"LENOCINIO"

Com bé ens recorda Pere Muñoz al seu bloc, aquest 3 de gener de 2008 es compleixen els seixanta anys de l'entrada en funcionament la central hidroelèctrica de Flix. Darrere d'aquell acte restaven tots els anys de procés de construcció de tot el complex, iniciat l'any 1936, interromput el 1937 amb motiu de la Guerra Civil i reemprès novament en finalitzar el conflicte. No disposo de xifres pel que fa al nombre de treballadors que participaren en l'obra, ni tampoc m'aventuro a aportar una hipotètica aproximació. Però cal tenir en compte que era una època en què ni molt menys es comptava amb els mitjans tècnics que hi ha actualment, i per a tasques de construcció l'element humà que es precisava era notable per a dur a terme una obra d'aquelles característiques.

Fos com fos, el cert és que Flix durant els anys en què durà la construcció de la central i la presa va veure incrementat de forma notable el seu nombre d'habitants ni que fos temporalment. Aspecte aquest que tingué el seu impacte en el dia a dia del poble en tots els aspectes amb aquest important moviment de persones (econòmics, de seguretat). I més impacte sobretot en el període principal de la construcció després de la Guerra Civil, enmig d'una situació de precarietat i penúria. Com penoses eren també les condicions en què es duïen a terme algunes de les activitats constructives de l'obra en qüestió. He sentit contar -de fonts no contrastades, cal aclarir-ho- que entre les persones que acudiren a treballar en l'obra de construcció n'hi havia d'indocumentats, amb tota probabilitat fos aquest fet per tal d'ocultar la seua personalitat (pensem que eren els anys de la immediata postguerra). Derivades d'aquesta mateixa circumstància, corren les històries tètriques d'aquells indocumentats que trobaren la mort a causa d'un accident de treball, els cadàvers dels quals acabaren sota una capa de formigó en el mateix indret de l'obra. Però bé, insisteixo, són dades ara per ara ni contrastades ni demostrades.

Gran part del massiu nombre de treballadors foranis de l'obra de la central vivien en campamentss construïts expressament per albergar-los, que en alguna ocasió foren testimoni d'algun que altre aldarull. Al mateix temps, la presència de tal marejada humana comportà la proliferació d'un seguit de negocis i serveis per tal de poder satisfer les seues necessitats, entre aquests, aquells que els ajudessin a omplir el temps d'oci que disposessin. Així fou com sorgiren i es crearen a Flix, de forma legal o il·legalment, diversos locals públics per satisfer les demandes d'entreteniment d'una població forània majoritàriament masculina, com tavernes i indrets on s'exercia la prostitució.

L'existència de locals de prostitució no constituïa ni molt menys una novetat a Flix, doncs es té constància que ja n'hi hagueren abans de la Guerra Civil. En el nou context, era explicable que apart dels existents, creixés el seu nombre. No obstant les circumstàncies no eren les més propícies per aquest tipus de locals. Com bé se sap, amb el règim franquista el que imperava era la moral catòlica i la prostitució era una activitat oficialment proscrita..., cosa que no vol dir que no fos tolerada. Al contrari, sembla que fins i tot de forma oficiosa es redactaren unes normes que regulaven l'exercici de la prostitució: característiques dels locals, com havien d'anar vestides les prostitutes en rebre els seus clients, quines pràctiques sexuals eren tolerades i quines no, etc. Tot local que no s'ajustés a aquesta normativa, rebia la implacable acció repressora de l'autoritat.

De l'exercici de la protistució a Flix i de la seua persecució durant aquest període de la postguerra i de construcció de la central, hi ha documentació escrita, alguna de la qual es troba a l'Arxiu Municipal. Hi ha un cas de l'any 1944 en què es descobrí que cert local estava funcionant com a casa de prostitució. Val a dir que es tractava d'un d'aquells que ja hi havia abans de la Guerra Civil. De fet, el que es desprén de la documentació que la falta greu comesa fou més que l'activitat es dugués a terme durant dies significatius de la Setmana Santa que no l'exercici de la prostitució en sí. Transcric alguns dels documents, tot omitint noms de persones i del local, aportant sols les inicials. En aquest primer es denuncia la infracció al governador civil de Tarragona:

Habiéndose comunicado al Sr. Comandante del Puesto de la Guardia Civil de esta villa, que el día de ayer se instruyó diligencias por haber descubierto el funcionamiento clandestino de una casa de prostitución en el Bar El B..., situado en la casa nº 9 de la calle Mayor de esta villa propiedad de D. RPA cuyo hecho pugna con las buenas costumbres y normas de esta villa y por coincidir precisamente en los días más señalados de Semana Santa, como son Jueves y Viernes Santo, sin perjuicio de la superior resolución de V.E. he acordado momentáneamente el cierre de dicho establecimiento, al objeto de que sirva de escarmiento y de ejemplaridad.

