dilluns, 23 de setembre del 2013

"I JO QUE DE JOVE ERA FALANGISTA...!"

El passat dia 11 de setembre, en tornar de participar a la Via Catalana al Perelló, un cop a casa vaig dedicar-me a repassar les notícies d'aquell dia. Fou així com em sobtà un dels titualrs dedicat a l'acció violenta d'uns energumens feixistes a la Llibreria Blanquerna, a Madrid, on com tots sabreu la delegació de la Generalitat celebrava un acte commemoratiu de la Diada, fets que no feia ni un hora que havien transcorregut quan vaig assabentar-me'n. En contemplar la filmació, la forma d'actuar d'aquella colla de descerebrats em va rememorar, salvant les estretíssimes distàncies, les imatges que, bé havia vist o bé coneixia a través de lectures, perpretades pels feixistes italians o els nazis alemanys durant els anys d'entreguerres. A més d'exhibir la seua fatxenderia i llurs destrosses, recodareu la mostra de banderes que van fer aquells subjectes, pertanyents a algunes de les formacions de l'extrema dreta carpetovetònica: (anti)Democracia Nacional, Alianza Nacional (una bandera descaradament inspirada en la nazi) i una vella coneguda, la de la Falange, amb les seues franges roges i negres (colors manllevats de la bandera anarquista) i el yugo y las flechas (antic símbol dels Reis Catòlics i de la "unidaz" de España).

En veure la bandera falangista, se'm féu present una anècdota ocorreguda cosa d'un mes encara no, concretament el 17 d'agost passat durant la cadena humana al pont de Flix. Un senyor de molt avançada edat, esperant l'inici de l'acte, es va dirigir a mi dient: "Què et sembla Collazos? I jo que de jove era falangista, i ara em veig aquí!". El primer que vaig pensar és que si hi ha persones que han dut a terme aquest recorregut ideològic (i diria que no és un cas únic), un molt ampli suport ,per no dir majoritari, a la independència es pot donar per fet.

En canvi, a les terres de la Meseta y aledaños poc han canviat les actituds en el sector del més rocallós i ranci espanyolisme, des de les ambigüetats no tan ambigües de Rajoy, fins a aquells que demanen la suspensió de l'autonomia de Catalunya o, anant a totes, bombardejar els catalans, perquè aixì s'ha fet periòdicament. Un pensament únic monolític que no sols és incapaç d'admetre qualsevol diferència, sinó que experimenta una desaforada enrabiada felina quan es menciona la separació, és a dir, la independència.



.