ENTRE LA RESIGNACIÓ I LA DIGNITAT

Mal ens pesi, a Flix tenim el problema dels residus tòxics del pantà. Recordo els dies en què esclatà la notícia a mitjans de setembre del 2004. Tot els principals mitjans de comunicàció se'n feren ressò i amb més o menys fortuna van reflectir els fets. Alguns dels enfocaments del tema van resultar, si més no, enutjosos i ofensius per a la gent de Flix. Amb tot, en el fons restava el tema dels residus i la necessitat de la solució del problema, qüestions que s'han assumit com una realitat amb la qual ens toca conviure. A la primera tempesta mediàtica, que assolí moments fins i tot asfixiants, la seguí un degoteig de notícies, la freqüència d'aparició de les quals s'ha anat allargant amb el pas del temps. Notes sobre les reunions de la comissió de seguiment, la comissió tècnica, els resultats de les recerques que s'han dut a terme, els sondejos, el projecte d'extracció, etc., són els temes més recurrents que van apareixent en els diversos mitjans. I, malauradament, el to de seriositat i respecte que mereix el tema no sempre es té en compte, com ha passat amb la nota apareguda en l'edició d'avui del diari El Punt, nota que a més, casualment, ha estat del tot inoportuna a les portes de la nostra Festa Major.

Si el reportatge s'hagués cenyit exclusivament al comentari dels estudis del CSIC a l'entorn de la presència de DDT en els fangs i l'expansió i detecció riu avall d'aquest producte (que ja fa una trentena d'anys que no es fabrica), la qüestió no tindria més mèrit que ser un episodi més sobre el serial dels llots tòxics del pantà, i basat sobre treballs científics. Però l'autor no es queda aquí, sinó que a l'entorn del tema pretén fer una mena d'acudit i és aquí on ensopega del tot. Argumentant que els investigadors del CSIC anomenen el nostre poble Springflix, en al·lusió a la població on viuen els personatges televisius d'Els Simpson, Springfield, el periodista -Jordi Prades, se suposa que un veterà de la premsa local- dedica un espai a la seua brometa particular, i solta bajanades del tipus com "Si el creador de The Simpson, Matt Groening, hagués conegut la Ribera d'Ebre abans que se li acudís donar vida a Homer, Marge, Bart, Lisa, Maggie i la resta de personatges de la sèrie, potser hauria triat Flix o Ascó com a escenari de les seves aventures, en lloc de fer que siguin a Springfield". Més endavant, aprofitant l'oportunitat de la recent estrena de la pel·lícula de cinema que té per protagonistes a aquests personatges, fa una desafortunada comparança entre el seu argument i altres aspectes, amb la situació dels llots tòxics de Flix. I acaba la seua tonteria amb la següent afirmació: "I de la mateixa manera que a cada estat dels EUA hi ha un Springfield, també a l'Estat espanyol tenim Aznalcóllar, Vandellòs, Springflix i altres pobles famosos a la petita pantalla". Tots els indrets que anomena, com se sap, han estat escenaris de negres episodis d'accidents medioambientals. Però, curiosament, a tots els designa amb el seu nom... excepte la nostra població on insisteix amb Springflix. Sembla que l'autor ens té una consideració especial.

Per si algú no ho coneix, una de les activitats que duc a terme a la feina, és la d'incloure els textos de les notícies que apareixen a la pàgina web de l'Ajuntament de Flix, tant les que es redacten des del mateix consistori com les que es publiquen en altres mitjans de comunicació. Si es fa un repàs de totes les notes que han anat apareixent en aquest espai, es comprovarà la quantitat de temes variats referentes o relacionats amb Flix que han transcorregut al llarg d'aquest anys (política local, medi ambient, esports, cultura, economia, societat, etc.). Us puc assegurar que a vegades hi ha temes que a mi, particularment, ni en vénen ni en van, però el sol motiu que facin referència al poble ja és suficient per a la seua inclusió al web municipal, perquè sempre hi haurà algun col·lectiu que de ben segur n'estarà interessat. Avui, però, he fet una excepció amb la nota comentada. Que es pensi el que es vulgui, m'és igual: per dignitat flixenca, m'he negat jo mateix a transcriure-la.