dissabte, 21 de juny de 2008

UN ANY "BLOQUEJANT"


Avui es compleix un any de la publicació de la primera entrada al bloc. Amb aquest són 78 els escrits que han anat apareixent, i com s'haurà pogut comprovar de temàtica variada. Quan vaig crear-lo ja em vaig plantejar que no seguiria una única línia, sinó que tractaria allò que em vingués bé en un moment donat i sense cap periodicitat fixa, de tal manera que hi ha hagut ocacions en què en un mateix dia he penjat dos entrades i altres en què m'he estat ben bé dos setmanes sense escriure res de res (també depenent això, sens dubte, de la disponibilitat personal). També he utilitzat gairebé en tots els escrits un to distès, més a prop de la conversa que no del que en faria ús en un altre mitjà que precisés un estil més seriós i acurat. En base a això darrer, de fet moltes qüestions que m'he atrevit a tractar no ho hagués fet en un altre lloc. De la mateixa manera no he dubtat de fer ús del sarcasme, fins i tot alguna entrada sencera ha anat en aquest sentit, sempre en relació amb assumptes i personatges que, particularment, sempre he cregut que eren mereixedors d'aquest tractament.

Quan vaig començar hi havia el dubte si algú llegiria aquest bloc. En veure els primers que sortien publicats els primers comentaris em va donar fe de què ja comptava amb algun lector i, ja no sols a través del bloc, sinó que han estat diverses persones que personalment m'han comentat que el llegeixen, a més amb la certesa que no ho diuen simplement per quedar bé, sinó que ho corroboren mencionant-me alguna que altra de les entrades. Certament, he de dir que ser sabedor de què algú va seguint, sigui regularment o esporàdicament el bloc, ja t'anima a seguir escrivint.

Per últim desvetllaré un secret, el del nom escollit, Delenda est Carthago!. Recordo que en un dels comentaris, el Quim Carranza (un altre blocaire), em comentà bromejant que volia dir això de voler destruir Cartago. Que consti que no hi ha cap ànim destructiu per la meua part. El nom bé per un costat, pel sentit crític cap a certs temes que tracto, on procuro dir clarament que n'opino. Per l'altre hi ha el sentit sarcàstic i humorístic. Es dóna la circumstància que aquesta sentència llatina, de Cató, fou una de les primeres frases fetes en llatí que vaig aprendre de molt petit llegint un dels volums de l'Astèrix (concretament, Astèrix i els llorers del Cèsar), i que és pronunciada per un dels personatges d'aquell episodi en un moment donat, tot fent-ne un acudit per part dels autors. Com es pot veure, tot té una explicació.

Moltes gràcies als que m'heu anat llegint durant aquest any i als que heu escrit algun comentari! Fins la pròxima entrada!

8 comentaris:

Pere Muñoz ha dit...

Josep Antoni: Felicitats per l'aniversari del teu bloc o blog. És dels que segueixo amb més interés.

Toni ha dit...

Bones Josep Antoni, ànims per continuar amb el Blog que està molt bé, i com nom, feliç aniversari !!!

quim ha dit...

Moltes felicitats!!

Lo del nom del bloc em va fer gràcia, i com ja et vaig dir, ho trobava curiós que un Ilercavó com tu volgués destruir Cartago.

Salut i endavant!!

Anònim ha dit...

segueix aixi que ho fots molt be

keifaerem ha dit...

ENHORABONA PER LA QUALITAT I LA QUANTITAT !

UNA ABRAÇADA

jordi ha dit...

Feliç Anirversari blocaire.

Tant de bó que jo també ho faci qualsevol dia.

Salut des de Riba-roja

Llibertari ha dit...

Flixitats!

Marià Hierro ha dit...

Felicitats per l'aniversari. Continua així