dissabte, 21 de juny del 2008

UN ANY "BLOQUEJANT"


Avui es compleix un any de la publicació de la primera entrada al bloc. Amb aquest són 78 els escrits que han anat apareixent, i com s'haurà pogut comprovar de temàtica variada. Quan vaig crear-lo ja em vaig plantejar que no seguiria una única línia, sinó que tractaria allò que em vingués bé en un moment donat i sense cap periodicitat fixa, de tal manera que hi ha hagut ocacions en què en un mateix dia he penjat dos entrades i altres en què m'he estat ben bé dos setmanes sense escriure res de res (també depenent això, sens dubte, de la disponibilitat personal). També he utilitzat gairebé en tots els escrits un to distès, més a prop de la conversa que no del que en faria ús en un altre mitjà que precisés un estil més seriós i acurat. En base a això darrer, de fet moltes qüestions que m'he atrevit a tractar no ho hagués fet en un altre lloc. De la mateixa manera no he dubtat de fer ús del sarcasme, fins i tot alguna entrada sencera ha anat en aquest sentit, sempre en relació amb assumptes i personatges que, particularment, sempre he cregut que eren mereixedors d'aquest tractament.

Quan vaig començar hi havia el dubte si algú llegiria aquest bloc. En veure els primers que sortien publicats els primers comentaris em va donar fe de què ja comptava amb algun lector i, ja no sols a través del bloc, sinó que han estat diverses persones que personalment m'han comentat que el llegeixen, a més amb la certesa que no ho diuen simplement per quedar bé, sinó que ho corroboren mencionant-me alguna que altra de les entrades. Certament, he de dir que ser sabedor de què algú va seguint, sigui regularment o esporàdicament el bloc, ja t'anima a seguir escrivint.

Per últim desvetllaré un secret, el del nom escollit, Delenda est Carthago!. Recordo que en un dels comentaris, el Quim Carranza (un altre blocaire), em comentà bromejant que volia dir això de voler destruir Cartago. Que consti que no hi ha cap ànim destructiu per la meua part. El nom bé per un costat, pel sentit crític cap a certs temes que tracto, on procuro dir clarament que n'opino. Per l'altre hi ha el sentit sarcàstic i humorístic. Es dóna la circumstància que aquesta sentència llatina, de Cató, fou una de les primeres frases fetes en llatí que vaig aprendre de molt petit llegint un dels volums de l'Astèrix (concretament, Astèrix i els llorers del Cèsar), i que és pronunciada per un dels personatges d'aquell episodi en un moment donat, tot fent-ne un acudit per part dels autors. Com es pot veure, tot té una explicació.

Moltes gràcies als que m'heu anat llegint durant aquest any i als que heu escrit algun comentari! Fins la pròxima entrada!

diumenge, 15 de juny del 2008

ACLARINT UN RUMOR

Molta gent ja us haureu assabentat que el passat 5 de juny el ple de l'Ajuntament va votar i va acordar que Jaume Cervelló Casadó serà el Jutge de Pau de Flix durant els propers quatre anys. Prèviament, naturalment, hi hagué el procés de convocatòria per a la presentació de sol·licituds al càrrec i és durant aquests dies quan sorgí el rumor: donat que ja no continuaria en el càrrec l'actual jutge en funcions, Jaume Estopà Fontanet, al mateix temps també plegaria del càrrec el secretari del Jutjat, en aquest cas jo mateix com coneixeu. El cert és que és un rumor que pel que es veu encara és manté perquè ahir mateix vaig tornar a ser objecte de la pregunta: Així plegues del Jutjat? Aclareixo: no plego.

En primer lloc, vull imaginar-me que el rumor fou fruit de la confusió que podria haver generat la pròpia convocatòria del càrrec de Jutge de Pau: en ella es parlava de s'havien de cobrir les places de Jutge de Pau i Jutge de Pau Substitut. Si fa no fa, tothom sap i coneix de l'existència del Jutge de Pau, però ja no està tan estesa la coneixença del càrrec de Jutge de Pau Substitut. La missió d'aquest darrer, com bé es pot entreveure, és la de substituir al jutge titular quan aquest per alguna circumstància no pot exercir el càrrec (per absència perllongada de la població, per malaltia, per una recusació, per alguna qüestió puntual en què li sigui incompatible exercir el càrrec, etc.). Durant aquests nou anys que Jaume Estopà ha estat jutge titular, el càrrec de jutge substitut ha correspòs a Josep Maria Grau Belart. És cert que en general la gent coneix del Jutjat de Pau que hi ha un jutge i un secretari, però, com deia més amunt, la figura del jutge substitut no és tan coneguda. Per tant, molt probablement en assabentar-se algunes persones que es renovaven els càrrecs de jutge titular i substitut, n'hi hagué qui interpretà que el substitut corresponia al secretari.

Possiblement hagi estat la causa del rumor que algú cregués que jutge titular i secretari anessin en un mateix paquet, com passa a moltes entitats: quan hi ha un canvi en la junta directiva, s'acostuma a renovar tots els càrrecs. No passa així al Jutjat de Pau. Jutge i secretari, a més de tenir unes funcions i competències diferents, compten amb un procés selectiu diferent (almenys pel que fa en els municipis com Flix, per sota de 7.000 habitants). No m'estendré en detallar un i altre, però sí aclariré que el càrrec de Jutge de Pau té un termini de quatre anys, amb possibilitat de renovació, mentre que el de Secretari del Jutjat de Pau una vegada nomenat és permanent, fins que hi hagi algun motiu obligui a deixar el càrrec al seu titular. Per altra banda, el Jutge de Pau entra en funcions a partir del seu definitiu nomenament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un cop aquest ha rebut la proposta de l'Ajuntament de Flix, mentre que el secretari exerceix el seu càrrec en el moment de la seva designació per la Junta de Govern (posteriorment aprovada pel ple i definitivament ratificada per la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia). A més, el jutge ha de jurar o prometre en el moment d'accedir al seu càrrec, cosa que no passa amb el secretari. Resumint, jutge i secretari són dos càrrecs diferents, amb els seus propis processos de designació, i amb una periodicitat també diferent. Més aviat caldria comparar el que passa amb els ajuntaments: quan hi ha un canvi a l'alcaldia, això no comporta cap canvi pel que fa el titular de la secretaria del consistori.

En definitiva, i com indicava abans i d'una vegada per totes, no plego com a Secretari del Jutjat de Pau. Fins quan hi romandré? Les circumstàncies futures que puguin anar sorgint ho diran.