dissabte, 31 de desembre del 2011

DE LLARDECANS A VILLAR DE CAÑAS (I LA QUE ENS VE...)


Recordo que una persona molt propera a mi va comentar-me que mentre estava feinejant per casa li havia semblat escoltar a les notícies de la televisió que l'MTC el posarien a Llardecans. Després de la meua primera sorpresa i incredulitat davant aquella informació (tot i que qualsevol població hi podia optar, que coi hi pintava Llardecans?), vaig preguntar-li si ho havia entès bé. En aquells dies estava obert el procés del concurs d'adjudicació, i com a molt el que podia haver passat és que aquesta població veïna hagués decidit participar-hi, tot i els meus dubtes. Poc després vaig saber que un municipi de la província de Conca anomenat Villar de Cañas presentava la seua sol·licitud per acollir l'MTC. Aquí va ser on vaig deduir l'entrallat i el malentès, ja que si un no està massa al cas i està escoltant de biaix, és fàcil confondre Llardecans i "Vi-LLARDECAÑAS". Qui havia de dir que aquella població fins aquell moment desconeguda que espontàniament es va convertir en el centre d'un acudit dins el meu àmbit familiar, acabaria essent la que, si no hi ha res de nou acollirà finalment l'MTC segons l'acord pres en el primer consell de ministres del govern de Rajoy.

Em comentava un amic ahir a la tarda que fins que ell no vegi com posen la primera totxana en aquella població castellana, no n'estarà segur del tot que l'MTC vagi allà. No obstant, revisant la premsa d'avui em sembla que tot està dat i beneït. Ja coneixeu que en pensava d'aquest tema i tampoc cal rumiar-se massa quina va ser la meua reacció en saber la notícia, no cal donar-li més voltes. Ho sento per aquelles persones que veien en l'MTC una oportunitat per al nostre territori. No hi ha dubte que era una bona inversió, però al mateix temps segueixo opinant que en representava una feixuga hipoteca.

Hi ha, però, una cosa que m'ha sobtat, i és la rapidesa amb què el nou govern estatal ha resolt aquest tema. L'anterior executiu no va parar de marejar la perdiu per diverses causes i ara de cop i volta en el primer consell de ministres, juntament amb l'aprovació d'unes mesures polèmiques de cara a la reactivació econòmica (ja veurem que passa...), decideixen de un plumazo allò que els seus antecessors van ser incapaços de resoldre en anys. Hi ha una cosa en què dono la raó als partidaris d'Ascó: tècnicament, la seua era la millor proposta, no hi càpigui cap dubte. Però recordem un detall de la ubicació de l'MTC que hi havia en el projecte: la seua proximitat al riu, a l'Ebre. Cal pensar que el nou executiu de Madrid deu estar més que interessat en evitar qualsevol amenaça en la integritat i la puresa de les aigües del nostre riu. I em temo que no per raonaments precisament ecològics...

dimecres, 28 de desembre del 2011

EL 2012 EM CASO



Doncs sí, qui ho havia de dir! Finalment l'any que aviat començarà donaré el pas, un dia això havia d'arribar. Sens dubte que ha sigut un secret molt ben guardat que a més d'un i a més d'una us sorprendrà. Certament és una qüestió que, donades les circumstàncies he volgut portar amb la màxima discreció, però que una vegada confirmada i consolidada la relació, hem decidit donar un pas endavant i acabar-ho de lligar amb el matrimoni. No tota la vida havia de ser un solterot per molt que la cosa així semblés encaminada.



Res, que d'aquí uns mesos -encara no s'ha fixat la data- es farà la pertinent cerimònia casament. Si voleu conèixer la persona amb qui compartiré la meua vida aviat -a la pràctica, ja ho estic fent-, cliqueu aquest enllaç.