diumenge, 27 de gener de 2008

ESCENARIS POSSIBLES (DESPRÉS DEL 9-M)

Estem a poc menys d'un mes i mig de les eleccions generals espanyoles i possiblement mai la previsió d'un resultat no havia estat tan incerta. Mentre no es produeixi cap factor distorsionador de l'actual situació, de moment el que es vaticina és un empat tècnic entre les dos forces polítiques estatals, PSOE i PP, amb una lleugera avantatge de la primera de moment. Amb tot, les opcions estan prou obertes perquè un es pugui imaginar qualsevol escenari per a la propera legislatura un cop efectuat el recompte de tots els sufragis. Quins podrien ser aquests? Anem a veure'ls un per un, tenint present de què es parla d'unes eleccions a nivell de l'estat, i com se sap, són els dos partits esmentats els que capitalitzen la majoria dels vots.

a) Majoria absoluta del PP.- A hores d'ara sembla un resultat poc previsible, però no per això ni improbable ni descartable. Se sap prou quins serien els efectes tenint en compte els corrents que dominen actualment en aquesta formació: anulació (o retoc) de les lleis estrella i algunes actuacions concretes de l'actual govern socialista (matrimonis homosexuals, divorcis ràpids, memòria històrica, l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, la política hidrològica...), la derogació o bloqueig de l'actual estatut de Catalunya, un retrocés en la política autonòmica i un reforçament del poder de l'Estat (estan donant senyals en aquest aspecte), una política econòmica predominantment liberal (les mesures que estant venent a la precampanya són pan para hoy y hambre para mañana), connivència amb els sectors més rancis de l'Església Catòlica, etc. En definitiva, una involució total de la situació en què ens trobem actualment. Francament, per a mi la situació menys i menys desitjable (vade retro!).

b) Una gran coalició PP-PSOE.- Un altre dels escenaris, que coincidint amb alguns anàlisis, seria probable cas de què el PP guanyés per la mínima (en canvi, no passaria el mateix si el que guanyés per la mínima fos el PSOE, segons es diu). Seria l'oportunitat per a determinats sectors del PSOE contraris a l'actual direcció per fer-se amb les regnes del partit i foragitar Zapatero i el seu equip. És un altre dels escenaris menys desitjables, que tindria entre altres efectes el reforçament i el blindatge de l'Estat enfront de les autonomies, i l'apartament i el ningunejament de les forces nacionalistes. Tanmateix, espero que no s'hi arribi.
c) Majoria absoluta del PSOE.- Poc probable, però també a tenir en compte. Suposaria el reforçament i la consolidació de l'actual equip de govern, que es trobaria amb les mans lliures sense haver de recórrer a cap pacte. Sobretot en sortirien perdent les autonomies. Al marge, si no presenta unes línies d'actuació clares i acaba aplicant un política erràtica, com ho ha estat en alguns extrems en l'actual legislatura, pot esdevenir un veritable desastre. Un altre escenari que no desitjo (de fet, mai m'han agradat les majories absolutes, sobretot pel que fa a les institucions de l'Estat o a les autonòmiques).

d) Un PP amb majoria relativa, aliat amb partits minoritaris.- Tot dependrà del fet de quines podrien ser aquestes forces de les quals es valdria per poder assolir el govern. Si fossin per cas Coalición Canaria o de similar tendència, l'actuació del PP no s'allunyaria massa de la que duria a terme si disposés de la majoria absoluta. Si hagués de dependre dels vots de CiU i/o del PNB (difícil aquest darrer), es podria atemperar el tarannà anti-nacionalista es espanyolista del PP, però en matèria econòmica hi hauria més coincidències. De fet en aquest darrer cas es repetiria una situació semblant a la de 1996, quan aquesta formació guanyar per primera vegada les eleccions generals.

e) Un PSOE amb majoria relativa, aliat amb partits minoritaris.- Representaria una situació com l'actual, amb la possibilitat de què es canviïn les aliances parlamentàries. De fet, Rodríguez Zapatero ja ha manifestat públicament la seua preferència per comptar amb el suport de CiU i el PNB durant la propera legislatura. Cas de que hi hagi aquest viratge pel que fa a les aliances, és d'esperar que hi hauria una ralentització pel que fa a mesures socials, però sí es produiria una situació més favorable al reforçament a les institucions autonòmiques, tot i que caldria veure como respondrien els diputats del PSC (al senat, recordem-ho, hi ha les candidatures de l'Entesa, on conflueixen socialistes, ERC i ICV-EUiA), i si això reportaria un canvi al govern de la Generaliat. Siguin quins siguin els aliats que escollís finalment el PSOE al Congrés, no estaria de més que s'exigís un pacte de legislatura amb les consegüents contraprestacions per totes les parts. S'hauria d'evitar una situació com la que s'ha viscut amb la legislatura que acaba, on tot hi haver disposat d'uns aliats tàcits al llarg de gairebé tot el període (ERC, IU, ICV-EUiA, PNB, EA, BNG, CHA, NB), el PSOE ha protagonitzat alguna que altra infidelitat (com es va veure amb el cas de l'Estatut de Catalunya, amb la seua puntual connivència amb CiU).

Tot i ser unes eleccions que s'han de tractar i analitzar amb clau espanyola, els seus resultats condicionen i molt el decurs i l'evolució dels esdeveniments al nostre territori. Rodríguez Zapatero i el seu equip no em desperten cap entusiasme ni cap il·lusió especials, la veritat sigui dita. Més aviat, com molts, m'he quedat amb una sensació en gran part de desencís amb un govern del que esperava més. Aprovo, això sí, algunes de les seues mesures com la retirada de les tropes espanyoles d'Iraq, la possibilitat dels matrimonis homosexuals, la creació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, la modificació del Pla Hidrològic Nacional pel que fa a la supressió del transvasament de l'Ebre sobretot, entre altres. Qüestiono altres en què hi ha algun aspecte que no s'ha acabat d'aclarir totalment, com la llei de la memòria mistòrica o el fet de què la devolució dels papers de Salamanca no s'hagi assolit plenament a hores d'ara. I altres actuacions que han estat penoses, com la retallada a què fou sotmès el text de l'Estatut aprovat pel Parlament, i, els lamentables episodis dels trens de rodalies i de la construcció de l'AVE amb la truculenta Maleni Alvarez de directora d'orquestra de tot plegat. Tot i aquests qüestionaments darrers (i altres que n'hi ha), espero i desitjo que l'escenari que hi resti després de la jornada del 9-M sigui el darrer i a ser possible, que hi hagi les mateixes aliances. Això sí, amb un compromís seriós i clar entre les diverses forces al damunt de la taula.