president de color), fa que la seua victòria sigui més que desitjable. Que així sigui i que pugui respondre a tot aquest anhel de canvi que clama arreu. Endavant Barack Obama!

diumenge, 2 de novembre del 2008

RETORN ALS ORÍGENS


Aquest mes de novembre s'ha iniciat amb el desplegament definitiu dels Mossos d'Esquadra a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, amb la qual cosa ja exerceixen la seua tasca policial arreu del territori del Principat. És una notícia de la qual ja ens hem assabentat prou després d'un autèntic bombardeig mediàtic tant a través de la premsa com la campanya informativa endegada des de la Generalitat. Els Mossos, que ja tenien el control ple del trànsit, afegeixen també finalment les tasques policials, substituint definitivament en aquests afers a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, idenpendentment del fet que aquests dos cossos encara continuaran establerts a Catalunya exercint les competències que els pertoquin, però ja molt limitades.

Aquest nou desplegament dels Mossos d'Esquadra ha estat un retorn als orígens per a aquest cos policial. Històricament, ja exercí la seua acció arreu de Catalunya. Creat el 1719 i lligat el seu comandament durant a la família Veciana (orignària de Sarral i establerta a Valls) durant els primers anys d'existència, les seues primeres accions van anar dirigides a acabar amb les bosses de resistència austracistes que romangueren al territori català. No obstant, la seua principal comesa com a cos policial fou la persecució de la delinqüència i el bandolerisme, destacant-se per a seua efectivitat. Al segle XIX, també la trobem participant a la primera carlinada (1833-1840), enfrontant-se amb algunes partides carlistes. El 1868, després de la Revolució Gloriosa de setembre, el cos serà suprimit, i novament restablert el 1876, malgrat que la seua acció territorial es veurà reduïda a les comarques de la demarcació de Barcelona, situació que es mantindria fins la Guerra Civil de 1936-1939, i malgrat l'intent de la Generalitat republicana de voler convertir-lo novament en el cos policial de Catalunya. Acabat el conflicte, les autoritats franquistes suprimiran el cos. Amb tot, el 1950 seran restablerts, tenint però com a principal missió la vigilància de les dependències de la Diputació de Barcelona i altres dependències d'aquesta institució. No seria fins el restabliment de la Generalitat de Catalunya el 1977, quan progressivament el cos anira recuperant les seues antigues competències policials, iniciant-se el procés definitiu el 1994 amb el seu desplegament a la comarca d'Osona fins arribar a avui.

Móra d'Ebre, com a cap de comarca, compta amb una comissaria de Mossos d'Esquadra. No obstant, la població morenca ja havia acollit abans un destacament d'aquest cos policial català. El 1844 encapçalava una de les tres esquadres que hi havia a la demarcació de Tarragona (juntament amb les de Pla de Cabra i Riudoms). La de Móra d'Ebre comptava amb tres destacaments distribuïts entre el mateix poble, i els de Xerta i Gandesa, aplegant un total de 33 agents, més 1 caporal i dos sotscaporals. Al seu dia algú va comentar-me que Flix també disposà d'un destacament de mossos durant el segle XIX i que tingueren com a caserna l'edifici de l'ajuntament vell, tot i que és una informació que ara per ara no he pogut contrastar documentalment. Sí en canvi es coneix que l'ajuntament vell fou utilitzat per la Guàrdia Civil i en aquest cas sí que hi ha documentació escrita que ho confirma, com és el cas d'un contracte, datat el 1905, mitjançant el qual el consistori flixenc cedeix en arrendament l'edifici a aquell cos policial.

No està de més fer esment de la Guàrdia Civil en un escrit on es parla dels Mossos d'Esquadra, sobretot en relació a allò que deia mes amunt de retorn als orígens. Quan a mitjans del segle XIX es crea la Guàrdia Civil, per a la seua organització i objetius pren com a model dos cossos policials: la Gendarmeria francesa i els Mossos d'Esquadra. Guàrdies civils i mossos van conviure dins de Catalunya fins la disolució dels segons l'any 1868, i un anys a la demarcació de Barcelona a partir de 1876, com s'ha dit més amunt. La Guàrdia Civil, finalment, acabà subsituint els Mossos d'Esquadra en les tasques policials, curiosament un dels cossos en el qual s'inspirà. Les circumstàncies històriques i polítiques han comportat el procés contrari, i ara han estat els Mossos d'Esquadra els que assoleixen les competències dels guàrdies civils, o gairebé es pot dir que els mossos recuperen plenament el seu àmbit d'acció.