CULTURA DE NÒMINA

Ningú no pot negar que la història del Flix del segle XX ha estat marcada per la presència de la fàbrica. Que una indústria de tecnologia punta a la seua època s'implantès al nostre poble a finals del XIX, va suposar un fort daltabaix. Flix experimentaria una transformació en tots els àmbits (econòmic, social, cultural, polític, etc.) que la convertiria durant molt de temps en una rara avis enmig d'un territori que romania lligat encara a vells esquemes i costums.

La petjada que ha imprès l'existència de l'electroquímica ha estat contradictòria. Positiva per les avantantges i progés que experimentà Flix: arribada de l'electricitat, de l'aigua potable, la construcció de les escoles, el desenvolupament de la cultura de l'oci, etc. Però també negativa, com els tristament famosos episodis lligats a la contaminació, les fuites, els problemes sòciolaborals i també caldria afegir un tret que ens caracteritza en general als flixencs, sorgit a redós de la presència centenària de la fàbrica, com ha estat la manca d'espertit emprenedor en iniciatives econòmiques.

M'explicaré sobre això últim. Durant tot aquest període han estat molts integrants de diverses generacions familiars que han estat treballat a la fàbrica (pares, fills, avis, néts...). Que s'hagi donat aquesta successió generacional ha acabat per donar la sensació de què ens trobàvem davant una activitat gairebé lligada per sempre a Flix, la fàbrica com una cosa molt nostra, i que aquesta situació havia de continuar així per anys. En altres paraules, el futur laboral de la majoria dels flixencs estavá més que assegurat i escrit gràcies a l'electroquímica. I la conseqüència de tot plegat, ha estat que s'hagi estès la cultura de la nòmina: un cop assolit el lloc de treball, cadascú no tenia altra cosa més a fer que dur a terme la tasca assignada i esperar el sou mensual. Cultura de la nòmina que no sols és imputable als operaris de la fàbrica, sinó que també s'ha propagat als que exerceixen altres activitats que es fan a la nostra població. Tot això en detriment de les actituds emprenedores i creadores. Sens dubte, és més còmode que em contracti un altre, faci jo la meua feina i, després, a esperar que se'm pagui, que no buscar-me la vida pel meu compte i estar pendent contínuament del que pugui passar a l'endemà.

Han fet falta un seguit d'esternuts els darrers quinze anys, si fa no fa, per fer obrir els ulls i veure les orelles al llop. Desenganyem-nos, l'electroquímica podria desaparèixer a no massa anys vista. De fet, si fins fa poc, la producció de la planta de Flix era una de les fonts principals de d'Ercros, d'un temps ençà l'empresa està duent a terme una política mitjançant la qual està invertint en altres processos productius. L'electroquímica de Flix ja no és el que era dins d'aquest grup empresarial, ni en l'aspecte de font de producció i beneficis, ni en en el nombre de persones que té en plantilla.

Al marge, hem vist com el nostre poble, un dels que més titulats mitjans i superiors està aportant a la comarca, no pot acollir-los per manca dels llocs de treball adients i han de buscar-se la vida fora de Flix (no cal dir que també imbuïts per la cultura de la nòmina). I no són pocs el membres d'aquest col·lectiu que a la mínima oportunitat, no dubtarien en vindre a treballar al poble, segons han manifestat diversos cops.

És evident que caldrà buscar altres tipus d'activitats econòmiques alternatives. Quines? Com? A les passades eleccions locals va haver un grup que proposava que dins el consistori hi hagués un regidor que es dediqués exclusivament a la captació d'empreses. No dubto de la bondat de la proposta, però sí de què hagin de ser empreses forànies les que ens vinguin a treure les castanyes del foc. Sense tancar les portes a aquesta possibilitat, els que ens fa falta a Flix és un canvi de xip. Nosaltres mateixos hauríem de ser els impulsors de noves idees i d'iniciatives econòmiques, d'aconseguir superar aquest llast de la cultura de la nòmina. Caldria motivar i incentivar les actituds emprenedores, tant entre els que ens estem al poble com entre aquells que han hagut de marxar (un ric capital humà que caldria recuperar). Mitjans a l'abast no en falten com, entre altres, el recent inaugurat centre d'empreses, i fer-ne l'ús pertinent i eficaç. Cal que ens hi posem i no restar amb els braços oberts esperant a què altres ens ho arreglin.