divendres, 1 de febrer del 2008

"NIHIL OBSTAT"


En la seua deriva contra l'actual govern de l'Estat, la Conferència Episcopal Espanyola ha arribat finalment al seu zènit redactant un document on fa una descarada recomanació partidista del vot. És obvi que cadascú té dret a defensar els seus interessos i la seua forma de pensar. Però él que és inconcebible és que al mateix hi hagi pretensions de controlar el pensament, les creences i els costums de les persones, de recuperar, en definitiva aquest paper de jutge moral de la societat amb, fins i tot, ànims inquisidors respecte a determinades qüestions i col·lectius. No és la primera vegada que la Conferència Episcopal presenta un escrit enmig del context electoral per tal de donar unes pautes d'orientació als seus fidels de cara a les votacions. Però, que jo recorda, mai no ho havia fet d'una forma tan obertament explícita donant suport a una de les opcions, a la qual si bé no anomena directament, la lectura del document sembla calcada de l'ideari d'aquella formació que ha anat proclamant gairebé al llarg d'aquesta legislatura que fineix. De fet, el que es fa és indicar a qui no s'ha de votar, al mateix temps que queda clar a qui sí.

Molt s'han mullat aquesta vegada. Massa i tot. Massa tenint en compte, en primer lloc que no tot el conjunt dels catòlics de l'Estat espanyol cobreguen amb les idees que es desprenen del document. Massa, en segon lloc, perquè apostant tan fort per una opció política s'arrisquen a les amargues conseqüències que li pot suposar a la jerarquia catòlica espanyola que els seus no assoleixin finalment el poder. Perquè de guanyar el PSOE, no crec que en aquesta ocasió es quedi creuat de braços en relació amb l'Església Catòlica després dels cops que li ha estat propinant la jerarquia durant aquests quatre anys, amb el punt culminant d'aquest darrer. Al marge del fet que si el que pretén és canlitzar vots cap al PP, l'actitud de la Conferència Episcopal pot tenir per com a conseqüència l'efecte contrari, és a dir, una fugida de vots cap a aquelles formacions polítiques contra les qui va dirigit el contingut del document.

Per tant, com es manifesta en l'acudit que acompanya aquest escrit (del genial humorista JAP), més val que resin perquè guanyin els seus, cosa que, mai més ben dit, Déu no ho vulgui! Això sí, si finalment se'n surten amb la seua, també mai més ben tit, que Déu ens agafi confesats!

dimarts, 29 de gener del 2008

QUAN NO HI HAVIA RENTADORES


Es diu, i amb tota la raó del món, que un dels grans invents del segle XX fou la rentadora automàtica, per permetre alleugerir una de les tasques domèstiques més feixugues, com és fer la bugada. Les màquines possibiliten que aquesta tasca es redueixi a l'acte de col·locar la roba, el detergent (i el suavitzant si escau), elegir el programa de rentat adient i accionar-lo. I un cop la màquina ha fet la seua feina, caldrà estendre la roba (o posar-la a l'aparell assecador qui en disposi), planxar-la i plegar-la. No són poques les activitats enumerades, doncs caldrà imaginar-se què suposava, abans de crear-se les rentadores, haver de fer totes les operacions a mà: remullat, ensabonat, aclarat i, escórrer d'aigua la roba (la funció que fa ara el centrifugat). I encara més, què representava fer tot això, fora de casa, havent de carregar la roba, portar-la fins al lloc on poder efectuar la rentada, i després tornar-la a carregar per endur-la novament cap a la llar.

I on s'anava a rentar la roba al nostre poble, a Flix? Inicialment al riu o a les sèquies de reg. Anar a aquests llocs a fer la bugada comportava estar-se una estona llarga en posició ajupida, amb tota la incomoditat que reportava. Si ja era una activitat per si feixuga i penosa efectuar-la en les condicions descrites, la situació s'agreujava sobretot a l'hivern i en dies de glaçada. A les tasques habituals s'hi afegia la d'haver de trencar el gel a cops de pedra, i suportar després la gèlida temperatura de l'aigua. La construcció dels safarejos públics fou un pas endavant, almenys permetia dur a terme la rentada en millors condicions, tant pel que fa de poder efectuar-la dempeus i a disposar d'una estructura que facilitava l'activitat. Encara recordo haver vist els que estaven ubicats al carrer Castell, a la zona de la Raval, al poble, i al Colorato al barri. Amb tot, els saferejos públics no lliuraven de la tasca d'haver de transportar la roba, per la qual cosa al seu moment fou tot un luxe poder comptar amb un safareig a la pròpia llar.

Tradicionalment han estat les dones les qui s'ha ocupat de les tasques domèstiques, i si bé la situació ha canviat, els estudis demostren que encara avui en dia és el col·lectiu femení qui suporta majoritàriament el pes de la major part les feines de la llar. Per tant, dones foren les qui hagueren de realitzar i sofrir secularment l'activitat de fer la bugada en unes condicions penoses i feixugues. L'aparició i l'extensió de l'ús de la rentadora automàtica representà, sens dubte, un autèntic alliberament.

diumenge, 27 de gener del 2008

ESCENARIS POSSIBLES (DESPRÉS DEL 9-M)

Estem a poc menys d'un mes i mig de les eleccions generals espanyoles i possiblement mai la previsió d'un resultat no havia estat tan incerta. Mentre no es produeixi cap factor distorsionador de l'actual situació, de moment el que es vaticina és un empat tècnic entre les dos forces polítiques estatals, PSOE i PP, amb una lleugera avantatge de la primera de moment. Amb tot, les opcions estan prou obertes perquè un es pugui imaginar qualsevol escenari per a la propera legislatura un cop efectuat el recompte de tots els sufragis. Quins podrien ser aquests? Anem a veure'ls un per un, tenint present de què es parla d'unes eleccions a nivell de l'estat, i com se sap, són els dos partits esmentats els que capitalitzen la majoria dels vots.

a) Majoria absoluta del PP.- A hores d'ara sembla un resultat poc previsible, però no per això ni improbable ni descartable. Se sap prou quins serien els efectes tenint en compte els corrents que dominen actualment en aquesta formació: anulació (o retoc) de les lleis estrella i algunes actuacions concretes de l'actual govern socialista (matrimonis homosexuals, divorcis ràpids, memòria històrica, l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, la política hidrològica...), la derogació o bloqueig de l'actual estatut de Catalunya, un retrocés en la política autonòmica i un reforçament del poder de l'Estat (estan donant senyals en aquest aspecte), una política econòmica predominantment liberal (les mesures que estant venent a la precampanya són pan para hoy y hambre para mañana), connivència amb els sectors més rancis de l'Església Catòlica, etc. En definitiva, una involució total de la situació en què ens trobem actualment. Francament, per a mi la situació menys i menys desitjable (vade retro!).

b) Una gran coalició PP-PSOE.- Un altre dels escenaris, que coincidint amb alguns anàlisis, seria probable cas de què el PP guanyés per la mínima (en canvi, no passaria el mateix si el que guanyés per la mínima fos el PSOE, segons es diu). Seria l'oportunitat per a determinats sectors del PSOE contraris a l'actual direcció per fer-se amb les regnes del partit i foragitar Zapatero i el seu equip. És un altre dels escenaris menys desitjables, que tindria entre altres efectes el reforçament i el blindatge de l'Estat enfront de les autonomies, i l'apartament i el ningunejament de les forces nacionalistes. Tanmateix, espero que no s'hi arribi.
c) Majoria absoluta del PSOE.- Poc probable, però també a tenir en compte. Suposaria el reforçament i la consolidació de l'actual equip de govern, que es trobaria amb les mans lliures sense haver de recórrer a cap pacte. Sobretot en sortirien perdent les autonomies. Al marge, si no presenta unes línies d'actuació clares i acaba aplicant un política erràtica, com ho ha estat en alguns extrems en l'actual legislatura, pot esdevenir un veritable desastre. Un altre escenari que no desitjo (de fet, mai m'han agradat les majories absolutes, sobretot pel que fa a les institucions de l'Estat o a les autonòmiques).

