Fa uns anys, consultant uns documents per cercar unes propietats que havien pertangut a un dels meus besavis, vaig trobar-me amb la sorpresa d'una finca de la qual no sols no en tenia constància, sinó que em cridà l'atenció el nom de la partida on estava ubicada, que coincidia també amb un dels seus límits: el Pou del Gel. Transcric la part de la descripció que fa menció d'aquests dos elements, per donar una idea de la possible ubicació:
"Partida de La Costa o Pou del Gel. Límites a Oriente con camino de La Barca, a Mediodía con el camino de abajo, a Poniente con el Pou del Gel, a Norte con alrededores de la casa-exclusa "Canadiense"".
Què és un pou de gel? Es tractava d'una construcció que es feia antigament per tal de disposar de gel al llarg de l'any. Solien estar ubicades en zones d'aubaga i excavades a terra i recobert el seu interior amb parets de pedra. Acostumaven a tenir forma cilíndrica, sobresortint una part de l'estructura a l'exterior, que era per on s'hi accedia, i pel que sembla la seua coberta en general era semiesfèrica. Quan nevava, es compactava la neu fent diversos blocs, i aquests eren seguidament dipositats al pou, separant-los un dels altres amb palla o altres elements vegetals. L'ús que es feia d'aquest gel era força variat, des d'aplicacions terapèutiques (per a rebaixar inflamacions), per a la conservació d'aliments (ni que fos d'una forma efímera) o per a l'elaboració de begudes refrescants o rudimentaris gelats. L'ús dels pous de gel va anar desapareixent conforme s'anaren generalitzant a les primeres dècades del segle XX les neveres elèctriques.
La descripció de la finca citada és prou eloqüent per indicar que a Flix es comptà amb un pou de gel, tot i que en principi, amb les dades que aporta si bé el podem ubicar a la zona del Riu de Dalt (zona d'aubaga), de moment, a falta de més detalls no es pot precisar quina era seua situació exacta. També falta conèixer qui en tenia la propietat, si era d'un particular o era del municipi, aspecte aquest darrer que es podria descartar, si es té en compte que en un inventari de béns immobles de l'Ajuntament de finals del segle XIX no se'n fa cap menció. Tampoc representaria un cas únic a la comarca, si tenim en compte que a Ascó se'n conserva un en força bon estat, ubicat en els fonaments d'una casa, i que aquest mateix any ha estat declarat bé d'interès local pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
A falta de poder aportar més dades sobre el pou de gel de Flix, us facilito dos enllaços que són prou interessants i aclaridors per conèixer diversos aspectes d'aquestes antigues contruccions:
2 comentaris:
Molt interessant!, si no recordo malament es va concedir el permís per a fer-ne un al mateix temps que el mercat setmanal dels dimarts, l'any de 1360...
Gràcies per l'aportació, Jaume. És curiós que el mateix any es concedís el permís per fer un pou de gel i el mercat setmanal, i potser no sigui tan casual, ja que tots dos es complementen. Al marge d'això, és possible que a Flix n'arribés a haver més d'un de pou de gel, si atenem el que aporta Josep Serrano Daura, de qui transcric tot el paràgraf en qüestió: "Pel que fa als pous de glaç, la universitat de Flix reconeix al capbreu de 1555 que té 'facultat de fer pous de glas' per la qual paga un sou l'any; al capbreu de 1624 es declara que des de l'1 d'agost de 1619 es tenen 'acensats' un o dos llocs per fer-hi 'un pou o dos pous de gel' a cens d'un sou per pou i any" (Josep Serrano Daura, "Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX)", vol. I, p. 617). També menciona Serrano Daura que coneix de l'existència d'altres pous de gel en altres poblacions pel fet d'haver-los trobat en llistes de béns senyorials municipals desamortitzats. És probable que el (o els) de Flix fossin afectats per la desamortització i per això, com feia menció a l'entrada, no n'aparegués cap en una llista de béns immobles de finals del XIX.
Publica un comentari a l'entrada