Fa pocs dies Pere Muñoz al seu bloc ens feia cinc cèntims de la visita a Flix fa 51 ays de l'anterior cap de l'Estat, Francisco Franco, el 31 de maig de 1949 (cal remarcar això d'anterior, si pensem que després d'ell va vindre l'actual cap, Joan Carles I, i fins ara no n'hi ha hagut cap altre més). Certament, Pere reflecteix en la seua entrada allò que donà constància la premsa oficial del règim. No obstant, al voltant de l'estada de Franco al nostre poble hi hagué altres petits episodis no recollits documentalment -almenys, en part-, dels quals de tots ells me n'he assabentat de fonts orals.
Sembla ser que dies abans de la visita, d'instàncies superiors es rebé a l'Ajuntament de Flix l'ordre de confinar de forma preventiva totes les persones desafectes i que així hi romanguessin durant aquella jornada per tal d'evitar hipotètics aldarulls. Amb aquesta mesura pel que es veu no n'estava massa d'acord l'alcalde Francesc Sanjuan, qui es negà a dur-la a terme d'aquesta forma tan contundent. D'alguna manera ho tingué en compte, però aplicà una solució més suau, light com es diria ara. Prèviament al dia de l'estada de Franco, Sanjuan reuní tots els desafectes. L'alcalde els suggerí que en el decurs d'aquella significada jornada s'abstinguessin de sortir dels seus domicilis, però que en cas de desobeir aquest suggeriment podrien haver conseqüències. Els desafectes feren cas de les paraules de l'alcalde i van estar-se a les seues llars mentre transcorregué la visita del cap de l'Estat. Ara per ara no em consta que hagi identificat a l'Arxiu Municipal cap document que faci referència a part d'aquests fets (a l'ordre vinguda d'instàncies superiors, sobretot), però si n'aparegués algun n'informaria de seguit.
Curiosament, els incidents que es produïren i que feren anar de cap als membres de la seguretat del dictador, els protagonitzaren partidaris del règim, i gairebé tots a conseqüència d'haver-se volgut manifestar fervorosa i incondicionalment franquistes. Així, almenys dos membres de la Falange local foren represos per la guàrdia personal de Franco en intentar aproximar-se massa al cotxe oficial i expressar la seua adhesión inquebrantable. De res va servir-los ni l'uniforme que lluïen, ni saludar braç en alt ni cridar "¡Franco! ¡Franco! ¡Franco!". Els membres de la seguretat se'ls llançaren damunt, els empaitaren contra la paret i els recriminaren sense embuts aquella actitud temerària. Una reacció semblant hi ha hagué quan des del balcó d'una llar, al pas de la comitiva deixaren caure un pom de flors com a signe de simpatia i suport. Als pocs segons, els cossos de seguretat penetraren en la llar en qüestió, davant la hipòtesi de quà aquell innocent obsequi floral pogués amagar una bomba.
Amb tot, però, la seguretat no va poder evitar una gamberrada duta a terme per un grup de membres de la Falange local (els que es veuen a la fotografia, o almenys alguns d'ells). Ubicats en un punt determinat per on passava la comitiva, deixaren passar primer a la guàrdia motoritzada per, després, amb un ràpid moviment, van tancar el camí que havia de seguir l'itinerari pre-establert, desviant la resta del seguici cap un altre lloc del nostre poble. La intenció era que el dictador no es limités a veure sols la part més sencera i amable del nucli urbà, sinó almenys una de les zones més degradades i menys desenvolupades. Òbviament, la intenció era que a la vista de tot plegat acabés caient algun que altre ajut per al poble. Posteriorment a aquesta acció que hi hagué una bronca monumental proferida pel governador civil, Francisco Labadíe, als causants de la malifeta per haver posat en perill la integritat de Franco. No em consta ara per ara quina va ser l'actitud de l'alcalde Sanjuan, però donada la seua trajectòria i la intencionalitat de l'acció, molt probablement n'estés més que sabedor...
Com va anar realment el relat de tots els fets és una cosa que ara mateix desconec. Sí, en canvi, puc assegurar que gairebé tots, sobretot els relacionats amb el dia concret de la visita, m'han estat explicats per més d'un testimoni. Per tant, si tot va transcórrer tal com ho he narrat és una qüestió caldria acabar d'aclarir i polir. Però el que sí és cert, és que són verídics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada