Es diu, i amb tota la raó del món, que un dels grans invents del segle XX fou la rentadora automàtica, per permetre alleugerir una de les tasques domèstiques més feixugues, com és fer la bugada. Les màquines possibiliten que aquesta tasca es redueixi a l'acte de col·locar la roba, el detergent (i el suavitzant si escau), elegir el programa de rentat adient i accionar-lo. I un cop la màquina ha fet la seua feina, caldrà estendre la roba (o posar-la a l'aparell assecador qui en disposi), planxar-la i plegar-la. No són poques les activitats enumerades, doncs caldrà imaginar-se què suposava, abans de crear-se les rentadores, haver de fer totes les operacions a mà: remullat, ensabonat, aclarat i, escórrer d'aigua la roba (la funció que fa ara el centrifugat). I encara més, què representava fer tot això, fora de casa, havent de carregar la roba, portar-la fins al lloc on poder efectuar la rentada, i després tornar-la a carregar per endur-la novament cap a la llar.
I on s'anava a rentar la roba al nostre poble, a Flix? Inicialment al riu o a les sèquies de reg. Anar a aquests llocs a fer la bugada comportava estar-se una estona llarga en posició ajupida, amb tota la incomoditat que reportava. Si ja era una activitat per si feixuga i penosa efectuar-la en les condicions descrites, la situació s'agreujava sobretot a l'hivern i en dies 
de glaçada. A les tasques habituals s'hi afegia la d'haver de trencar el gel a cops de pedra, i suportar després la gèlida temperatura de l'aigua. La construcció dels safarejos públics fou un pas endavant, almenys permetia dur a terme la rentada en millors condicions, tant pel que fa de poder efectuar-la dempeus i a disposar d'una estructura que facilitava l'activitat. Encara recordo haver vist els que estaven ubicats al carrer Castell, a la zona de la Raval, al poble, i al Colorato al barri. Amb tot, els saferejos públics no lliuraven de la tasca d'haver de transportar la roba, per la qual cosa al seu moment fou tot un luxe poder comptar amb un safareig a la pròpia llar.
de glaçada. A les tasques habituals s'hi afegia la d'haver de trencar el gel a cops de pedra, i suportar després la gèlida temperatura de l'aigua. La construcció dels safarejos públics fou un pas endavant, almenys permetia dur a terme la rentada en millors condicions, tant pel que fa de poder efectuar-la dempeus i a disposar d'una estructura que facilitava l'activitat. Encara recordo haver vist els que estaven ubicats al carrer Castell, a la zona de la Raval, al poble, i al Colorato al barri. Amb tot, els saferejos públics no lliuraven de la tasca d'haver de transportar la roba, per la qual cosa al seu moment fou tot un luxe poder comptar amb un safareig a la pròpia llar.Tradicionalment han
estat les dones les qui s'ha ocupat de les tasques domèstiques, i si bé la situació ha canviat, els estudis demostren que encara avui en dia és el col·lectiu femení qui suporta majoritàriament el pes de la major part les feines de la llar. Per tant, dones foren les qui hagueren de realitzar i sofrir secularment l'activitat de fer la bugada en unes condicions penoses i feixugues. L'aparició i l'extensió de l'ús de la rentadora automàtica representà, sens dubte, un autèntic alliberament.
estat les dones les qui s'ha ocupat de les tasques domèstiques, i si bé la situació ha canviat, els estudis demostren que encara avui en dia és el col·lectiu femení qui suporta majoritàriament el pes de la major part les feines de la llar. Per tant, dones foren les qui hagueren de realitzar i sofrir secularment l'activitat de fer la bugada en unes condicions penoses i feixugues. L'aparició i l'extensió de l'ús de la rentadora automàtica representà, sens dubte, un autèntic alliberament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada