L'exèrcit espanyol té el trist honor d'haver estat un dels primers en fer ús d'armes químiques. Això va ocórrer durant la guerra del Rif (1921-1927), un lamentable episodi el qual oficialment no ha estat reconegut i fins ara s'ha mantingut un hermetisme gairebé absolut. Les revoltades tribus rifenyes foren sotmeses a bombardejos d'aviació amb aquest tipus d'armament letali avui en dia encara sobreviuen alguns dels que en van ser testimonis i víctimes. Al marge, malgrat el silenci de les autoritats, era un fet conegut i estès. Sense anar més lluny, jo de petit vaig sentir-ne parlar d'aquests fets luctuosos. No obstant, no van ser fins passats molts anys que vaig accedir a treballs de recerca que en feien referència d'una forma acurada. El primer, fou el llibre d'Ángel Viñas Franco, Hitler y el estallido de la Guerra Civil. Antecedentes y consecuencias (Alianza Editorial, 2001). I el segon, encara molt més detallat pel que fa aquests fets nefastos, Abrazo mortal. De la guerra colonial a la Guerra Civil en España y Marruecos (1909-1939) (Península, 2002), de l'historiador britànic Sebastian Balfour.
Viñas exposa en gran part del llibre com l'exèrcit alemany de la República de Weimar, per burlar les restriccions del Tractat de Versalles, feia ús d'empreses-tapadora ubicades a l'estranger per tal de fer proves d'armament. Un dels països on efectuà aquestes accions fou l'Estat espanyol, amb la connivència de les autoritats en molts casos. Així va passar amb l'armament químic utilitzat a la Guerra del Rif: Alemanya no sols va proporcionar aquests tipus d
'armes, sinó que també amb capital alemany es finançà la contrucció d'una fàbrica a La Marañosa, prop d'Aranjuez (Madrid). També es disposà d'una planta productora d'armament químic a Melilla.
Balfour va molt més enllà. Apart d'aportar detalls sobre les accions amb armes químiques contra els revoltats del Rif i fer referència tanmateix a les connexions alemanyes, mostra dades sobre determinats centres de producció que directa o indirectament van proporcionar matèria primera o components per a l'armament químic. Trasncric seguidament un fragment del llibre de Balfour (a la pàgina 283) on fa referència a això darrer. Algú ja es pot imaginar on, desgraciadament, es farà cap:
"A partir de informes, fragmentarios y a veces contradictorios, disponibles en las fuentes militares francesas y británicas, sabemos que se crearon varias fábricas y talleres más, como refuerzo de las plantas de La Marañosa y Melilla. Según las fuentes británicas, en 1925 había un taller en el edificio del Ministerio de la Guerra de Guadalajara, donde se estuvieron montando bombas químicas con ayuda de técnicos alemanes y austríacos. Otras muchas plantas se encontraban en proceso de reconversión o de expansión para dar acomodo a la producción de gas mostaza. Una de ellas era una planta electroquímica en Flix, junto al Ebro, en la provincia de Tarragona, y otra era la Fábrica de Pólvora y Explosivos, en Granada. Una fábrica en Mallorca llamada la Puebla estuvo fabricando gas de cloro. Y cerca de la "fábrica Alfonso XIII" (es decir, La Marañosa) en Aranjuez, había otra fábrica que producía la modesta cantidad de 50 proyectiles al día, que a continuación se enviaba a Melilla para que les fuera introducido el gas mostaza. Los servicios franceses de inteligencia también informaron sobre la fabricación de gas mostaza en Puig y en Denia, ambas poblaciones muy próximas a Valencia. Un informe posterior de los colegas británicos mencionaba una fábrica de municiones en Vizcaya, los Talleres de Guernica S.A., parte de la cual parecía haber sido transformada para posibilitar la manufactura de bombas de gas mostaza."
Reconec que vaig experimentar un calfred quan vaig llegir aquest paràgraf.
Viñas exposa en gran part del llibre com l'exèrcit alemany de la República de Weimar, per burlar les restriccions del Tractat de Versalles, feia ús d'empreses-tapadora ubicades a l'estranger per tal de fer proves d'armament. Un dels països on efectuà aquestes accions fou l'Estat espanyol, amb la connivència de les autoritats en molts casos. Així va passar amb l'armament químic utilitzat a la Guerra del Rif: Alemanya no sols va proporcionar aquests tipus d
'armes, sinó que també amb capital alemany es finançà la contrucció d'una fàbrica a La Marañosa, prop d'Aranjuez (Madrid). També es disposà d'una planta productora d'armament químic a Melilla.Balfour va molt més enllà. Apart d'aportar detalls sobre les accions amb armes químiques contra els revoltats del Rif i fer referència tanmateix a les connexions alemanyes, mostra dades sobre determinats centres de producció que directa o indirectament van proporcionar matèria primera o components per a l'armament químic. Trasncric seguidament un fragment del llibre de Balfour (a la pàgina 283) on fa referència a això darrer. Algú ja es pot imaginar on, desgraciadament, es farà cap:
"A partir de informes, fragmentarios y a veces contradictorios, disponibles en las fuentes militares francesas y británicas, sabemos que se crearon varias fábricas y talleres más, como refuerzo de las plantas de La Marañosa y Melilla. Según las fuentes británicas, en 1925 había un taller en el edificio del Ministerio de la Guerra de Guadalajara, donde se estuvieron montando bombas químicas con ayuda de técnicos alemanes y austríacos. Otras muchas plantas se encontraban en proceso de reconversión o de expansión para dar acomodo a la producción de gas mostaza. Una de ellas era una planta electroquímica en Flix, junto al Ebro, en la provincia de Tarragona, y otra era la Fábrica de Pólvora y Explosivos, en Granada. Una fábrica en Mallorca llamada la Puebla estuvo fabricando gas de cloro. Y cerca de la "fábrica Alfonso XIII" (es decir, La Marañosa) en Aranjuez, había otra fábrica que producía la modesta cantidad de 50 proyectiles al día, que a continuación se enviaba a Melilla para que les fuera introducido el gas mostaza. Los servicios franceses de inteligencia también informaron sobre la fabricación de gas mostaza en Puig y en Denia, ambas poblaciones muy próximas a Valencia. Un informe posterior de los colegas británicos mencionaba una fábrica de municiones en Vizcaya, los Talleres de Guernica S.A., parte de la cual parecía haber sido transformada para posibilitar la manufactura de bombas de gas mostaza."
Reconec que vaig experimentar un calfred quan vaig llegir aquest paràgraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada