diumenge, 23 de desembre de 2007

CLOENDA DE LA MEUA PRIMERA EXPERIÈNCIA A LA UOC

El passat mes de novembre es feren els actes de graduació de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) del curs 2006-2007, durant els quals es féu el lliurament de diplomes a una bona part dels 4.400 alumnes que havien obtingut les titulacions corresponents de llicenciatura, doctorat, màsters i postgraus. Dos dels actes tingueren lloc a Barcelona, el dia 10 de novembre, a l'imponent sala Pau Casals de l'Auditori. Una setmana després, el 17 de novembre, es féu l'acte de graduació a Madrid, a les dependències de l'IFEMA.

A mi em correspongué assistir al que se celebrà a Barcelona, el dia 10 de novembre, a dos quarts d'una del migdia. Fou un acte senzill, però digne i molt ben organitzat, tenint en compte a més la part més feixuga i monòtona com era el lliurament dels diplomes i insígnies a cadascun dels més de mil graduats que omplíem aquella gran sala. Presidí la cerimònia la rectora de la UOC, Imma Tubella, i exercí de padrí de la promoció Tomàs Delclós, sotsdirector del diari El País. Per dotar de més solemnitat a l'acte, hi hagué l'actuació del Cor de la UOC, que intervingué al començament amb Canticorum iubilo, de Haendel, després del lliurament de diplomes amb Signum, de T. Susato, i al final de l'acte amb l'himne universitari Gaudeamus igitur (val a dir que em fou grat veure que es tractava de tres composicions que coneixia per haver-les interpretat com a cantaire de l'Orfeó de Flix).

Hi hagué a més els parlaments d'un representant de la nova promoció de graduats -Eduard Martín, d'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes-, de la rectora Imma Tubella, i del padri de la promoció, Tomàs Delclós. Aquest darrer, entre altres coses, destacà la importància que han adquirit els blocs personals com a fonts d'informació. Els periodistes hem perdut sortosament el monopoli de la intermediació entre el fet i la seva narració al ciutadà, la notícia. Ara també es pot fer des d’un blog, des de la xarxa, va afirmar en un moment de la seua intervenció. Més endavant afegí que Els blogs han democratitzat l’espai de l’opinió ciutadana, han obert forats contra la censura com veiem ara a Birmània. No obstant, també n'adverteix els riscos: Els periodistes hem fet malament moltes coses, però la posició i credibilitat dels mitjans és avaluable pel ciutadà. Coneixes des d’on et parlen i qui. En canvi, les informacions subministrades per emissors desconeguts, que no sabem com elaboren el seu material, té els seus perills.

Recordaré aquest acte com un bon punt i final del meu primer pas per la UOC, de la meua primera experiència de l'ensenyament virtual. Encara tinc present la impressió que vaig experimentà durant les primeres setmanes d'estudis. Acostumat als estudis presencials, em resultava del tot estrany això d'haver-me de comunicar amb companys i professors (consultors, en aquesta través del correu electrònic, i trobava a faltar la conversa de les relacions personals. O la situació un tant desesperant quan feies una consulta en relació amb un exercici d'una prova d'avaluació, i la resposta tardava hores i fins i tot un dia en arribar, paralitzant-se l'exercici en qüestió (tot i que els responsables de les assignatures tenen un màxim de 48 hores per contestar segonsla normativa de la UOC). Amb tot, és una avantatge el poder estudiar a casa, distribuir el temps adaptant-lo a les teues circumstàncies i escollir el nombre d'assignatures a realitzar per semestre segons la disponibilitat de cadascú, tot plegat gràcies a un sistema que han facilitat les noves tecnologies. Presencialment, hi ha l'obligació d'assistir a les proves finals semestrals, i amb tot es pot escollir el dia i lloc per fer-les, que en el meu cas, sempre vaig desplaçar-me a Lleida. En definitiva, una bona experiència que dóna ganes de repetir (ja ho veurem...) i molt recomanable sobretot per als qui ens trobem lluny dels indrets on hi ha universitats i l'entrebanc que això comporta per poder seguir amb normalitat estudis superiors de forma presencial.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Això vols dir que ja has acabat, felicitats, té que ser difícil estudiar d'aquesta manera.
Espero que els coneixements assolits et serveixin per millorar en el teu camp.
Jo penso que els blocs són molt bons per democratitzar opinions, és cert, penso que està molt bé aquesta intercomunicació, tot i això també he de dir que molts cops són com monòlegs interiors que comuniquen més una personalitat o unes dèries, que coses que valguin la pena de ser llegides i, que si estiguessin impreses en un diari ens saltaríem sense més, pensant, quina xorrada.
Però bé, fora d'aquells blocs d'autobombo i que guapo sóc, la majoria són en un sentit o altre força interessants, com aquest per exemple, que tan bé analitza diferents tipologies de notícia amb un estil força acurat i personal, que podrien ser articles d'un diari d'alta volada o d'una revista especialitzada en història.
Salut i endavant.
Albert Guiu.