Lo que tengo el honor de comunicar a V.E. para su conocimiento y efectos procedentes.

Dios guarde a V.E. muchos años.

Flix, 8 de Abril de 1944.

El Alcalde acctal.

Sembla ser que al propietari del local se l'imposà una multa de 1.000 pessetes, quantitat considerable a l'època, i que un cop es fes el pagament podria reobrir-lo, posant però com a condició que la persona que hi exercia la prostitució no hi tornés i que romangués absent de la població. Així en un comunicat posterior al governador civil s'espeficica que s'ha dut a terme el pagament esmentat i la petició efectuada pel propietari perquè se l'autoritzés novament a obrir el local:

Como continuación del oficio nº 740 de fecha 8 de Abril pasado, de esta Alcaldía, tengo el honor de poner en su superior conocimiento que por el vecino RPA se ha presentado en esta Alcaldía el escrito que se copia a la letra dice: "Sr. Alcalde.= El que suscribe D. RPA viudo, natural y vecino de Flix, domiciliado en Campamento La Ventonella a V. expone con el debido respeto:.= Que: Habiendo satisfecho la multa de mil pesetas impuesta por el Excmo. Sr. Gobernador de esta provincia en oficio de fecha 15 de abril ppdo. y habiendo transcurrido 30 días desde que fue clausurado por el Ayuntamiento de mi presidencia, mi establecimiento de café situado en la calle Mayor nº 9 de esta localidad reportándome dicho cierre un perjuicio económico considerable, es por lo que me dirijo a V. para.= SUPLICARLE tenga a bien dictar las órdenes pertinentes conducentes a la reapertura del mismo si ello procede en justicia.= Gracia que no dudo obtener de la reconocida bondad de V. cuya vida guarde Dios muchos años.= Flix a 10 de mayo de 1944.= RPA, Rubricado."

Lo que tengo el honor de trasladar a V.E. a los efectos de que por su superior autoridad se resuelva lo que estime procedente.

Dios guarde a V.E. muchos años.

FLIX, a 11 de mayo de 1944.

El Alcalde acctal.

Dies més tard hi hauria la resposta del governador civil, autoritzant la reapertura del local i advertint de la condició exposada més amunt:

Consecuente con su atento escrito nº 1.105 fecha 11 del actual, dándome cuenta de la súplica formulada ante esa Alcaldía por el vecino RPA, para que se acuerde la reapertura del café de su propiedad, sito en la calle Mayor nº 9, cúmplame manifestar a Vd. que una vez satisfecha la multa de mil pesetas que se le impuso por tolerar en su establecimiento el ejercicio de la prostitución clandestina, transcurridos los 30 días de la clausura y habida consideración económicos que acarrea al interesado dicho cierre, he resuelto acceder a la solicitud del referido RPA, decretando, por consiguiente, la reapertura de dicho café, condicionándola, no obstante, a la inexcusable necesidad de que la prostituta AGR, se ausente definitivamente de la localidad y bajo ningún pretexto, se le permita su regreso.

Lo que comunico a Vd. para su conocimiento y el del interesado, debiendo acusarme recibo del presente oficio.

Dios guarde a Vd. muchos años.

TARRAGONA, 20 mayo 1944.

El Gobernador civil.

De l'obertura de nous locals, o almenys de l'intent de fer-ho també hi ha constància documental. En el cas que es mostrarà es tracta d'un veí del poble (molt il·lús o molt espavilat, segons com es miri) que el 1945 presentà una sol·licitud demanant la pertinent autorització. El primer escrit que es reprodueix és el que es dirigí al governador civil, adjuntant la instància corresponent:

Adjunto tengo el honor de elevar a V.E. instancia suscrita por el vecino de esta localidad, CFC, en solicitud de que se le autorice para establecer una casa de prostitución en esta localidad.

Dios guarde a V.E. muchos años.

FLIX, a 5 de septiembre de 1945.

El Alcalde.

