SOBRE "CRISTIANISME I JUSTÍCIA"

Un dia del 1992, no recordo bé si cap als mesos d'estiu o tardor, vaig trobar-me a la bústia una mena de quadern, de tamany Din A5 embolicat amb plàstic. No podia distingir bé el títol per les lletres sobreimpreses que hi havia a l'embolcall, però sí podia distingir el color groc de les tapes. I pel que fa a qui anava dirigit, no hi havia dubte que era a mi tal com s'indicava a l'etiqueta. En desembolicar-lo, la sopresa va ser el títol del quadern: Teologia de la marginació. Els noms de Déu, essent el seu autor un tal Josep Sols i Lúcia. En fullejar-lo m'assabento que ha estat editat per una associació per a mi desconeguda, Cristianisme i Justícia. A la contraportada es desvetlla el misteri:

Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal) és un Centre d'Estudis promogut per la companyia de Jesús de Catalunya. Agrupa un equip de professors universitaris i especialistes en teologia i en diverses ciències socials i humanes interessats pel cada cop més indispensable diàleg cultural fe-justícia.

Descobreixo a més que hi ha altres quaderns anteriors publicats, amb títols que em criden l'atenció: El sindicalismo en la década de los ochenta, Teologia de l'Alliberament, Grans injustícies d'avui, Contribució al debat de l'Otan, Ètica de l'entrada a la CEE, Capellans obrers, Deute del Tercer Món, Pobresa i exclusió social, La gran contradicció del liberalisme modern, Nens del carrer, La revolució de l'Est. Anàlisi d'un fracàs, etc. (també en figuraven alguns dedicats a un tal Ratzinger, en aquell moment un perfecte desconegut per a mi). Francament estava atònit perquè ignorava com aquell quadern em va poder fer cap a les meves mans, i a hores d'ara encara no ho sé. Però sorprenentment van seguir arribant-ne més, amb una freqüència d'uns dos o tres per any. I la veritat, vaig aficionar-me a la seua lectura per l'interès dels temes tractats i l'enfocament crític que en fan ús en tots ells, de tal manera que encara els segueixo rebent. (Val a dir que un bon dia vaig rebre una carta de l'associació on se'm proposava si volia col·laborar econòmicament, i fins i tot que si no volia fer aportació, però desitjava seguir rebent els quaderns, que continuarien fent-ho; vaig ser generós i ho continuo essent).

La temàtica dels quaderns que he pogut aplegar durant aquests anys (els conservo tots) és molt variada, tant pel que fa al seu contingut com a l'àmbit territorial que comprenen, o les dos coses alhora, i tots ells de rigorosa actualitat: El debat de l'Estat del Benestar, L'abisme de la desigualtat, Pensem sobre Maastricht, Colòmbia, una democràcia genocida, L'Àfrica Negra, el futur d'una humanitat destrossada, Les fal·làcies religioses del mercat, Els cecs i l'elefant, el diàleg intereligiós, Capitalisme i democràcia en el segle XXI, La Globalització, Islam i Occident, Iraq, La pobresa als Estats Units, Les tenebres de la guerra, Algèria i Kosovo, El Déu de Bush, Horitzó Kyoto, Els crims de les grans companyies farmacèutiques, Estats terrocràtics, etc. N'hi ha que estan dedicats a temes i problemàtiques exclusius de l'Estat espanyol: La cultura de la solidaritat internacional a Espanya, La trama oculta de la gran premsa espanyola, entres altres, i darrerament, l'últim quadern dedicat a una qüestió de candent actualitat, Educació per a la ciutadania, matèria la docència de la qual als centres d'ensenyament es mostren totalment favorables, des d'una posició totalment dialogant i a les antípodes de la visió estreta de mires de determinats jeracarques de la Conferència Episcopal Espanyola. Alternen aquests temes d'actualitat amb altres de reflexió teològica, però també enfocades al món present: Textos oblidats de la doctrina social de l'Església, L'Església, per a què?, Símbols de fraternitat. Sagramentologia per a començar, A la recerca del regne, moral per al nou mil·lenni, I si Déu no és perfecte? Cap a una espiritualitat simpàtica, Jesús, Judes, Da Vinci...

Un altre fet a destacar és que no tots els autors dels quarderns són membres de la Companyia de Jesús, ni d'altres congregacions i estructures eclesiàstiques, sinó que hi trobem nombrosos laics, alguns dels quals gens sospitosos de mantindre cap vincle amb l'Església. Entre aquests hi trobem Carlos Taibo, professor de Ciència Política a la Universitat de Madrid i un especialista, al seu moment sobre l'URSS i els estats comunistes en general (Vint preguntes sobre els Conflictes Iugoslaus, entre altres títols en què ha participat en aquests escrits).

També amb els quaderns molts cops Cristianisme i Justícia fa tramesa d'uns díptics que també conformen una col·lecció, sota el títol "Papers", també sobre temes d'actualitat: "Pla Hidrològic Nacional" (òbviament, contraris), "La RD del Congo", "Banca ètica i responsabilitat ciutadana", "Algunes reflexions sobre la immigració estrangera a Espanya", "Mòbil nou i gratis? No, gràcies!"...

En conjunt, com es pot comprovar, Cristianisme i Justícia revela un posicionament crític envers el món actual i la voluntat de donar a conèixer totes les desigualtats i injustícies que existeixen, i des d'una òptica que els aparta de la línia ideològica (si ho podem dir així) de les altres jerarquies de l'Església. Tampoc no és que estigui d'acord amb algunes de les seues reflexions, pèrò amb tot i des del meu punt de vista crec que aquesta institució aborda els temes que hauria de tractar amb més profunditat i més activament l'Església en sí.

Com deia més amunt, segueixo immers en la ignorància respecte a qui em va fer arribar els quaderns. A qui hagi estat, moltes gràcies!