En una conversa que vaig mantindre fa una setmana amb Jaume Masip, va recordar-me la menció que Josep Serrano Daura fa a la seua tesi sobre les dos barques de Flix (1). Al paràgraf en qüestió, Serrano indica el següent:
A Flix la senyoria posseeix dues barques la "de la Sirga" i la "de Joffa". Al capbreu de cap al 1400 es declara que la primera "es de molt gran passatge" i que de les rendes de la segona corresponen a la senyoria "dues parts del barcatge de diners dels strangers".
Recordo que la primera vegada que vaig llegir aquest apartat del llibre em van sorprendre els dos noms amb què es denominen les dos barques del nostre poble. Certament que en aquest paràgraf no ens aclara quina és la barca del Riu de Dalt i quina la del Riu de Baix. Han hagut de passar uns anys i un seguit de coneixements adquirits que ho han permès esbrinar.
De fet, el mateix Josep Serrano més endavant ja ens dóna una pista que ens ajuda força:
Quan el 1399 Francesc de Sant Climent ven la baronia [de Flix i la Palma] a la ciutat de Barcelona es refereix a "la barca de pas... e ab lo dret de dita barca appellada de Juffa versus Ylerde, ab tots sos vaixells i altres arreus".
Si aquesta barca de Joffa o
Juffa (Xofars?) era la que permetia anar cap a Lleida (Ylerde), naturalment ha de ser la que hi havia al Riu de Dalt. La circumstància, que facilités l'accés a l'antic camí cap a la capital lleidatana, convertí aquest pas de barca en un punt estratègic que calia preservar, i que garantia que Flix fos un important nus de comunicacions. No ens estranyi que, segles després de les esmentades cites, els carlistes ubiquessin el fortí del Castell Nou en un indret on, a més de controlar visualment tot el terme i l'Ebre, també podien vigilar i de prop el pas de barca del Riu de Dalt. I a saber si en el mateix indret arribés a existir alguna construcció anterior al castell carlista amb una intenció o intencions semblants.
Juffa (Xofars?) era la que permetia anar cap a Lleida (Ylerde), naturalment ha de ser la que hi havia al Riu de Dalt. La circumstància, que facilités l'accés a l'antic camí cap a la capital lleidatana, convertí aquest pas de barca en un punt estratègic que calia preservar, i que garantia que Flix fos un important nus de comunicacions. No ens estranyi que, segles després de les esmentades cites, els carlistes ubiquessin el fortí del Castell Nou en un indret on, a més de controlar visualment tot el terme i l'Ebre, també podien vigilar i de prop el pas de barca del Riu de Dalt. I a saber si en el mateix indret arribés a existir alguna construcció anterior al castell carlista amb una intenció o intencions semblants.Més sorprenent em va semblar el primer cop que ho vaig llegir el nom de l'altra barca, la "de la Sirga". Alguna cosa hauria de tindre a veure amb l'antic camí de sirga, i de fet sembla que així fou, com vaig poder assabentar-me després d'unes entrevistes amb persones grans que recorden una de les funcions que tenia la barca del Riu de Baix, al marge del transport de passatgers d'una vora a l'altra. Com se sap, els antics navegants de l'Ebre utilitzaven el camí de sirga per estirar les embarcacions des de la vora quan remuntaven el riu. El camí no sempre anava pel mateix marge, cosa que obligava a efectuar l'oportú canvi en determinats punts del trajecte. La maniobra de creuar el riu -la tasia com la denominaven els llaüters- resultava força complicada, donat que es feia en sentit transversal al corrent del riu. Si era possible, feien ús de les veles, però no era així, l'haver de recórrer als rems i/o a les barres els resultava força problem
àtic. No obstant, que en alguns d'aquets punts de tasia hi haugés un pas de barca els facilitava i molt aquesta maniobra: als navegants no els calia més que lligar la seua embarcació a la barca de pas i aquesta l'arrossegava cap a l'altra vora. Hi havia diversos passos de barca que eren al mateix temps punts de tasia: els de Miravet, Faió, Mequinensa, i el pas de barca del Riu de Baix a Flix. Que anteriorment se la conegués com la barca "de la Sirga", per tant, és del tot lògic si pensem en un context i una època en què la navegació fluvial era força intensa (de fet, el principal i més important mitjà de comunicació durant segles al nostre territori). Si tenim en compte que vinculada a l'antiga navegació, la tasca de la sirga era una de les principals i més dures activitats dels antics navegants del riu, poder gaudir d'un suport d'un pas de barca en una tasia els facilitava i allugeria, i molt, la feina. En altres paraules, que la barca del Riu de Baix donés aquest suport a la navegació fluvial, anava també a favor un cop més del caràcter de Flix com un punt estratègic de comunicacions. Val a dir que aquesta funció la complí fins ben entrat el segle XX i que la tasia es deixaria de fer en aquest punt quan va entrar en funcionament el canal i la resclosa de la central hidroelèctrica; llavors la maniobra de canviar de vora passar a realitzar pocs metres abans d'arribar a la resclosa, posant a disposició dels llaüters un cable que travessava el riu, pel qual hi discorria una corriola a la qual lligaven l'embarcació quan efectuaven la tasia.Resumint, a Flix es comptà amb dos passos de barca que, a més de possibilitar als seus habitants anar d'una vora a l'altra, assoliren al mateix temps cadascuna una activitat que convertiren la nostra població en un punt estratègicament important, donat el suport que aportaven a les antigues vies de comunicació: la barca del Riu de Dalt (la "de Joffa"), facilitant l'accés a l'antic camí cap a Lleida; i la barca del Riu de Baix (la "de la Sirga") com a suport al transport fluvial per l'Ebre.
--------------------------------------
(1) Josep Serrano Daura, Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX), Fundació Noguera, Barcelona, 2000. Josep Serrano cita en primer terme un capbreu possiblement datat el 1400, i en la segona cita, un altre document de 1399; tots dos manuscrits pertanyen a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Juntament amb altres documents, dels dos es disposa d'una reproducció a l'Arxiu Municipal de Flix, formant part del recull aportat per Frederic Cervelló Rodes.
