dilluns, 2 de febrer del 2009

CRISI HUMANA

L'evidència de la plenitud de la crisi econòmica ha esdevingut que ens la trobem en tots els àmbits. No sols aclapara força espai als mitjans de de comunicació, sinó que en forma part de les nostres converses quotidianes, ens afecti plenament o no. Al costat dels indicadors econòmics que ens parlen de recessió i altres conceptes acompanyats de les pertinents xifres, sempre significatives, però aparentment fredes, hi ha aquelles notícies sempre més directes, dia sí i dia també, sobre els efectes de la crisi que ens parlen de tancament d'empreses o de plans de regulació d'ocupació, fenòmens que no fan altra cosa que augmentar les xifres de persones desocupades, un dels efectes més negatius.

Fa poc ens assabentàvem del nombre i l'alt índex d'aturats assolit a Espanya, i que la situació, pel que es preveu, anirà en augment. Però, és que al costat de les xifres globals de l'atur, n'hi hagué una que és encara, al meu parer, molt més inquietant: hi ha unes 800.000 famílies de tot l'Estat on cap dels seus integrants està ocupat; dit d'una altra manera, que no compten amb cap mitjà que els asseguri un ingrés mínimament estable (deixant de banda les prestacions de l'atur i els subsidids i altres ajuts, qui en rebi). Cal reiterar que es parla de famílies, amb la qual cosa obliga a multiplicar els 800.000 com a mínim per dos; és a dir, possiblement s'hagi de parlar d'un nombre de persones entre 1.600.000 i 3.200.000. Certament que dins d'aquest amplíssim grup les situacions siguin ben diferents, però amb tot no deixa de ser preocupant per les conseqüències que pot reportar de no trobar-se una solució.
Si els aturats representen el cas extrem, no per això són l'únic col·lectiu que veu perillar la seua situació econòmica personal. Hi ha altres grups que també estan sotmesos a portar una vida precària, plena de privacions i que es pot veure agreujada en aquest període de crisi, des d'aquells que estan cobrant uns sous o unes pensions molt minses, amb les quals arriben just a finals de mes (situació que serà més o menys greu segons el lloc de residència, però greu de totes formes), aquelles persones que, per algun motiu, tenen els seus ingressos mensuals sotmesos a algun tipus de càrrega que els redueix força, sigui pel pagament d'una hipoteca o d'un crèdit, per un embargament per sentència judicial (on abunden les generades per impagaments d'hipoteques, un dels fenòmens que es troba al centre de l'actual crisi), etc. En altres paraules, que a les 800.000 famílies i el nombre de persones que comprenguin, cal sumar-hi moltes més que es troben en una situació precària. Un panorama alarmant i potencialment explosiu, socialment parlant, si persisteix, una autèntica crisi humana. I les previsions que es van donant sobre l'evolució de la crisi econòmica a Espanya no conviden precisament a l'optimisme.