No fa massa en una
entrada precedent feia menció a l'augment de l'atur i l'alt nombre de famílies que no gaudeixen de cap tipus d'ingrés per atur. Pronosticava d'un panorama potencialment explosiu si persistia. Poc temps ha passat des de llavors perquè hagi pogut evolucinar cap una situació insostenible socialment, és cert, però comencen a detectar-se símptomes d'experiències de precarietat i d'angoixa. Els mitjans així ens ho han reflectit a través de dos fets que s'estan generalitzant, i tots dos amb les consegüents imatges que ho corroboren. Per un costat, persones que es dediquen a regirar contenidors de brossa. Per un altre, l'augment de robatoris en grans superfícies i botigues de queviures. I amb un element comú en els dos fenòmens: el que busquen aconseguir aquestes persones és aliments. Quan s'arriba a aquest extrem,
quan un arriba a aquests actes humiliants per aconseguir satisfer una cosa tan bàsica com el poder menjar, és que tenim al davant panorames humans de desesperació. Amb l'aclariment de què no es tracta ni d'indigents ni persones pertanyents a grups marginals, ni els anomenats
freegans els protagonistes d'aquests fets, sinó víctimes de l'actual crisi. I les perspectives sobre l'evolució de la situació econòmica continuen sense ser alentadores.
No fa massa en una entrada precedent feia menció a l'augment de l'atur i l'alt nombre de famílies que no gaudeixen de cap tipus d'ingrés per atur. Pronosticava d'un panorama potencialment explosiu si persistia. Poc temps ha passat des de llavors perquè hagi pogut evolucinar cap una situació insostenible socialment, és cert, però comencen a detectar-se símptomes d'experiències de precarietat i d'angoixa. Els mitjans així ens ho han reflectit a través de dos fets que s'estan generalitzant, i tots dos amb les consegüents imatges que ho corroboren. Per un costat, persones que es dediquen a regirar contenidors de brossa. Per un altre, l'augment de robatoris en grans superfícies i botigues de queviures. I amb un element comú en els dos fenòmens: el que busquen aconseguir aquestes persones és aliments. Quan s'arriba a aquest extrem,
quan un arriba a aquests actes humiliants per aconseguir satisfer una cosa tan bàsica com el poder menjar, és que tenim al davant panorames humans de desesperació. Amb l'aclariment de què no es tracta ni d'indigents ni persones pertanyents a grups marginals, ni els anomenats freegans els protagonistes d'aquests fets, sinó víctimes de l'actual crisi. I les perspectives sobre l'evolució de la situació econòmica continuen sense ser alentadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada