MANTENIMENTS

Ante el auge de la globalización económica y de la incursión de la racionalidad económica en cada vez más facetas de la vida, me he vuelto escéptico en relación con una modernización que amenaza con perder su propia base normativa en el derecho y la moral. Piense en el cálculo económico, que invade la justicia y socaba el derecho penal. Piense en los ejemplos de privatización de la guerra, de la administración de prisiones, del suministro de energía y del sistema sanitario. En todas partes, las regulaciones normativas, así como las legislativas y las morales, están desapareciendo y son sustituidas por cálculos de beneficios. (Justo Barranco, "Entrevista a Jürgen Habermas, filósofo", La Vanguardia, 26 de novembre de 2006, 46-47).

He cregut apropiat iniciar aquest escrit del bloc amb aquestes paraules del filòsof alemany Habermas, perquè són prou il·lustratives d'un fenòmen estès arreu, les conseqüències del qual van aflorant de tant i tant i són motiu de capçalera als mitjans periodístics. Aquest criteri economicista a què fa referència de ben segur que està, al capdavall, en l'origen de tot un seguit d'avaries i accidents que estan patint algunes de les grans infraestructures del nostre territori. Els criteris d'estalvi que apliquen els seus responsables es tradueixen, entre altres conseqüències, en una macança dels treballs de manteniment i inspecció pertinents per tal de salvaguardar la seua integritat. Al final, els afectats de tot plegat som la resta dels ciutadans i ciutadanes que ens veiem resignats a la protesta i la pataleta. Sortosament, hem de dir que per ara les conseqüències no han estat més greus.

L'últim capítol l'hem vist amb l'apagada de Barcelona aquesta mateixa setmana. Milers d'habitants de la Ciutat Comtal s'han vist privats durant gairebé tres dies de subministrament elèctric, amb totes les pèrdues que això els ha comportat (econòmiques i de qualitat de vida durant aquest temps) i el caos circulatori als carrers. També hem contemplat l'espectacle de les diverses administracions amb el cul a l'aire per no saber determinar en qui o en què ha de caure la responsabilitat de l'afer, i els voltors de l'oposició cercant l'oportunitat de treure'n profit. Una situació esperpèntica, de la qual a hores d'hora encara no s'ha resolt quina ha estat la causa última, però que amb tota probabilitat hi haurà al darrera la manca del manteniment adient de les infraestructures elèctriques.

Un altre episodi l'han protagonitzat al llarg del que va d'any la línia ferroviària. Les notícies sobre fallides del subministrament elèctric, sobre descarrilaments (a Flix, dos al gener), sobre avaries dels ferrocarrils, han estat gairebé el pa de cada dia dels mitjans de comunicació, amb tota la munió d'usuaris afectats i emprenyats que han fet ús dels mateixos mitjans per fer palesa la seua protesta (qui ha fet tard a la feina, a la visita del metge, a la classe, etc) . La manca d'inversions suficients en el mantemiment de les infraesctures ferroviàries i el parc mòbil corresponent n'és altre cop la causa última en gairebé tots els casos.

Per altra banda hi ha hagut les aturades no programades de les centrals nuclears, també freqüents en els darrers mesos i tanmateix motiu de capçaleres periodístiques. Recordo que cap a mitjans/finals dels anys noranta, s'impulsà l'estudi i la recerca de determinar de quins treballs periòdics de manteniment dels complexos nuclears es podia prescindir amb l'objectiu d'estalviar costos (sé que es va aplicar als grups d'Ascó, però si no vaig errat, fou una mesura generalitzada a la resta que hi ha al territori de l'Estat). Ignoro amb propietat si hi ha una relació de causa-efecte, però dóna la casualitat que aquestes parades no programades degudes a avaries s'han multiplicat darrerament, o almenys aquesta és la sensació que en tinc.

Potser se'm dirà que sóc un desfassat o, fins i tot, un innocent, però sóc de l'opinió que totes aquestes infraestructures i aquests serveis, bàsics i estratègics alhora, no haurien d'haver de dependre de les decisions d'un consell d'administració àvid en la recerca de beneficis o de les recomanacions d'un assessor econòmic d'una administració pública. Basant-me en les afirmacions de Habermas, caldria aplicar uns altres criteris en la seua gestió donada la seua funció social i els riscos que comporta en alguns dels casos esmentats. El problema no està, en última instància, en qui ho gestiona, sinó en que s'ofereixi el servei en les millors condicions possibles de cara als usuaris i en cas de dificultats, que es respongui adequadament, i no de forma desordenada i improvisada. Perquè com deia, fins ara no ha passat res de greu. Doncs que es procuri que no passi!