dissabte, 3 de desembre del 2011

LES BARQUES "DE JOFFA" I "DE LA SIRGA" (II). RECTIFICAR ÉS DE SAVIS

En una entrada anterior sobre aquest tema sorgit després de la consulta del llibre Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX), deduïa que les dos barques que sortien amb aquell nom (de Joffa i de la Sirga) al capbreu de 1400 corresponien, respectivament, a les barques de Dalt i a la de Baix. La clau de volta d'aquesta conclusió era un altre document -el de compravenda de la baronia de Flix, la Palma i Mas de Flix, de 1399-, del qual Serrano aportava aquesta cita: "la barca de pas... e ab lo dret de dita barca appellada de Juffa versus Ylerde, ab tots sos vaixells i altres arreus". Doncs bé, al cap d'uns dies Jaume Masip m'advertia que la citació efectuada per Serrano Daura no estava ben transcrita, i com a prova m'enviava una reproducció del document. Certament, per una part Serrano omet una part de la citació -omissió indicada amb tres punts-, i per un altra sembla que integra dos descripcions en una sola, si tenim en compte el que figura al document, que és el següent:

"ab la barca del pas devers Leyda e ab lo dret dela barca apellada de Jufa ".

És a dir, al document es distingeix entre la barca que condueix cap al camí de Lleida i l'altra, anomenada de Jufa. Xoca a més que es transcrigui versus Ylerde, quan en el document figura l'expressió en català, devers Leyda. Intueixo que Serrano va caure en una confusió, a saber si al moment mateix de transcriure el document, o bé en citar-lo, confusió certament que pot passar a qualsevol. Independentment del que hagués pogut passar, el cert és que un cop aclarida aquesta errada, no em queda més remei que esmenar i corregir en part el que expressava en l'anterior entrada dedicada a les dos barques.

Per una part, el que en el capbreu apareix com la barca de la sirga i en el document de compravenda, com la barca devers Leyda és la barca del Riu de Dalt, mentre que la Jufa/Joffa
és la del Riu de Baix. Així, probablement la maniobra de la tasia l'efectuaven els navegants a l'indret on es trobava la barca del Riu de Dalt. Això reforça encara més el paper d'aquest pas de barca, que no sols donava accés al camí que portava a Lleida, sinó també facilitiva una maniobra tan feixuga per a la navegació fluvial com era creuar el riu per accedir al camí de sirga de l'altra riba. No obstant, això continua validant una de les conclusions de l'anterior entrada, i és la de considerar Flix com un important nus de comunicacions durant segles.

Però també és cert que testimonis vius, com també explicava, m'havien referit que ells havien fet o havien vist fer la maniobra de la tasia a la zona de la barca del Riu de Baix. Si compten que amb tota probabilitat anteriorment es feia a l'altre pas aquesta maniobra, alguna circumstància va haver d'obligar a canviar la zona de tasia. Què va poder passar? Apunto dos hipòtesis. Josep Sánchez i Francisco R. Visa (1) aporten que durant la Guerra dels Segadors la barca del Riu de Dalt fou destruïda. De fet, de la mateixa època és el plànol de Flix dibuixat per l'enginyer militar francès Beualieu, en el qual sols apareix la barca del Riu de Baix. Tanmateix, en un plànol també d'enginyers militar francesos, però efectuat durant la Guerra de Successió, l'únic pas de barca que surt indicat és el de baix. Fou la perllongada manca del pas de barca del Riu de Dalt el que motivà el canvi de la zona de tasia cap al Riu de Baix?

L'altra hipòtesi apuntaria cap a un canvi sofert per l'orografia del riu, cosa que hagués repercutit en el traçat del camí de sirga. Aquesta transformació ben bé va poder ser produïda per una riuada. Cal recordar que l'avinguda de 1787 provocà canvis físics importants en el curs de l'Ebre. A Vinebre, per exemple, el riu deixà de passar pel costat del nucli habitat com havia estat secularment, per transcórrer en aquest tram dins de territori del terme d'Ascó. Qui no diu que una de les conseqüències d'aquesta temible riuada fos una modificació tal de les vores del riu a Flix que afectés el camí de sirga obligant a canviar la zona de tasia?

Com a conclusió d'aquesta entrada resta que la seua intenció era corregir i matisar el que s'havia expressat en l'anterior que tractava sobre les barques de Flix: que la que s'anomenava com de la sirga o devers Leyda corresponia al pas del Riu de Dalt, amb les importants comeses de possibilitar l'accés al camí de Lleida i facilitar la tasia als navegants; i la de Jufa/Joffa que correspondria a la barca del Riu de Baix, que més endavant esdevendria, pel motiu que fos, el punt de tasia.

(1) Josep Sánchez Cervelló i Francisco R. Visa Ribera, La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940)