dissabte, 27 de febrer del 2010

UN "DOLENT" DE NOVEL·LA DE FLIX

La secció "La Contra" de La Vanguardia estava dedicada aquest dissabte a entrevistar a l'escriptor novell David Martí, d'Arnes, qui recentment ha publicat la novel·la Les bruixes d'Arnes. Segons es fa menció en un moment de l'entrevista, l'argument està basat en uns fets reals que tingueren lloc a aquella població terraltina l'any 1548, quan dos dones foren acusades de bruixeria, però els habitants les protegiren i impediren la seua condemna. Sembla ser que l'acusador fou Joan Malet, de Flix, un personatge tristament conegut de la nostra història local, ja que aquell mateix any llançà aquesta mateixa acusació a nou dones flixenques, i aquest cas sí se'n sortí amb la seua, com és sabut. En altres paraules, un veritable dolent de novel·la que resulta que és de Flix, però amb el negre rerafons que està basat en un personatge, lamentablement, que fou real.

dimecres, 10 de febrer del 2010

EL CARNISSER PUDENT

Llegia la setmana passada que Adolf Hitler, entre altres patologies bucals, patia una forta halitosi. A aquest ésser monstruós sols li faltava aquest element per ennegrir encara més el seu sinistre i sanguinari currículum. Pel que es veu, aquelles paraules destructives que desembocaren en un mar d'atrocitats sembla ser que brollaven envoltades de pudor, cosa que incrementavala seua aura demoníaca. Tot plegat sembla consubstancial a la natura d'aquest pèrfid engendre de la història.

divendres, 5 de febrer del 2010

ADVERTÈNCIES PREMONITÒRIES

Avui m'han facilitat un escrit força interessant (agraeixo a la persona que ho ha fet). És tracta d'un text dirigit al Consell d'Administració de l'Electroquímica de Flix, S.A., signat per un tal Paul Troy, possiblement de nacionalitat alemanya. Pel que es pot deduir, aquest personatge era membre del Consell, i en no poder assistir en un de les reunions, aporta la seua opinió en aquest document perquè sigui llegit per un altre dels membres. No porta data, però per les referències que dóna, és possible que sigui de 1971. Paul Troy manifesta la seua disconformitat amb la més que probable l'absorció de l'EQFSA per S.A. Cros, donant a entendre que aquest procés serà del tot negatiu per a la fàbrica de Flix. Pel que m'ha explicat la persona que me l'ha facilitat, còpies del document es van distribuir entre empleats de l'electroquímica, cosa que denota que llavors hi havia una inquietud sobre el futur de l'empresa. El transcric totalment perquè val la pena llegir-lo (adverteixo que el document adoleix d'alguns errors de sintaxi i semàntics que he respectat, hem de pensar que el seu autor no és espanyol; sí, en canvi, he corregit algunes faltes ortogràfiques; també val la pena aclarir que el seu autor quan escriu FLIX, es refereix a l'EQFSA).

Señor Presidente
Eminentes colegas

Excúsenme Vdes. de no poder hablar, por orden facultativa, como lo hubiere deseado. Nuestro amigo y compañero Sr. Uriach -muy amablemente- ha aceptado ser mi portavoz, y por ello le doy las más expresivas gracias.

Se trata de la eventual fusión FLIX-CROS. Sin estar en el "secreto de los Dioses", supongo que hay en este Consejo opiniones en pro, y otras en contra.

Permítanme declararme en la segunda categoría y de exponer los principales motivos de mi opinión.

Desde hace 75 años, FLIX nació, creció y prosperó gracias a la colaboración de CROS y otra gran empresa europea. Fue un "satélite" siempre fiel, muy activo y trabajador, tanto en el plan técnico como en el de la producción.

Esto, a mi juicio, fue debido a la libertad relativa que tenía FLIX con respecto a sus dos grandes padrinos, mientras seguía las directrices concertadas, de una parte y de otra de la personalidad fuerte e inteligente de sus Gerentes y principalmente de su actual Director General, nuestro amigo don Fernando Gimeno, a quien sus eminentes cualidades le han plebiscitado al puesto de Gerente de nuestra Sociedad CROS.

Los resultados son, como Vdes. saben excelentes, como lo demuestra el último Balance y el Plan de Desarrollo para el futuro.

Además, las íntimas relaciones de la Dirección con los cuadros, los empleados y el personal obrero, y su acción social ininterrumpida, demuestran, desde el punto de vista social, la excelencia del régimen que se ha seguido desde hace 75 años y que se ha renovado después de dos guerras mundiales.

Desde luego, ¿por qué cambiar de rumbo cuando el barco tiene buen viento? Un slogan francés dice que "le mieux est l'ennemi du bien". Es este el caso.

Otro motivo:

Supongamos FLIX ya entregado a CROS. ¿Qué será en lo sucesivo, sino un departamento similar a las otras fábricas de CROS, sin vida propia y original, habiendo perdido su espíritu de equipo FLIX y sin poder poseer el espíritu CROS hasta transcurrir muchos meses? ¿Qué incitaciones le conducirán a la continuación de la expansión y del éxito que Vdes. conocen y que se obtiene en el día de hoy, que representan un giro de 1.000.000.000 durante el año 1971?

Y todo para qué. ¿Para ahorrar unos pocos millones de impuestos, cuyo ahorro será absorbido por los gastos y derechos de la fusión, gastos de "Concentración" y adaptación a las normas de CROS?. No vale la pena.

Vuestro servidor, ha vivido durante 25 años la vida de una sociedad, que ha aumentado de siete mil obreros en el año 1947 a cuarenta mil en al año 1970, absorbiendo talleres de fundición, hornos, laminadores, fábricas de camiones, de tractores agrícolas, de herramientas, bancos, servicios de venta a plazos, etc. todo ello para el año 1970, "explotar" en dos sociedades principales y cuatro más pequeñas, por exceso de concentración.

Asimismo los alemanes, de 1921 a 1930, han experimentado la creación, las dificultades y la liquidación de los "Konzern": Thyssen, Hoescht, Krupp, Mannesmann, etc., ya desaparecidos.

Otro peligro es el de una nacionalización global, que siempre puede tener lugar.

Si por el contrario nosotros miramos las ventajas del "statu quo", pensamos que FLIX podría ser por la especialización de su técnica, una "molécula" ideal de enlace con otras grandes entidades químicas o petroquímicas, con muchas ventajas para el hijo FLIX y la madre CROS, sin que la independencia y la integridad de CROS se alteren.

Esto es mucho mejor que ser FLIX un "empleado sumplementario" de la gran casa CROS.

Pero no quiero abusar de su tiempo. Termino con un argumento sentimental, pues sé por experiencia que en España los sentimientos y las ideas puras influyen más en la vida de los hombres y de las sociedades, que el solo interés.

Les recordaré solamente dos mitos antiguos y eternos. El primero es el de "Níobe", madre ejemplar, que tenía tanto amor para sus hijos que se sacrificó por ellos. Eso lo ha hecho CROS durante un cierto tiempo con sus numerosas filiales, pero ya ha pasado.

El segundo es el mito de "Ugolino", héroe feroz de la mitología antigua, que devoraba a sus hijos adultos.

Gracias a Dios, CROS ha dejado de ser una Niobe. Mi último voto es que no vuelva, por el contrario, a imitar en esta época de concentraciones, la táctica de "Ugolino".

Y nada más señores. Perdonen mis solecismos y barbarismos en gracia a mi sinceridad y mi profundo afecto por FLIX.

Paul TROY.

El que va vindre després és prou conegut, fent-se realitat els temors de l'autor de l'escrit: el 1974 l'EQFSA és integrada i absorbida per S.A. Cros. I així va anar, així ha anat i així va...

dimecres, 27 de gener del 2010

RESPONSABILITATS ENCOMANADES


Tenia gairebé enllestit el text d'una nova entrada on feia crítica sobre el procediment que s'ha seguit -encara no finalitzat, cal recordar-ho- per a escollir la població que ha d'acollir l'MTC i que la responsabilitat que li hauria de pertocar a l'Estat en tot el procés. Però finalment m'he decantat per reproduir l'editorial que avui ha publicat el diari El Punt que, a grans trets, subscric i ve a expressar allò que jo volia manifestar a través del meu escrit.

Les conseqüències incòmodes del desemparament d'un territori

L'Ajuntament d'Ascó s'ha hagut d'enfrontar tot sol a una decisió de país. I ho ha fet decidint just el contrari del que, segons sembla, vol el país. El problema, però, no és de l'Ajuntament d'Ascó, sinó d'un Estat que no ha sabut o no ha volgut encetar un incòmode debat sobre quin ha de ser el futur energètic i quin paper ha de jugar en aquest marc l'energia nuclear.

Fa anys que tothom sap que els residus nuclears espanyols que hi ha a França han de tornar. També és sabut que les actuals piscines quedaran saturades, i per això la necessitat de construir l'MTC no els agafa de sorpresa. Però malgrat tenir clars calendaris i terminis, els polítics no s'han atrevit a obrir un debat serè i raonable que aporti solucions i marqui fulls de ruta, més enllà de la mera construcció d'un magatzem nuclear.

És cert que el Parlament català va aprovar una resolució que deixava clar que Catalunya no el volia. Però dir «no» al magatzem nuclear és tan fàcil com rendible, electoralment parlant. Perquè ni Ascó en concret, ni la Ribera d'Ebre en general, es mereixen un simple «no» sense alternativa. El consistori asconenc, que des de fa anys s'alimenta dels impostos que paga la nuclear, ha vist en el cementiri una alternativa de futur fàcil ja que, ara com ara, ningú li garanteix cap inversió similar. I, malgrat que no agradi, és aquesta manca d'alternativa la que els dóna legitimitat per prendre la decisió. Els polítics catalans tornen a fer tard i si, tal com estan predicant aquests dies, no volen els residus nuclears a Catalunya, han d'anar més enllà de declaracions buides o fotografies darrere la pancarta. No és correcte deixar desemparat durant anys un territori per després qüestionar-li l'autonomia municipal.

Sols vull afegir un apunt final. Des de l'Estat s'ha dit que per a l'MTC s'ha pres com a model l'existent a Holanda. Potser també hagués valgut la pena que haguessin pres com a exemple el procediment per a escollir el lloc adient, procediment per al qual van invertir una anys durant els quals s'obrí un ampli debat.