dimecres, 27 de juny del 2007

FLIXENCS A LES GUERRES D'ÀFRICA


Quan vaig arribar a l'edat de fer el servei militar, dins de les destinacions que a un li podien tocar en el sorteig pertinent, les de les places africanes de Ceuta i Melilla eren les més temudes. Ho eren ja no sols per la llunyania, sinó sobretot per la duresa de les condicions amb un règim de vida castrense molt estricte i enmig d'una zona potencialment conflictiva per les reinvindicacions territorials marroquines envers els dos enclaus espanyols. Bé, jo us estic parlant d'un context corresponent a mitjans de la dècada dels 80 del segle passat. Però durant un període que va des de començaments fins a mitjans del segle XX, anar a fer la mili a l'Àfrica volia dir no sols fer cap a alguna dels dos ciutats esmentades, sinó també al territori del Protectorat Espanyol (nord del Marroc), al Sàhara Occidental, a l'enclau de Sidi Ifni o a Río Muni (l'actual Guinea Equatorial), és a dir, tots els territoris colonials que disposava l'Estat espanyol al continent africà. No eren precisament llocs agradables perquè un hi romangués una tira llarga de mesos, amb una població autòctona més aviat hostil -sobretot envers els ocupants uniformats- i amb el risc latent de què en un moment o altre esclatés algun conflicte. I d'enfrontaments, com molts sabreu, va haver-ne durant tot el període de domini espanyol, alguns d'ells prou cruents i fins i tot desastrosos per a les tropes colonials espanyoles. Essent talment soldats de lleva els que hi feien cap, entre aquells n'hi hagué també procedents de Flix. Alguns dels dels nostres convilatants van trobar-se enmig d'algun dels conflictes armats, amb sort diversa.

El primer episodi bèl·lic on s'hi van veure implicats almenys dos soldats flixencs i que en tinc constància, va ser la Guerra del Rif (1921-1927). Iniciada amb el desastre d'Annual (entre 13.000 i 19.000 morts a l'exèrcit espanyol), les tropes rifenyes encapçalades per Abd-el-Krim mantingueren pràcticament contra les cordes els ocupants espanyols, fins al desembarcament d'Alhucemas (1925), que amb el suport de França es va poder capgirar el sentit del conflicte. Recent arribat a la seua destinació a Melilla el juny de 1921, va trobar-se al poc temps amb l'inici de la revolta rifenya el flixenc Jaume Rius Català. Segons ens van donar a conèixer Jaume Aresté i Laura Wailke, Jaume Rius seria enquadrat al cos d'enginyers de transmissions, assolint més endavant el grau de caporal telegrafista. A finals de 1924, prop de Tetuan, en un setge protagonitzat pels revoltats rifenys i la traïció dels soldats nadius adscrits a les tropes colonials, va trobar la mort el caporal Rius. Per ser una persona coneguda i apreciada a la nostra població, sorgí la iniciativa de dedicar-li un carrer, nom que encara perdura als nostres dies. Un altre soldat flixenc que va veure's implicat en aquest coflicte fou Antonio Ribera Ortiga. Pertanyent a la quinta de 1925, també va ser destinat a Melilla, en aquest cas com a soldat d'infanteria del Regiment d'Alcántara núm. 58. Si bé Antonio Ribera ja va trobar-se enmig de les acaballes del conflicte, segons testimonis familiars coneixem que almenys en alguna ocasió la unitat a la que pertanyia va restar assetjada i aïllada durant setmanes, havent de fer sortides nocturnes per aconseguir aliments, que molts cops van consistir solament en restes de menjar. No obstant, sortosament, Antonio Ribera en va poder sortir il·lès.

L'altre conflicte a què faig referència es produí una trentena d'anys després, la Guerra d'Ifni (1957-1958). Molt silenciat per les autoritats de l'època, aquest enfrontament armat va comportar a l'exèrcit espanyol 152 morts, 58 desapareguts i 518 ferits greus. Després de la independència del Marroc (1956), l'enclau de Sidi Ifni romania encara en mans de l'estat Espanyol. L'atac de grups armats contra les tropes colonials espanyoles va desfermar un enfrontament que durà aproximadament un any, desenvolupant-se en els territoris de l'enclau de Sidi Ifni i del Sàhara Occidental, i que l'exèrcit colonial va poder resoldre novament gràcies al suport de França. Aquest conflicte va agafar de ple a un flixenc que estava destinat a Sidi Ifni, Fracesc Enseñat i Prió. Pertanyent a la unitat del Grup de Tiradors d'Ifni, va assolir el grau de caporal de complement. Francesc Enseñat es va veure immers en fets d'armes durant aquest conflicte. Gairebé sobra dir que en va sobreviure, doncs encara el tenim rondant per la nostra població.

Aquests tres que he anomenat -Jaume Rius, Antonio Ribera i Francesc Enseñat- són els únics flixencs de qui tinc constància que s'han vist implicats en alguna de les guerres colonials d'Àfrica. Possiblement n'hi hagin hagut més. Amb tot, serveixin aquestes línies com a reconeixement a tots aquells convilatans que per la força de les circumstàncies es van veure obligats injustament a participar sense voler en uns fets que no els hi anaven ni venien.

Bibliografia

Aresté Bagés, Jaume, i Wailke, Laura, "El carrer Cabo Rius", La Veu de Flix, núm. 22

Balfour, Sebastian, Abrazo mortal. De la guerra colonial a la guerra civil en España y Marruecos (1909-1939), Ediciones Península (Historia, Ciencia, Sociedad, 328), Barcelona, 2002

Diego Aguirre, José Ramón, "Ifni, la última guerra colonial española. Historia del desconocido conflicto de 1957-58 en el Africa occidental", Historia 16, núm. 167 (1990)

Regan, Geoffrey, Historia de la incompetencia militar, Editorial Crítica, Barcelona, 1989

Altres fonts

Arxiu Municipal de Flix

Agraeixo a Francesc Enseñat el seu testimoniatge personal sobre els fets que li tocaren viure.

2 comentaris:

quim ha dit...

Benvingut J.A, segur que aportaràs moltes dades i històries d'interès.
Una pregunta: Com es que un Ilercavó com tu vol destruir Cartago? Aquest pensament es propi d'un romà de cap a peus...

Records des de la Torre...denbarra

Unknown ha dit...

benvingut al ciber-espai
enhorabona pel teu productiu Juliol