dimecres, 11 de juny del 2008

TOT REBENT FRANCO



Fa pocs dies Pere Muñoz al seu bloc ens feia cinc cèntims de la visita a Flix fa 51 ays de l'anterior cap de l'Estat, Francisco Franco, el 31 de maig de 1949 (cal remarcar això d'anterior, si pensem que després d'ell va vindre l'actual cap, Joan Carles I, i fins ara no n'hi ha hagut cap altre més). Certament, Pere reflecteix en la seua entrada allò que donà constància la premsa oficial del règim. No obstant, al voltant de l'estada de Franco al nostre poble hi hagué altres petits episodis no recollits documentalment -almenys, en part-, dels quals de tots ells me n'he assabentat de fonts orals.

Sembla ser que dies abans de la visita, d'instàncies superiors es rebé a l'Ajuntament de Flix l'ordre de confinar de forma preventiva totes les persones desafectes i que així hi romanguessin durant aquella jornada per tal d'evitar hipotètics aldarulls. Amb aquesta mesura pel que es veu no n'estava massa d'acord l'alcalde Francesc Sanjuan, qui es negà a dur-la a terme d'aquesta forma tan contundent. D'alguna manera ho tingué en compte, però aplicà una solució més suau, light com es diria ara. Prèviament al dia de l'estada de Franco, Sanjuan reuní tots els desafectes. L'alcalde els suggerí que en el decurs d'aquella significada jornada s'abstinguessin de sortir dels seus domicilis, però que en cas de desobeir aquest suggeriment podrien haver conseqüències. Els desafectes feren cas de les paraules de l'alcalde i van estar-se a les seues llars mentre transcorregué la visita del cap de l'Estat. Ara per ara no em consta que hagi identificat a l'Arxiu Municipal cap document que faci referència a part d'aquests fets (a l'ordre vinguda d'instàncies superiors, sobretot), però si n'aparegués algun n'informaria de seguit.

Curiosament, els incidents que es produïren i que feren anar de cap als membres de la seguretat del dictador, els protagonitzaren partidaris del règim, i gairebé tots a conseqüència d'haver-se volgut manifestar fervorosa i incondicionalment franquistes. Així, almenys dos membres de la Falange local foren represos per la guàrdia personal de Franco en intentar aproximar-se massa al cotxe oficial i expressar la seua adhesión inquebrantable. De res va servir-los ni l'uniforme que lluïen, ni saludar braç en alt ni cridar "¡Franco! ¡Franco! ¡Franco!". Els membres de la seguretat se'ls llançaren damunt, els empaitaren contra la paret i els recriminaren sense embuts aquella actitud temerària. Una reacció semblant hi ha hagué quan des del balcó d'una llar, al pas de la comitiva deixaren caure un pom de flors com a signe de simpatia i suport. Als pocs segons, els cossos de seguretat penetraren en la llar en qüestió, davant la hipòtesi de quà aquell innocent obsequi floral pogués amagar una bomba.

Amb tot, però, la seguretat no va poder evitar una gamberrada duta a terme per un grup de membres de la Falange local (els que es veuen a la fotografia, o almenys alguns d'ells). Ubicats en un punt determinat per on passava la comitiva, deixaren passar primer a la guàrdia motoritzada per, després, amb un ràpid moviment, van tancar el camí que havia de seguir l'itinerari pre-establert, desviant la resta del seguici cap un altre lloc del nostre poble. La intenció era que el dictador no es limités a veure sols la part més sencera i amable del nucli urbà, sinó almenys una de les zones més degradades i menys desenvolupades. Òbviament, la intenció era que a la vista de tot plegat acabés caient algun que altre ajut per al poble. Posteriorment a aquesta acció que hi hagué una bronca monumental proferida pel governador civil, Francisco Labadíe, als causants de la malifeta per haver posat en perill la integritat de Franco. No em consta ara per ara quina va ser l'actitud de l'alcalde Sanjuan, però donada la seua trajectòria i la intencionalitat de l'acció, molt probablement n'estés més que sabedor...

Com va anar realment el relat de tots els fets és una cosa que ara mateix desconec. Sí, en canvi, puc assegurar que gairebé tots, sobretot els relacionats amb el dia concret de la visita, m'han estat explicats per més d'un testimoni. Per tant, si tot va transcórrer tal com ho he narrat és una qüestió caldria acabar d'aclarir i polir. Però el que sí és cert, és que són verídics.

diumenge, 8 de juny del 2008

EL JESÚS D'ARMAND PUIG


Entre els personatges històrics que desperten més interès, controvèrsies i debats entre els estudiosos hi ha Jesús de Natzaret. En un punt sí hi ha coincidència en general: el de la seua existència i el de la gran projecció i influència que tingué el cristianisme, corrent religiós com bé es coneix, sorgit posteriorment arran del seu missatge i la seua predicació. A partir d'aquí comencen les discrepàncies. Per als cristians, siguin de la confessió que siguin, Jesús de Natzaret és Deú fet home, que vingué al món a portar la llum i la salvació a la humanitat. Per als judaistes, un heretge i un blasfem. Per als musulmans, l'últim gran profeta de l'Islam abans de Mahoma. I per als no creients, el creador d'un nou corrent dins la religió judaica que donà pas al cristianisme.

