dimecres, 10 de febrer del 2010

EL CARNISSER PUDENT

Llegia la setmana passada que Adolf Hitler, entre altres patologies bucals, patia una forta halitosi. A aquest ésser monstruós sols li faltava aquest element per ennegrir encara més el seu sinistre i sanguinari currículum. Pel que es veu, aquelles paraules destructives que desembocaren en un mar d'atrocitats sembla ser que brollaven envoltades de pudor, cosa que incrementavala seua aura demoníaca. Tot plegat sembla consubstancial a la natura d'aquest pèrfid engendre de la història.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Reflexions sobre l'halitosi:

Doncs jo penso que l'halitosi d'aquest membre monstruós de la monstruosa conxorxa de nazis i necis assassins que va suposar la seva ideologia tenia la veritable halitosi a l'ànima que és on en veritat fa mala olor, perquè la seva pudor té corporeïtat i imatges, halitosi de cendres humanes el molt cabró, i dins d'aquells munts d'assassinats innocents convertits en mort massiva segur que n'hi havia algun en halitosi, i què? si ell o ells o ella o elles, per les multituds fulminades segur que tots dos gèneres en plural, sí, tenien l'esperit perfumat de bondat i innocència, sobretot innocència.

És un fet que no coneixia i m'agrada saber-ho, però t'asseguro que l'halitosi del dimoni no m'incendia tant com el perfum demoniac i irrespirables des dels narius (suposo) i des de l'ètica (n'estic segur) dels àngels que va socarrar.

Les sentors humanes són natura, les crueltats humanes són pensament.
No totes les sentors diguem-ne desagradables provenen de persones òrfenes de cor, d'altra banda sí, totes les crueltats humanes són molt més pudents i esgarrifoses que la pitjor de les sentors.

Faula de les sentors:

Un rodamón llegia un llibre a l'estació de França i dos senyores se li van apropar a menys d'un metre, quina mala sentor que fa aquest home, ell se les va mirar i en silenci va exclamar cap a elles, quina mala baba tenen aquestes burgueses vingudes a menys. Elles es van mirar i en silenci es van flairar sabent-se flairades per l'altra, quina olor tindré? Es preguntaren recíprocament sense obri boca, perquè dubtaven de la seva sentor, la temien, jo no faré una olor desagradable suposo i amb un cert pànic callat no es digueren l'una a l'altra l'olor que perceberen de l'altra, perquè temien la resposta de l'altra. El rodamón? Aquest mai dubtà de la seva mala baba, de la seva maldat, perquè la vida al carrer aixoplugat de mil sinònims de la misèria l'hi havia ensenyat els secrets de la humanitat i sabia que un trosset li pertanya més enllà de la seva halitosi.

Aquest fet tan interessant que ens mostres a mi m'ha fet veure que l'halitosi, tant humana ella, al ser característica d'un monstre, l'humanitza a ell i "monstruitza" a l'halitosi, lo primer és una quimera, era sense cap discussió un monstre assedegat de carn i delerós de pensaments folls i assassins, el segon un equívoc, l'halitosi és lluny de la monstruositat perquè és un característica humana.
Ângels i dimonis, mortals i déus tireu la pedra si sou òrfens d'halitosi.

Otalora.

J.A. Martínez ha dit...

Hitler va aconseguir fer pudent el seu cognom; va inventar la hitlertosi.

Aquells amb el cognom Hitler, que existeix o exstia, encara que es pugui confondre amb Hiedler o d'altres de semblants, estan condemnats com l'halitosi de tothom i dels rodamons i de rodamons ho som tots, fins i tot Adolf Hitler ho era quan, abans de patir halitosi i hitlertosi, podia haver estat un rodamón normal o estàndard i no haver fet mal a ningú, o a quasi ningú, doncs no fer mal és quasi impossible.

Salut i salutosi

JA

PS Millet, per exemple, ha inventat la milletosi.