diumenge, 8 de març de 2009

"IMPREMTA BABEL"

Pere Muñoz ja ens avançava la seua propera publicació el passat mes de novembre, i també la premsa ens ha anat anunciant l'aparició de la nova obra d'Andreu Carranza Impremta Babel. A Flix l'hem vist figurant als aparadors de les llibreries aquest cap de setmana. "Una història plena de misteris i sentiments", "Una intensa novel·la que narra la força amb què els llibres sobreviuen en temps de censura", són els comentaris que van impresos a la sobrecoberta i a la faixa que envolten el llibre, completats amb la ressenya de la contra-coberta de la qual reprodueixo l'últim paràgraf:

"Impremta Babel és una entranyable novel·la d'iniciació, una mirada nostàlgica al paradís perdut de la infància, però sobretot constitueix, en plena transformació digital, un homenatge a l'Era Gutenberg, als temps en què la literatura es venia a la rebotiga de les llibreries i es llegia d'amagat, i també a tots els oficis que tant ara com en els anys difícils van participar de la màgia d'escriure i compartir històries"

Una nova obra d'Andreu Carranza que omple encara més el nostre ric panorama literari local, i que ha vingut precedit durant els darrers mesos amb la publicació del recull Ebre Blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog (que inclou, entre altres, textos d'Albert Guiu i Laura Mur), i el fenòmen editorial d'Una dona incòmoda, de Montse Banegas.

Desitgem força èxit a la nova novel·la d'Andreu. L'argument del seu contingut fa preveure que així serà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Andreu: Caminant amb petjades de paraules.

Tallada digna de fill de sastre,
aquesta novel.la amb passaport per arribar a constel.lacions de més enllà de les antípodes,
tinta impresa a l'infinit d'un cec
tan lluminós com un riu cobert de lluna,
imprés Carranza és un Catedràtic
de narrar carrers foscos i profunditats tan blaves com un cel d'albada en ulls de foll d'amor,
babèlic de sensibilitat pròpia com la mà d'aquell Leonardo, i missatger de calfreds aliens com els ulls d'aquella Gioconda parida per la mà destra de l'esmentat artista.
Andreu és per sobre de tot una constatació de la veracitat d'aquella sentència lírica d'Antonio Machado:
"Caminante no hay camino, se hace camino al andar".



A. Guiu.