DE MATRIMONIS I TESTIMONIS

Dins de tota la cadena d'argumentacions que han manifestat els contraris al matrimoni entre persones del mateix sexe hi ha les de caire etimològic. Concretament, vénen a dir que la unió entre dos homes o entre dos dones no se li podrà dir mai matrimoni, donat que aquest concepte designa única i exclusivament al lligam que estableixen un home i una dona i amb finalitats reproductives. Tan arrelat és aquest raonament que fins i tot entre sectors homosexuals va sorgir aquest debat, arribant-se a plantejar i proposar la creació d'un neologisme per designar les unions entre gais o lesbianes: homomoni ("homomonio", en castellà). Al marge de la seua sonoritat ridícula i kitsch, el nou terme no va gaudir de massa acceptació dins els col·lectius homosexuals. En última instància, al capdavall del reconeixement legal del matrimoni entre persones del mateix sexe hi ha la idea de la igualtat de condicions per a tothom, tingui l'orientació sexual que tingui, i voler buscar un terme específic per a les noves unions era perpetuar la diferència i la marginació dins la societat.

Al cap i a la fi, voler insistir en argumentacions de gaire etimològic no deixa de ser en molts aspectes fruit de mentalitats tancades, tenint en compte que no són poques les paraules que al llarg del temps han perdut tot o part del seu sentit original. Com a mostra hi ha la paraula testificar. Com se sap, testificar vol dir donar testimoni d'un fet com a prova de la seua validesa o autenticitat. Per tant, l'acte de testificar l'executen tant els testimonis que declaren en un judici, com els que participen en un casament o en un acte notarial, per posar tres casos. Doncs bé, sembla ser que entre les diverses teories que parlen de l'origen de la paraula testificar, hi ha la que afirma que deriva del fet que els antics romans quan juraven dir la veritat davant un jutge, amb la mà dreta es tocaven suaument els testicles. Tothom és conscient que s'ha perdut aquest costum de la Roma antiga quan es va a testificar. I si no hagués estat així, imagineu-vos la imatge d'algú tocant-se els testicles davant un magistrat mentre se li pren declaració. O, més xocant encara, durant un casament els testimonis masculins, tots requetemudats per a l'ocasió, romanguin amb la seua mà a les respectives parts mentre el mossèn pregunta als contraents si consenteixen la seua unió.

Resumint, que no per a qualsevol esdeveniment que suposi una novetat i es faci ús per designar-lo d'un mot ja existent, podrà utilitzar-se qualsevol raonament per rebutjar-lo, però no el de caire etimològic. El llenguatge evoluciona, i les mateixes paraules poden variar i fins i tot perdre el seu sentit original al llarg de molt de temps. Però, què hi farem!, n'hi ha a qui el mateix concepte d'evolució els fa urticària.