diumenge, 25 de maig del 2008

GEOGRAFIA RIBERENCA


Si algú va una mica despistat pot acabar deduint que dins el nomenclàtor de poblacions de la nostra comarca caldrà afegir-ne un de nou, la Partida Aubals, al mateix temps que pot provocar-li una certa confusió i desorientació. Tot bé perque en el mateix indret de la carretera C-12 (Eix de l'Ebre), on durant anys i panys hi ha hagut un desviament amb la consegüent senyal indicant que des d'allí s'accedia a Móra la Nova, ara l'indicador en qüestió porta el rètol de La Partida Aubals, així, tal qual.

Quin conegui una mica de geografia comarcal riberenca -i en especial els que anem a passar l'ITV per aquell zona- sabem que la partida Aubals està ubicada al terme municipal de Móra la Nova, i en la que està ubicat el polígon industrial d'aquella població. Al mateix temps val a dir que el topònim Aubal és més generalitzat com bé coneixem, sobretot a Flix, on hi ha talment una partida amb aquest nom, el mateix que s'ha donat al polígon industrial endegat per l'Incasòl. Però és que de fet, si no vaig errat, la partida Aubal, en el cas de Flix, inclou tot el polígon químic i el barri de la Colònia. De la mateixa manera, que durant molt de temps, per allò del tot per la part, amb el nom d'Aubal enteníem el de la masia propietat de l'electroquímica, actualment en un estat de degradació lamentable (es podrà recuperar?). Com també ens és familiar algun terme derivat per designar una part de la partida en qüestió, com Aubaleta.

I què vol dir la paraula aubal? Després de fer l'oportuna recerca, he anat a caure al gairebé oblidat però utilíssim diccionari Alcover-Moll, el qual m'ho ha aclarit. Aubal derivaria de la paraula àrab al-bal, que vol dir "terra de secà". Al País Valencià sembla ser que hi ha un municipi que porta aquest nom, Albal, i al mateix temps el terme existeix com a cognom. Com se sap, a les nostres contrades les paraules derivades de la llengua àrab que porten l'article al, la lletra "l" l'hem convertit en una "u". Així, per exemple, als albercocs en diem aubercocs. Pel mateix fenòmen de derivació fonètica, a l'original albal, l'hem acabat denominant aubal.

Després d'aquest aclariment etimològic, tornem al motiu que ha provocat aquesta entrada del bloc. No s'entén com en un dels principals accessos a la població de Móra la Nova no s'indiqui exactament aquesta circumstància. Certament, les empreses instal·lades en el polígon de la Partida Aubals segurament faran constar aquesta ubicació, però també, sens dubte, la de pertànyer al municipi moranovenc. Algú pot objectar que ens trobem amb un cas semblant a Flix, quan venint de Lleida per l'Eix de l'Ebre ens trobem amb l'indicador Polígon La Devesa. Però és que la situació i el context és absolutament diferent. No estaria de més que en el desviament en qüestió el nom del municipi, Mórla la Nova, hi tornés a aparèixer, juntament amb el de la Partida Aubals, per concretar-ho més. Ara, a saber si hi ha algun interès de què no sigui així...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant! Jo sempre he volgut saber que vol dir Comellarets, lo nom del meu carrer i mai he trobat res, haver si algún dia ho aconsegueix-ho! Potser per l'arxiu trobaría alguna cosa.

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Gràcies per formular la pregunta, Llibertari. De fet, la resposta ha estat fàcil trobar-la, només m'ha calgut acudir al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i al Català-Valencià-Balear (o Alcover-Moll). Comellaret és el diminutiu de comellar, i segons el DIEC vol dir "Terreny planer més o menys ample situat al fons d’una clotada." L'Alcover-Moll, per la seua part, diu que és un "Espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades". De fet el topònim Comellars el trobem així també dins al terme de Flix, cap al nord-oest, entre les Vallfenoses i Beremusses. Pel que fa a l'arxiu, amb tota probabilitat hi haurà més d'un document on surti el nom de Comellarets (o Comellars també), com podria ser una escriptura notarial. Tampoc no estaria de més donar un cop d'ull a un article escrit pel filòleg Ventura Castellvell (hi ha una còpia a l'arxiu) que dóna a conèixer topònims del terme de Flix de finals de l'edat mitjana, per veure si apareixen aquests termes.