diumenge, 25 de gener del 2009

VANITAT PERVERSA

- Roberto, què és un home sense carrera i amb pistola?
- Un imbècil amb pistola.
- Molt bé. I un home amb carrera i sense pistola?
- Un imbècil amb carrera.
- Molt bé. I un home amb carrera i amb pistola?
- Un home, pare!
- Molt bé, Robertino!

Aquest és un dels diversos dels diàlegs transcrits per Roberto Saviano a la seua obra -i autèntic best-seller- Gomorra, un retrat descarnat de la Carmorra napolitana, una de les organitzacions delictives més perilloses de les existents a l'actualitat. Els protagonistes del diàleg són el mateix autor i el seu pare (metge de professió); fou sotmès a l'aprenentatge d'aquest catecisme (així mateix ho diu) quan sols tenia dotze anys poc després d'haver-lo ensinistrat a disparar amb armes de foc. Un exemple sinistre de la mentalitat i de l'ambient força generalitzat al territori napolità. Saviano -amenaçat de mort per la Camorra després de la publicació del llibre-, aporta altres testimonis d'infants, com aquell que li va manifestar orgullosament que la seua aspiració en aquesta vida és assolir una carrera universitària, esdevenir un cap del Sistema (així anomenen la Camorra els seus membres), enriquir-se, casar-se amb una dona força atractiva, manifestant finalment que seria per a ell tot un honor morir jove per trets d'arma de foc.

Els clans camorristes, com reflecteix Saviano, exerceixen un poder delictiu sobre Nàpols i poblacions properes. Controlen tot tipus de negocis, des de petits comerços, indústries i conreus agrícoles, fins al tràfic internacional de drogues, de falsificacions (impecables) de roba de grans marques (amb les consegüents cadenes de venda dins i fora d'Itàlia), i d'armament. També disposen sota el seu control l'eliminació de residus industrials; sota una aparença legal i incomplint tota normativa pel que fa a seguretat, estan omplint grans àrees del centre i sud d'Itàlia de deixalles tòxiques procedents de les indústries del nord, amb les conseqüents i nefastes repercusions mediambientals. Els seus contactes amb el poder polític es fa efectiu sobretot amb governs municipals del territori napolità, cosa que els permet assolir, entre altres, contractacions d'obres o els permisos pertinents per a les seues pròpies construccions; de fet, el sector immobiliari és també un dels seus principals negocis. Si aquí representa una notícia excepcional la dissolució d'un ajuntament per trames de corrupció (com succeí a Marbella), a la zona de domini de la Camorra és un fet usual tan aviat es descobreix la connivència entre els consistoris i els camorristes.

El seu poder i influència fa que també contacti amb altres organitzacions delictives. A Itàlia té relacions amb la Màfia (la Cosa Nostra) i l'ndragheta calabresa. De l'estranger, ha establert vincles amb les màfies xineses, les russes i altres països de l'Europa de l'Est, amb traficants de drogues colombians, entre altres. Saviano revela que, fins i tot, han arribat a proporiconar armes a l'ETA a canvi de què aquesta els facilités contactes amb les guerrilles colombianes (amb l'interès de poder aconseguir suministrament de cocaïna). De fet, la Camorra, fora del territori italià ha aconseguit implantar-se i dur a terme els seus negocis a diversos països, entre ells Espanya, on s'estenen al llarg de la costa mediterrània (Barcelona és un dels principals llocs), arribant també els seus tentacles a Madrid.
L'autor de Gomorra també ens fa cinc cèntims de la trama organitzativa del Sistema. Per un costat, hi ha una estructura horitzontal, que fa que parlem de cartels. Hi ha diversos clans, cadascun dels quals té sota el seu control un determinat negoci o negocis i sobre un territori concret. Dins de cada clan hi ha, per la seua part, una estructura vertical, que va des dels esgraons inferiors, on podem trobar persones que, tot i no pertànyer al Sistema pròpiament dit, treballen per a ell, fins arribar als caps, havent enmig de tot aquest trajecte una gradació on cadascú té la seua funció. En principi sembla que tot estigui ben marcat, però no és tal. I és a partir dels desequilibris que es produeixen dins d'aquest esquema quan sorgeixen els enfrontaments i quan apareix l'aspecte més tenebrós de la Camorra: l'extremada violència amb la qual actuen els seus membres. Sigui perquè un clan ha tingut la gosadia d'actuar en territori d'una altre, sigui perquè un col·laborador d'un cap s'hagi volgut independitzar i esdevenir ell mateix cap, són motius suficients perquè es desfermi una guerra despiatada entre camorristes. Saviano ens ofereix xifres que donen fins a centenars de morts en una mateix any que han estat assassinats a causa dels enfrontaments interns del Sistema. I fins i tot en la forma d'assassinar es té en compte l'esgraó que ocupa la víctima: un simple tret al cap per als integrants d'esglaons inferiors. En canvi, un gran nombre de bales disparades sobre un cos són indicadors de què la persona morta ocupava un esglaó elevat dins el seu clan. També hi ha penes especials per als traïdors i els confidents. En aquests casos, la víctima és sotmesa a brutals i sàdiques tortures fins arribar al cop de gràcia que li provoca el decés definitiu. No cal dir que al punt de mira de la Camorra hi ha també, quan escau, els membres de les forces de seguretat, de l'administració de justícia, autoritats polítiques, periodistes, membres de l'Església... en definitva tota aquella persona que pugui representar un obstacle per a la seua activitat.

Això que he exposat no són més que unes poques pinzellades que es poden extreure de Gomorra, amb la sensació d'esgarrifança que provoca el fet de què tot plegat són fets reals. I per què tanta activitat delictiva i tanta brutalitat? Com es pot desprendre després de la lectura de Roberto Saviano, al rerafons de tot sols hi ha la mera ànsia de gaudir de poder i ser respectat, sentiment que va des dels caps fins a tota la gradació de subalterns que els segueixen. Simple vanitat personal. Però vanitat molt i molt perversa.