dilluns, 23 de juliol de 2007

L'ÚLTIM ENVELAT DE SANT JAUME

Enguany fa 30 anys que es muntà a la Colònia Fàbrica l'últim envelat de les Festes de Sant Jaume. El 1977, com anunciant la seua fi, acollí poques activitats en comparació amb els anys anteriors: l'espectacle del vespre, amb Sergio y Estíbaliz com a actuació estelar, i també hi intervingué el cantant de canço catalana Ramon Calduch, que com a gran novetat interpretà aquella nit Els Segadors (fou la primera ocasió que el vaig poder escoltar en públic); al dia següent, al vespre, hi hagué ball, i a la nit actuà el grup de jotes Alma de Aragón... i prou, a l'endemà, no es féu cap més activitat. Si en les anteriors ocasions, l'envelat era el lloc on transcorria l'últim ball i alhora, últim acte de les festes, el 1977, ni això. Recordo que el darrer dia de les festes fou una jornada ensopida i, tot i la meua joventut (12 anys), em feia creus veure davant de casa aquella efímera construcció festiva silenciada i sense ser testimoni de les últimes notes que assenylaven la fi de tres jornades de disbauxa. O havia de ser així aquell any? Era en realitat el silenci l'anunci de què l'envelat ja no tornaria més?
El fet de viure al costat de la pista on es contruïa l'envelat, em permetia contemplar l'evolució de la seua construcció progressiva al llarg de les setmanes prèvies a les festes de Sant Jaume, des que portaven els pals de telèfon que servien de suport de tota l'estructura, fins el muntatge de l'envelat en si, a càrrec de l'empresa dels germans Dalmau, de Valls (als qui coneixia). Per als més petits, allò ja era pròpiament l'inici de la festa, tot i les esbroncades que rebíem dels qui treballaven en la seua contrucció quan jugàvem per les llotges i l'escenari a mig fer.
Les festes de la Colònia comptaven amb gran nombre d'actes, pèrò ningú dels qui va viure-les pot negar que l'envelat era el seu element més característic i definidor. Per això, la circumstància de què es deixés de fer, fou una pèrdua important de l'essència de la celebració de Sant Jaume. Després de 1977, se seguiren programant actes, sobretot per als infants, fins als començament de la dècada dels vuitanta, però no era el mateix sense l'envelat. El cop de gràcia definitiu a les Festes de Sant Jaume va ser quan va deixar de ser jornada festiva al territori català.
Posteriorment, van haver intents de recuperar aquestes festes d'alguna manera, des de les activitats que organitzaren els veïns del carrer Jaume I, fins les que s'organitzaren a la mateixa Colònia Fàbrica a començaments dels noranta, amb ball inclòs a la pista on es muntava l'envelat. Intents que, malauradament, no acabaren de cuallar. Amb tot, difícilment haguessin assolit el que donaven de si aquelles festes, i molt menys sense l'envelat.

2 comentaris:

KEIFAREM ha dit...

si xiquet ... i que em dius de l'ambigu ? i de les carretilles ... i dels sacs de chupachups ?

la misa als jardins ...

Josep Antoni Collazos ha dit...

bona observació! el mateix cop vent s'ho va emportar tot alhora. quina llàstima!