"KDM X DMA?"

La primera vegada que vaig rebre un missatge amb llenguatge SMS pel mòbil, vaig haver de demanar-li amablement al remitent que el tornés a enviar i escrit correctament a ser possible, perquè, sincerament, no havia entès res. No obstant, als pocs dies, era jo mateix qui utilitzava aquest sistema d'escriptura breu en els meus missatges, tot i que al cap d'unes setmanes ho vaig deixar de fer. Per a l'ús que en faig, i donat que sols escric SMS molt breus, escric les paraules i les frases senceres, amb accents si és possible, i amb els corresponents punts i comes. Una mania com una altra si és vol, i de fet no sóc l'únic com he pogut descobrir. Amb tot, no critico als qui fan ús de l'anomenat llenguatge SMS, els més joves sobretot. Fruit d'una necessitat, pel poc espai que permeten les pantalles dels mòbils, nasqué aquest sistema d'escriptura breu, el qual no sols s'ha acabat circumscrivint a aquest mitjà telefònic, sinó també s'utilitza en altres sistemes de comunicació vinculats a les noves tecnologies, com els correus electrònics, els fòrums i els xats. Fins i tot m'ha arribat alguna queixa d'un professor que s'ha trobat amb què els seus alumnes l'utilitzen a l'hora de redactar els textos dels seus exàmens. Certament, entenc que potser sigui molt útil com a mètode d'escriptura taquigràfica per poder prendre apunts durant les classes, però comprenc la queixa del professor en qüestió, des del moment que molts cops ja hi ha dificultat en entendre la lletra de determinats alumnes, sols falta que s'hagi d'interpretar un seguit d'abreviatures. Perquè una altra de les característiques d'aquest llenguatge és la seua múltiple varietat: segons l'idioma que s'utilitza, els col·lectius de persones que el fan anar, cadascú en particular, etc.

Cal veure-ho, sens dubte, com una mostra més de la vitalitat, la dinàmica i l'adapatabilitat de les llengües i de les societats que les utilitzen. Tot plegat, fa que aquelles al llarg del temps vagin evolucionant d'acord amb les necessitats dels seus parlants. I de fet, no s'està fent res de nou al cap i a la fi, com han destacat alguns lingüistes. La utilització d'abreviatures és tan antiga gairebé com la mateixa existència de l'escriptura (qui hagi estudiat ni que sigui unes nocions de Paleografia, ho sap ben bé). No obstant, com ja s'ha dit més amunt, ha estat una limitació tècnica la que ha conduït a l'aparició d'aquesta nova forma d'escriure que ràpidament s'ha estès entre els usuaris dels mòbils. I ha estat aquesta ampla extensió la que finalment ha encés les llums d'alarma d'una col·lectiu molt concret, com és l'escleròtica Real Academia Española de la Lengua.

Alguns mitjans han reflectit aquest cap de setmana aquesta nova preocupació dels acadèmics espanyols. Si bé són conscients del caràcter espontani i poc controlable d'aquest tipus d'escriptura, sembla ser que una de les seues iniciatives al respecte és crear un diccionari que inclogui, com a mínim, les abreviatures més comunes. Val a dir que, al cap i a la fi, en principi no estan inventant res que no s'hagi fet. Ja va sorgir fa un temps una iniciativa semblant, en concret una pàgina web que es dedica a recollir tots els termes abreujats que s'utilitzen en els SMS, aplegant les aportacions que fan els diversos usuaris. Però al costat d'aquest diccionari obert (amb un sistema i filosofia similars als de l'enciclopèdia lliure Viquipèdia), que una institució com la Real Academia hi vulgui posar cullerada, no deixa de provocar certa prevenció. No poso en dubte la necessitat d'aquesta i entitats similars per tal de preservar la puresa, la correcció i el manteniment d'una llengua. Però donada la trajectòria de l'Academia, en general reticent als canvis fins que les circumstàncies acaben guanyant i la fan cedir -i molts cops a aportant solucions hiperforçades i ridícules- això de què ara vulgui fer un diccionari d'abreviatures de SMS, almenys a mi personalment em provoca un barreja d'hilaritat i alerta. Si la seua intenció és fer un recul com a estudi d'aquest fenomen de caire lingüístic, encara. Però si al diccionari vol donar-li un sentit normatiu o com a mínim orientatiu, crec que la batalla la té perduda davant una cosa que difícilment es pot aturar.

Finalment, aclarir que el títol d'aquesta entrada del bloc no va destinat a ningú que el pugui llegir. Simplement vol ser una mostra d'aquest nou tipus d'escriptura, de la qua s'aporta una de les frases més utilitzades. A10.