La resposta del governador civil no podia ser més irada i contundent, dirigint advertiments a totes bandes:

Para su entrega al interesado, le adjunto oficio dirigido a CFC, vecino de esa localidad, DENEGANDO el permiso que solicita para la apertura de una casa de lenocinio en esa población, en términos de enérgica reprobación de su conducta, significándole que no debe admitir ni dar curso a peticiones de semejante naturaleza.

Dios guarde a Vd. muchos años.

Tarragona, 17 Sepbre. 1945.

EL GOBERNADOR CIVIL.

Amb tota probabilitat la lectura d'aquests documents puguin provocar més d'un somriure. Cal emmarcar-los, però, en la crua realitat del context en què es produïren els fets, el d'aquell Flix de la postguerra on apart de la reconstrucció i la precarietat d'aquells primers anys, hi hagué paral·lelament la reempresa de les obres de la nova central hidroelèctrica, amb totes les conseqüències econòmiques i humanes descrites. Un estat de les coses que formava part, així mateix, d'una situació global del país que sí podia considerar-se en general una autèntica casa de lenocinio.

DOLORS DE PART

A principis de la dècada dels noranta del segle passat, quan a l'URSS es culminava el seu procés de descomposició i els Estats Units, exhultants, començaven a proclamar-se com a vencedors de la Guerra Freda i líders del nou (des)ordre mundial, un historiador francès (de qui lamento ara mateix no recordar el nom), augurava que en un futur llunyà el centre del poder del món canviaria. I no es referia ni al nou paper assolit per l'estat nordamericà ni a potències emergents com la Xina (poderosa i influent ja a l'actualitat) o l'Índia, com qualsevol en un principi podria suposar. L'historiador en qüestió apuntava capa a l'àrea de l'Orient Mitjà, i en concret mencionava l'arc format pels estats d'Iraq, Iran i Pakistan.

Com ben bé se sap, últimament tots tres estats per diversos motius estan acaparant les capçaleres dels mitjans de comunicació. Iraq per la situació de caos i guerra sobrevinguda després de la invasió piràtica promoguda i dirigida pels Estats Units. Iran per estar en el punt de mira sobretot dels països occidentals per la possibilitat de què assoleixi l'armament atòmic (oficialment desmentit i sembla ser que demostrat que per ara no va per aquí). I Pakistan per la situació de desgavell intern que està vivint (amb el darrer episodi del traumàtic magnicidi de Benazir Bhuto), tractant-se d'un país que posseix l'arma atòmica i que es troba ubicat en una zona geopolítica especialment convulsa. Val afegir que en la mateixa àrea geogràfica es troba l'Afghanistan, territori que ha estat testimoni de la derrota i el desistiment de dos potències (l'Imperi Britànic i l'URSS), i on s'està lliurant una lluita entre una OTAN en missió pacificadora i una fantasmagòrica guerrilla dels talibans, que minva i creix de forma intermitent.

Curiosament, són els tres estats mencionats per l'historiadors francès els que es troben sota una immensa pressió política, i dos d'ells, Iraq i Pakistan, en perill de divisió territorial. En conjunt, la situació actual fa pensar que el pronòstic de l'historiador resti ben lluny de què s'assoleixi. Però, qui sap: tots els naixements són difícils perquè no hi ha part sense dolor.

FENICIS... A SEBES?

Ha estat una de les descobertes més sorprenents en el decurs de les excavacions dels jaciments de Sebes i que les restes que van sortint a la llum van confirmant i demostrant: la presència dels fenicis en aquest territori. És un fet del qual els arqueòlegs que han treballat per la zona de l'Ebre ja comptaven amb alguns indicis, però amb les poques dades que disposaven no ho acabaven de corroborar. En canvi, amb les últimes troballes de Flix, als poblats de Sebes, s'acaba per afermar el que fins ara havia estat una hipòtesi com és la presència d'assentaments permanents dels fenicis al territori ebrenc. La gran quantitat de restes ceràmiques, les monedes trobades, els estris, etc., són la prova de que no es tractava de mers objectes fruit d'intercanvis comercials, sinó que eren propis dels habitants de la zona. A més, també semblar confirmar-ho, segons els experts, tant el tipus com la distribució dels habitatges. Tot això queda reflectit en l'informe elaborat per l'equip d'arqueòlegs que ha estat excavant els jaciments de Sebes.