d) Un PP amb majoria relativa, aliat amb partits minoritaris.- Tot dependrà del fet de quines podrien ser aquestes forces de les quals es valdria per poder assolir el govern. Si fossin per cas Coalición Canaria o de similar tendència, l'actuació del PP no s'allunyaria massa de la que duria a terme si disposés de la majoria absoluta. Si hagués de dependre dels vots de CiU i/o del PNB (difícil aquest darrer), es podria atemperar el tarannà anti-nacionalista es espanyolista del PP, però en matèria econòmica hi hauria més coincidències. De fet en aquest darrer cas es repetiria una situació semblant a la de 1996, quan aquesta formació guanyar per primera vegada les eleccions generals.

e) Un PSOE amb majoria relativa, aliat amb partits minoritaris.- Representaria una situació com l'actual, amb la possibilitat de què es canviïn les aliances parlamentàries. De fet, Rodríguez Zapatero ja ha manifestat públicament la seua preferència per comptar amb el suport de CiU i el PNB durant la propera legislatura. Cas de que hi hagi aquest viratge pel que fa a les aliances, és d'esperar que hi hauria una ralentització pel que fa a mesures socials, però sí es produiria una situació més favorable al reforçament a les institucions autonòmiques, tot i que caldria veure como respondrien els diputats del PSC (al senat, recordem-ho, hi ha les candidatures de l'Entesa, on conflueixen socialistes, ERC i ICV-EUiA), i si això reportaria un canvi al govern de la Generaliat. Siguin quins siguin els aliats que escollís finalment el PSOE al Congrés, no estaria de més que s'exigís un pacte de legislatura amb les consegüents contraprestacions per totes les parts. S'hauria d'evitar una situació com la que s'ha viscut amb la legislatura que acaba, on tot hi haver disposat d'uns aliats tàcits al llarg de gairebé tot el període (ERC, IU, ICV-EUiA, PNB, EA, BNG, CHA, NB), el PSOE ha protagonitzat alguna que altra infidelitat (com es va veure amb el cas de l'Estatut de Catalunya, amb la seua puntual connivència amb CiU).

Tot i ser unes eleccions que s'han de tractar i analitzar amb clau espanyola, els seus resultats condicionen i molt el decurs i l'evolució dels esdeveniments al nostre territori. Rodríguez Zapatero i el seu equip no em desperten cap entusiasme ni cap il·lusió especials, la veritat sigui dita. Més aviat, com molts, m'he quedat amb una sensació en gran part de desencís amb un govern del que esperava més. Aprovo, això sí, algunes de les seues mesures com la retirada de les tropes espanyoles d'Iraq, la possibilitat dels matrimonis homosexuals, la creació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, la modificació del Pla Hidrològic Nacional pel que fa a la supressió del transvasament de l'Ebre sobretot, entre altres. Qüestiono altres en què hi ha algun aspecte que no s'ha acabat d'aclarir totalment, com la llei de la memòria mistòrica o el fet de què la devolució dels papers de Salamanca no s'hagi assolit plenament a hores d'ara. I altres actuacions que han estat penoses, com la retallada a què fou sotmès el text de l'Estatut aprovat pel Parlament, i, els lamentables episodis dels trens de rodalies i de la construcció de l'AVE amb la truculenta Maleni Alvarez de directora d'orquestra de tot plegat. Tot i aquests qüestionaments darrers (i altres que n'hi ha), espero i desitjo que l'escenari que hi resti després de la jornada del 9-M sigui el darrer i a ser possible, que hi hagi les mateixes aliances. Això sí, amb un compromís seriós i clar entre les diverses forces al damunt de la taula.