Una altra qüestió polèmica al voltant de Jesús de Natzaret és l'escàs nombre de fonts escrites de l'època en què visqué que facin referència a la seua figura, amb l'agreujant que totes elles són molt posteriors a la seua mort i basades en tradicions orals. Entre els textos cristians hi ha els quatre Evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc i Sant Joan) i els Fets dels Apòstols; també s'acostuma a tenir en compte determinats episodis i detalls narrats en alguns dels anomenats Evangelis apòcrifs que fan referència a aspectes biogràfics dels personatge. Dels testimonis escrits no cristians, hi ha el que ens llegaren els historiadors romans Tàcit i Suetoni, un comentari de Plini el Jove, i l'obra del jueu romanitzat Flavi Josep. Escassetat de fonts, poc fiables per a alguns estudiosos, a més que els detalls que ofereixen sobre la biografia de Jesús són tanmateix molt escassos. De fet, els Evangelis canònics i els Fets dels Apòstols fan referència sobretot al missatge de Jesús de Natzaret, però en canvi aporten pocs detalls sobre la seua vida, i lligats principalment al període en què efectuà la seua predicació fins a la seua mort a la creu. Per tant, per a tot aquell qui pretengui escriure un treball de recerca, no de la doctrina, sinó del personatge històric de Jesús de Natzaret, es troba al davant amb tot un seguit d'obstacles. Amb tot, n'hi ha qui amb el poc que es té a l'abast aconsegueixen resultats admirables. És el que ha fet Armand Puig i Tàrrech, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya.

L'any 2004 es publicava la primera edició del llibre Jesús. Un perfil biogràfic, d'Armand Puig. A hores d'ara, l'obra ja ha arribat a la seva 11a edició i ha estat traduïda a diversos idiomes. Jo vaig adquirir el llibre aquell mateix 2004, recent publicat, després d'haver conegut la seua aparició a través de la premsa i la bona crítica que se'n feia. Un primer intent de la seua lectura fracassà, ja que per diversos motius vaig haver de deixar-lo, tot i el seu interès. De fet, és un llibre que necessita una lectura regular i continuada. No va ser fins l'any en curs en què em decidí novament a llegir-lo.

El que fa Armand Puig és una obra mestra. El mateix subtítol ens avisa del que tenim al davant: un perfil biogràfic. El seu autor ha dut a terme una gran tasca de recerca i erudició, consultant nombroses fonts, tant per contextualitzar l'espai geogràfic i el període històric en els quals transcorregué la vida de Jesús, com per després explicar la trajectòria vital del personatge. I dels pocs escrits que es compta que fan referència a aspectes biogràfics, Armand Puig els escura a fons. De fet, es pot dir que els exprimeix al màxim fins a aconseguir extreure el més mínim detall que pugui aportar alguna dada al respecte. Fins i tot, quan observa alguna contradicció entre les fonts, contrasta i polemitza amb les versions que disposa, fins a inclinar-se per a aquella que considera més plausible (com el cas dels probables germanastres de Jesús, que haurien estat fruit d'un primer matrimoni de Sant Josep, anterior al que contragué posteriorment amb Maria). Val a dir que el llibre és un continu bombardeig de dades i més dades, cosa que en alguns passatges, tot s'ha de dir, es fa un pèl farragós de llegir. Malgrat això, és una obra que enganxa i que invita a continuar la seua lectura. Armand Puig ens explica com era el medi geogràfic en què es desenvolupà la vida i obra de Jesús: els diferents ens polítics, les ciutats, els pobles els paisatges. Ens indica quines llengües es parlaven, quines creences religioses es practicaven, qui governava, quins conflictes hi havia, etc. De la bografia de Jesús de Natzaret, ens narra des de la seua infantesa (de la qual se'n sap ben poc), fins el període de la seua predicació, l'últim de la seua vida, fent referència tant als aspectes vitals com al seu missatge, fent referència tanmateix a la gent que l'envoltà: els seus familiars, els apòstols, els seguidors, els seus opositors i enemics. L'obra en sí és de gran rigor i de cap de les maneres es tracta d'un text merament panegíric a l'entorn de la figura de Jesús, com acostumen a ser altres treballs sobre el personatge, ni tampoc el seu contingut és un tractat de teologia, tot i que aquesta hi és present en molts aspectes. Certament que Armand Puig fa el seu estudi des de la visió cristiana i catòlica, fet que per a alguns pugui provocar algun prejudici sobre contingut sobre el seu suposat partidisme. Contràriament, crec que qualsevol que vulgui abordar de forma profunda la figura de Jesús no pot obviar de cap de les maneres aquest magnífic llibre d'Armand Puig i Tàrrech.