FESTA DELS QUINTOS

Dissabte vinent, 21 de juliol, hi haurà la revetlla de Los del 89. Si això hagués estat fa deu anys abans, encara haguéssim parlat de la Festa dels Quintos. Sortosament, el servei militar obligatori ha passat ja a la història, i el que llavors era una celebració destinada als qui havien d'anar a fer la mili, ha esdevingut la festa dels nois i les noies que han assolit la majoria d'edat. Si no vaig errat, l'objectiu de la festa segueix essent el mateix que ho ha estat durant els ultims anys, almenys en el temps que jo l'he conegut: recollir una quantitat de diners per, posteriorment, poder organitzar algun sopar o alguna sortida (en alguna ocasió, fins i tot part dels beneficis s'han destinat a alguna activitat benèfica). No obstant, en origen, la finalitat d'aquesta celebració fou molt diferent.


El servei militar obligatori s'establí a l'estat Espanyol a mitjans del segle XIX. Tenint en compte que aquell segle va ser especialment conflictiu, sumant-hi a més que les condicions higièniques i sanitàries en què vivia la tropa no eren massa òptimes, la probabilitat d'assolir alguna malaltia, ferida greu o, fins i tot, la mort, era molt alta. En conseqüència, gairebé des d'un començament, aquest servei (la contribució de sang com se l'arribà a conèixer), fou molt impopular. Els actes de sorteig que se celebraven als pobles per determinar qui anava a la mili, més d'un cop van esdevenir amotinaments contra les autoritats. Malgrat tot, les diverses lleis de quintes van arribar establir la possibilitat d'eludir el servei militar pagant una certa quantitat de diner, permetent la redenció absoluta (molt cara) o bé el pagament d'un substitut (molt més econòmic). Més endavant, a començaments del XX, desaparegueren aquests mitjans per evitar el servei, però cabia la possibilitat de reduir el temps d'estar a files mitjançant també un pagament (els qui ho assolien, se'ls coneixia popularment com soldats de quota).

No tothom comptava amb els diners suficients per poder-se costejar la despesa d'un substitut (i menys la redenció) i ,posteriorment, la reducció. Per paliar aquesta mancança, arreu anaren sorgint iniciatives per tal de recollir els fons necessaris perquè els mossos que havien de ser sortejats poguessin lliurar-se del tan temut servei. De vegades, eren les mateixes autoritats locals les que duien aquestes accions en benefici dels seus convilatans. No tinc cap constància pel que fa a Flix, però sí de ciutats com Tarragona, Reus o Tortosa, on durant el XIX s'organitzaren activitats com rifes, concerts, balls, exposicions, etc., els beneficies de les quals anaven destinades als quintos. Apart, l'etnòleg Salvador Palomar, de l'associació Carrutxa, va referir-me en una ocasió que una celebració que es duia a terme en pobles de les nostres contrades, anomenada festa dels fadrins, va esdevenir festa dels nois que havien d'anar al servei militar. En aquesta o la confluència de tots els tipus d'activitats esmentades es trobaria l'origen de les festes dels quintos celebrades en tots els indrets. Naturalment, la força de les circumstàncies faria canviar l'objectiu de la celebració. Durant la Segona República se suprimí la quota i a partir de llavors no s'establí mai més cap sistema que premetés el lliurament del servei o la reducció del temps d'estada a l'exèrcit. Amb tot, les festes de quintos se seguiren mantenint, i en el cas de Flix, tot i la supressió del servei militar, ha restat la celebració, això sí, amb un nom i unes motivacions absolutament diferents.