A l'espera dels resultats de les eleccions nordamericanes, tret de sorpreses d'última hora, sembla que la victòria de Barack Obama està més que cantada. Els EUA, com bé sabem, no són Europa, i la seua concepció de la política i la seua visió del món és molt diferent a com nosaltres concebim totes aquestes qüestions des del vell continent. El mateix Obama no s'escapa, en molts aspectes, al fet de ser un nordamericà arquetípic i al llarg d'aquests últims mesos, com han destacat molts especialistes, ha estat protagonista de no poques afirmacions contradictòries i ambigües. Amb tot, la seua figura inspira canvi i renovació, aire fresc molt necessari per a la superpotència, ben tocada després dels vuit anys nefastos de la presidència del desastre de George W. Bush. No dubto que McCain representaria igualment un canvi, malgrat que el fet de pertànyer al mateix partit de l'actual govern americà no deixa de despertar poca confiança i suspicàcies. De fet, els republicans, mals els pesi, no poden desprendre's del llast que se'ls identifiqui amb aquest període fosc de la història dels EUA a punt de finalitzar.
Esperem que guanyi Obama. Com sol passar, i això a tot arreu, del que es manifesta a una campaya electoral a l'acte de procedir a governar molts cops sol haver-hi un abisme, i en alguns aspectes probablement ens decebi. Però sols l'esperança de novetat i noves maneres que ha generat la seua candidatura (ja no sols per la possibilitat que sigui el primer president de color), fa que la seua victòria sigui més que desitjable. Que així sigui i que pugui respondre a tot aquest anhel de canvi que clama arreu. Endavant Barack Obama!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada