diumenge, 1 de juliol de 2007

ENTRE ALTRES COSES...



Tots els flixencs coneixem l'espectacular davallada demogràfica soferta per la població al llarg de passada dècada dels noranta. Dels cinc mil i pocs habitants vam passar als quatre mil, i aquests s'aguanten per pinzes, oscil·lant amunt i avall al voltant d'aquesta xifra. També és prou sabut que al capdavall d'aquest descens hi ha la reducció del nombre d'operaris de la plantilla de l'electroquímica. De fet, als anys seixanta coincideixen gairebé al mateix temps el màxim demogràfic assolit per Flix (5.418 habitants el 1960 i 5.663 el 1963) i el del nombre de treballadors de la fàbrica (1.508 el 1960). Ara, la plantilla de l'electroquímica és de 253 treballadors, i el nombre d'habitants, com he comentat balla al voltant dels quatre mil. No obstant, no hem d'atribuir totalment aquesta pèrdua en nombre d'habitants a la disminució del nombre d'operaris de la fàbrica. La poca diversificació econòmica i la manca d'iniciatives en aquest aspecte han propiciat que no hi hagués suficients alternatives per absorbir a les noves generacions de flixencs i flixenques que han assolit l'edat per poder treballar i que, en conseqüència, han hagut de marxar del poble per aconseguir trobar un lloc de treball.

En definitiva, el que hi ha hagut és una pèrdua tant del pes demogràfic com econòmic de Flix al nostre territori. Quines han estat les causes? Hi ha de tot, des de les que poden ser exclusives del nostre poble fins a altres de caire molt més general. Entre altres coses, hi ha dos fets que amb tota probabilitat han incidit en aquesta pèrdua de pes del nostre poble, el tret de sortida dels quals va produirse casualment a finals dels vuitanta: la divisió comarcal i el minitransvassament de l'Ebre.

La qüestió de la divisió comarcal és la història d'una possibilitat, d'una oportunitat perduda. Davant el desplegament del nou mapa comarcal (basat inicialment en el de 1936 i que adscrivia Flix a la Ribera d'Ebre), hi hagué la iniciativa dels nostres polítics locals de crear una nova comarca, la Ribera Nord, amb capitalitat a Flix, i que hagués inclòs no sols els pobles ubicats al nord del Pas de l'Ase (Ascó, Flix, la Palma, Riba-roja, la Torre i Vinebre), sinó altres per diverses raons també molt vinculats (si no recordo malament, la Fatarella, Bovera, la Granadella, la Bisbal, Margalef i Maials). Com bé sabem, aquesta proposta no prosperà i un cop configurat el nou mapa comarcal el 1988, la Ribera d'Ebre restà amb les mateixes poblacions que figuraven en el projecte de 1936. Sorgí llavors la idea de què Flix i Móra d'Ebre compartissin la capitalitat comarcal (la bicapitalitat com es va dir), però això sols romangué sobre el paper. Sens dubte que d'assolir la condició de capital comarcal, hagués estat per a Flix un actiu important de cara al seu redreçament i per ajudar a parar el cop de la seua pèrdua de pes en tots els àmbits. La realitat dels fets finalment, i la suma d'altres factors (els de caire polític entre ells), van privar el nostre poble d'aquesta oportunitat i que es quedés al final en una situació si no marginal, sí secundària en el nou escenari que s'obrí amb la divisió comarcal.
La incidència del ministransvassament de l'Ebre, en funcionament des del 1989, si bé indirectament, ha estat més explícita. De fet, no sols Flix, sinó les Terres de l'Ebre en general n'han sortit perdent. Un dels principals actius del nostre territori és l'aigua. El transvassament d'aquest recurs cap a la zona del Camp de Tarragona i comarques properes (Baix Penedès i Conca de Barberà), ha propiciat a aquest territori el complement que li faltava per enfortir la seua prosperitat: consolidació del polígon químic tarragoní, dels actius turístics, creació de Port Aventura, etc. En canvi, aquesta disposició d'aigua, malgrat continuar essent un dels principals recursos que podem oferir, ja no representa l'atractiu d'abans. En el cas de Flix, només cal veure que no hem vist la implantació de cap activitat econòmica de relleu al voltant de la utilització de l'aigua del riu en els últims anys.
Quina incidència han tingut tots dos factors comentats en la davallada soferta per Flix és un fet que caldria analitzar amb més profunditat (juntament amb altres factors). De moment ho deixo plantejat com a hipòtesi.