dilluns, 30 de juliol del 2007

UNA ALTRA FORMA DE REPRESSIÓ


Qui més qui menys coneix els mètodes amb els quals el franquisme va exercir la seua acció repressora contra els opositors al règim, durant i recent acabada la guerra civil i al llarg de la resta del anys de la dictadura. Incloïen des de la duresa de la pena de mort i l'empresonament, fins a les humiliacions públiques (dones amb el cap rapat, realització de treballs sense cobrar, entre altres), passant per tot tipus de vexaccions denigrants, dutes a terme tant per part de les autoritats com per persones addictes al règim franquista. Hi ha hagut alguns treballs que descriuen aquesta crua realitat pel que fa al nostre territori, com els publicats per Josep Sánchez ("Metodologia de la repressió franquista (1938-1947)", "Sistemes de control polític després de la guerra: els exemples de la Ribera d'Ebre (1940-1946)"), Pere Muñoz ("Escrits i records de Josep Franch, de la Palma d'Ebre, afusellat a la presó de Pilats el 19 d'octubre de 1939") i Josep Recasens (La repressió franquista a la Ribera d'Ebre 1938-1945).

Els mètodes repressius arribaven de vegades a extrems insospitats i alguns d'ells poc divulgats, però no per això desconeguts. En aquest cas m'estic referint a aquelles persones nascudes durant els anys de la Segona República o en el decurs de la guerra en territori del bàndol republicà, i a qui se'ls hi canvià el nom després del conflicte bèl·lic. Segons s'ha pogut consultar en els volums corresponents del Registre Civil de Flix, a l'anotació que figura a les actes de naixement on s'ha fet el canvi, s'indica que s'ha realitzat en aplicació de l'Ordre de 9 de febrer de 1939, de la qual se cita expressament els articles 2, 3 i 4. Fetes les oportunes indagacions, la citada ordre sembla que fa més a aviat referència a la LLei de Responsabilitats Polítiques. Si es llegeix el contingut dels articles esmentats, es dedueix que les persones a qui s'aplicà el canvi de nom propi, eren fills i/o familiars de militants o simpatitzants de partits i associacions proscrites pel franquisme. També es pot observar que la gran majoria dels noms no estan inclosos dins el santoral cristià, tret d'un (Alba). No queda constància de quin criteri seguia l'autoritat que efectuava el canvi a l'hora d'assignar el nom nou i si aquesta modificació era consultada als responsables de l'infant. No obstant, m'atreveixo a aventurar que almenys en més d'un cas això no es duia a terme, i que l'autoritat en qüestió actuava pel seu compte, si es considera el rebuscament que s'intueix en alguns dels noms escollits en els quals es veu una intencionalitat més aviat humiliant i de burla. Passo a mostrar la llista dels que s'ha pogut localitzar. Així mateix, incloc altres que, tot i que no figuren en el Registre Civil (per haver desaparegut els documents originals de la primera inscripció), tinc constància del canvi efectuat:

Alba – Consorcia
Delio – Zacarías
Elsa – Crescencia
Esmeralda – Martina
Floreal – Rufino
Florimán – Camilo de Lelis
Genelia – Josefa
Germinal – Guzmán
Helenio – Nazario
Helios – José María, Ramón
Jazmín – Rústico, Pedro Celestino
Vida – Angela

Com s'ha dit a abans, donat que part de la documentació del Registre Civil d'aquells anys ha desaparegut, a saber quants canvis més es van fer sense que restés constància. Val a aclarir que posteriorment es van fer reinscripcions de moltes de les actes del Registre d'aquells anys, en les quals ja apareix el nom assignat, no reflectint-se en aquests casos el canvi dut a terme.