La importàcia d'aquesta descoberta és màxima per les repercussions historiogràfiques que reporta en relació amb aquest poble antic del Pròxim Orient. Fins a l'actualitat, es tenia sols la certesa que els assentaments fenicis s'ubicaven i es limitaven a les zones costaneres, com a punts de suport per a les transaccions comercials marítimes i de vincles amb les poblacions properes. La confirmació de poblats consolidats en zones internes, seguint el curs de l'Ebre en el nostre cas, demostren que els fenicis també impulsaren una política de conquesta i ocupació de territoris, amb la qual cosa caldrà modificar totes les teories i la visió que hi havia a l'entorn de la història d'aquest poble semita. De la mateixa manera, també caldrà revisar tot allò investigat sobre la influència que van tenir en la conformació de la cultura ibèrica, ja que aquesta consolidada presència al territori fa pensar que el substrat fenici en fou molt més important del que fins ara es suposava. Els arqueòlegs a més creuen que s'haurà d'investigar a fons en altres indrets, i ja no sols de l'Ebre, per comprovar si aquesta expansió territorial fenícia fou més general.

A l'informe redactat sobre les excavacions de Flix, també s'apunta un fet que resoldria un dels enigmes de la nostra història local, com és l'origen del topònim Sebes. Segons els investigadors, aquest terme podria derivar d'un altre topònim fenici Ybsm (pronunciat com "Ybosim" o "Ybusim"), que és com es coneixia la colònia que els fenicis establiren a Eivissa, i de la qual també en deriva el nom. Podria ser que pobladors d'aquell assentament insular s'establissin als poblats que actualment s'estan excavan, i els donessin aquest mateix nom o un de derivat per fer constar la seua procedència. De fet, molt probablement anomenessin l'indret on hi ha els poblats com Sybsm, que traduït voldria dir, si fa no fa, "els qui vénen d'Eivissa"; amb aquesta grafia la derivació fins arribar al nom de Sebes restaria molt més aclarida. L'informe inclou a més a més la recomanació de què amb la circumstància de les properes obres de descontaminació del pantà de Flix i amb l'oportunitat de poder remoure la llera del riu, seria bo poder comprovar si hi ha restes d'embarcacions i altres objectes procedents del món fenici.

No hi ha dubte que aquesta és la notícia de l'any en relació a la història del nostre poble, tenint a més en compte el gran impacte que tindrà i que centrarà les informacions de les seccions de cultura dels mitjans de comunicació. Tot plegat farà que Flix esdevingui centre d'atenció mundial pel que fa a la recerca sobre els fenicis, havent estat considerada la data més adient per a la divulgació d'aquestes sorprenents descobertes el dia d'avui.

"STILLE NACHT, REILIGE NACHT"

La revista de temàtica històrica Clío clou el seu número d'aquest mes de desembre amb la història d'una de les nadales més conegudes arreu del món, l'alemanya Stille Nacht, que a Catalunya coneixem com Santa Nit. El seu relat és per si mateix gairebé un conte de Nadal. Transcric el fragment d el'article que fa referència a la seua creació i estrena:

El de 1816 fou un any sense estiu, després que a l'abril de 1815 el volcà indonesi Tambora hagués desfermat tota la seua fúria amb la que va ser la més gran erupció del milenni. Com sempre que la natura s'enfada, el temps es tornà boig. L'adversitat climàtica assolí Europa central. El mercuri caigué en picat, i fortes inundacions i nevades portaren pèssimes collites. Per això ningú a l'aldea vienesa d'Oberndorf, propera a Salzburg, no s'estranyà de què aquell 24 de desembre el vent i el fred es mostressin més cruels que de costum

En aquell ambient, i amb les Guerres Napoleòniques encara fresques, l'òrgan de l'església de Sant Nicolau d'Oberndorf deixà de funcionar. Un Nadal sense música i a Àustria, resultava impensable. Així que, per no privar d'ella als seus feligresos en una vetllada tan especial, el rector, Joseph Mohr, demanà a Franz Xaver Gruber que posés notes a un dels seus poemes. Durant la Missa del Gall, tots dos interpretaren per primera vegada Stille Nacht, reilige Nacht ("Nit silenciosa, nit sagrada", en alemany). En aquella matinada gèlida, la plaent melodia reconfortà els presents, els quals no sospsitaven que adquriria el rang de nadala universal, acomodant la seua lletra a cada llengua.

(Laura Manzanera, "Noche de Paz. Un villancico provocado por el cambio climático", Clío. Revista de historia, núm. 74 (2007), p. 114)

BON NADAL!