divendres, 4 d’abril del 2008

TRANSVASAMENT AMB "LO CASPE" (!)


Dins la col·lecció de despropòsits i bajanades que s'han anat dient aquestes últimes setmanes al voltant de transvasar aigua cap a l'àrea metropolitana barcelonina, una de les més recents ha estat la de transportar el preciat líquid en tren. O sigui, que ja podem imaginar-nos llargs combois ferroviaris formats per vagons amb cisternes d'aigua (atenció que Renfe manifesta que fins ara no ho havia fet mai). I, per cert, d'on la treuran? De moment, les fonts periodístiques no ho acaben d'aclarir, tot i que de les poques mencions que es fa a la procedència, s'apunta en alguns casos Tarragona. Però Tarragona ciutat, Tarragona província? Posats a dir bestieses, és d'esperar que cas de què les coses vagin molt, però que molt maldades, qualsevol mitjà ferroviari serà aprofitat per transportar aigua cap als assedegats habitants de Barcelona i rodalies. Així, els mateixos trens de passatgers que diàriament conflueixen a l'àrea barcelonina podrien complir aquesta missió. Qui sap! Potser d'aquí uns mesos veurem que al nostre entranyable Caspe li han afegit uns quants vagons amb cisternes. O que, per aprofitar més els espais, els qui l'agafin hauran de compartir espai amb muntanyes de garrafes i bidons plens d'aigua. O, fins i tot, caldrà tenir cura en accedir a lo Caspe, a veure si ens equivocarem de porta i en prèmer el botó per obrir-la, seguidament ens veurem sorpresos per una sobtada allau d'aigua.

Bromes a banda, que el Govern plantegi tal diversitat de solucions per tal d'abastir d'aigua Barcelona i rodalies, és signe inequívoc de què la situació és seriosa. Í seriositat és el que precisa la solució a aquest problema, a més de serenitat, responsabilitat i mesura.

dimarts, 1 d’abril del 2008

PUNYALADES ORTOGRÀFIQUES


De vegades sembla que les senyalitzacions de trànsit i l'ortografia estiguin barallades. Des de faltes d'ortografia sonades fins a noms de poblacions que compten amb més d'una versió, sigui per qüestions idiomàtiques o perquè a qui va escriure el text pertinent se li escapés alguna lletra, fos per excés, per omissió o per intercanvi.

D'aquesta incompatibilitat entre ortografia i senyals en tenim un bon exemple al camí de Sebes. De tornada de la zona del Mas del Director, ja a prop de l'accés a la carretera, hi ha un senyal de perill indicant el següent:

ENTRADA Y SORTIDA DE CAMIONS

Resulta ens trobem amb una frase de sols cinc paraules i una d'elles que representa una de les faltes més comunes i de manual, la que comet tota aquella persona novella en escriure català habituada a fer-ho en castellà. A més, si un es para a pensar-ho, es tracta d'un mot monosil·làbic, amb una sola lletra i damunt escrit malament. I per a més inri és un senyal avui en dia obsolet, ja que fou ubicat en aquell lloc provisionalment amb motiu de les obres de construcció de l'edifici de les bombes de captació del reg de les Garrigues, les quals ja fa mesos que van finalitzar-se.
Realment no sé que fa encara allí, a no ser que algú hagi decidit que resti com una curiositat, com un atractiu més de la nostra reserva natural. Això sí, segurament com una mostra de l'estupidesa i la desídia que caracteritza determinats éssers humans que no entenen que rectificar és de savis. Perquè cal tenir en compte que les obres en qüestió van durar força temps i hi havia temps suficient per corregir i canviar un text que fa mal a la vista sols veure'l.