"A TATÁRJÁRÁS"

L'últim dia de la meua estança a Budapest, vaig veure immers amb aquella agoixosa situació que més d'un ha experimentat quan es troba que ha d'abandonar l'habitació de l'hotel a una hora determinada del matí (a les 10, en el meu cas) i resulta que l'avió de tornada no s'enlairava fins a prop de les 7 del vespre. Tenint en compte que no ens passarien a buscar per anar a l'aeroport fins a les 4 de la tarda, m'havia d'organitzar per veure que feia tota aquella munió d'hores d'espera. Vaig consultar la guia de Budapest per comprovar que em faltava per visitar d'aquella bella ciutat, decidint-me finalment per anar veure el Museu Nacional Hongarès, comptant tant l'interès com el fet d'estar ubicat en un lloc accessible i fàcil de localitzar. Així, després d'aconseguir deixar l'equipatge a la consigna de l'hotel, vaig agafar un dels tramvies que paraven allí a prop i que em portava fins un dels ponts que travessen el Danubi. Des d'aquell punt fins al museu vaig tardar caminant potser uns 15-20 minuts, comptant que també vaig aprofitar mentre creuava el pont per fer algunes fotografies a les magnífiques vistes de la ciutat i del riu que possibilitava. En arribar al museu vaig trobar-me amb una sorpresa. Si la intenció de la visita era conèixer els vestigis materials de la història i la cultura dels hongaresos, resulta que aquell magne edifici de portalada clàssica estava albergant una mostra dedicada als mongols (o tàrtars o tàtars, segons les fonts). De fet hi havia dos exposicions: una dedicada a la història d'aquest poble nòmada, centrada sobretot en l'imperi bastit per Gengis Khan i els seus immediats successors a mitjans del segle XIII; i l'altra, a la invasió i l'ocupació del regne medieval d'Hongria pels mongols (A Tatárjárás era títol d'aquesta exposició en hongarès), ocupació que durà tot just un any (del 1241 al 1242), però no per això menys devastadora. Tot i l'inicial desencís, vaig optar per visitar aquestes exposicions que també despertaven la meua curiositat per un poble i un període històric, si bé poc coneguts i divulgats a les nostres contrades, molt importants en la Història Universal. Si la meua preocupació aquell matí era en què havia d'omplir el temps, les cues que em tocà fer tant per comprar l'entrada (2.000 florins, 8 euros aproximadament) com les que hi havia per accedir a ambdós exposicions van ajudar força. Malgrat tot, aquest entrebanc quedava totalment superat en visitar seguidament les dos mostres.

La primera exposició comprenia la història dels mongols, des de l'antiguitat amb els hiong-nu (els huns) fins a l'actual República de Mongòlia, centrant-se sobretot en l'imperi que aquest poble estepari va conformar a mitjans del segle XIII, el més extens de tota la història i que assolí un ampli territori que arribà a comprendre des de la península de Corea fins al centre d'Europa. Després vingué la paulatina desintegració d'aquest vast imperi, els últims vestigis del qual van desaparèixer al segle XIX engolits per l'Imperi Rus. L'exposició, que estava distribuïda en diverses sales, era una àmplia mostra dels diversos aspectes que caracteritzaren la cultura material dels mongols durant totes les èpoques: vestimenta, armament, escultura, tapissos, instruments musicals, ceràmica, orfebreria, etc., acompanyada per textos explicatius (en hongarès i en anglès) i mapes. Tot i l'inconvenient que suposa visitar una mostra amb un obverbooking de públic i amb la inquisidora mirada dels vigilants perquè ens donéssim manya (ii hi poguessin accedir els que esperaven a fora), en pogué gaudir força del seu cotingut.

Gengis Khan fou el cabdill mongol que inicià tot el procés de conquestes que acabarien en la formació de l'ampli imperi. Després d'unificar les diverses tribus de Mongòlia el 1206, el 1211 i amb un exèrcit que es caractaritzà per la seua eficàcia i organització, inicià la invasió de l'imperi dels Xin (al nord-est de l'actual Xina), i cap a occident el 1215 inicià l'expansió cap a Kara-Khitai (entre el mar d'Aral i el llac Balkhaix) i el primer estat musulmà que caigué en mans dels mongols, Khwarizm (els actuals Uzbekistan i Turkmenistan), arribant fins al Caucas. Gengis Khan moriria el 1227, però els seus successors continuarien les conquestes. Van exterminar els Haixaissin (els assassins) i conqueriren Bagdad el 1358, acabant amb la dinastia Abassida. En territori europeu, entre el 1237-1238 van caure els principats del nord de Rússia i el 1240 fou conquerida i completament arrasada Kíev. El 1241 causaren sengles derrotes a un exèrcit germano-polonès a Liegnitz, i ,posteriorment, als hongaresos a Mohin, conquerint i destruint el seu regne. La mort del gran khan Ogodei a finals d'aquell mateix any i les disputes sorgides entre els pretendents a succeir-lo, van aturar l'expansió cap a la resta d'Europa.

L'aparició i consolidació de l'Imperi Mongol va comportar un període d'estabilització de l'ampli territori de l'Àsia Central, facilitant el desenvolupament de les transaccions comercials entre Orient i Occident a través de la històrica ruta de la seda. No obstant, en els instants de la conquesta pròpiament dita, els mongols van ser especialment cruels i destructors. Diversos historiadors han coindicit a afirmar que l'Imperi Mongol ha estat l'amenaça més gran que ha planat sobre la integritat d'Europa, amenaça que s'esvaí per la retirada dels contingents mongols per les qüestions successòries esmentades. El regne hongarès va poder refer-se un cop van marxar els mongols del seu territori. No van tenir la mateixa sort els russos. Durant prop de tres-cents anys van estar sotmesos al khanat de l'Horda d'Or, cosa que impedí gairebé el seu contacte amb la resta d'estats europeus i un retard en el seu desenvolupament. Una altra de les conseqüències de l'ocupació mongola, al marge d'altres factors, fou la triple divisió que patiren els primigenis russos en els tres grups ètnico-lingüístics que perviuen a l'actualitat: ucraïnesos, bielorussos (o russos blancs) i russos pròpiament dits. Aquest dur sotmetiment i la lluita consegüent per deslliurar-se'n amb l'estat de tensió permanent que aquesta situació provocava (i no sols contra els mongols), també hi podem trobar l'origen de l'autoritarisme, els governs despòtics i la brutalitat dels governs russos.

La segona exposició, més reduïda (una sola sala) però no menys interessant, anava dedicada com s'ha dit a la invasió mongol del Regne d'Hongria. A més de les restes materials pertanyents a cadascun dels bàndols enfrontats, la mostra es complementava amb un audiovisual on es recreava la batalla de Mohin on foren derrotats els hongaresos (tot i que sols em podia guiar per les imatges per treure'n l'entrallat narratiu, ja que les explicacions eren en hongarès). A pesar de què l'ocupació dels mongols s'estengué sols un any (entre 1241 i 1242 com s'ha referit), aquest episodi històric va deixar una gran petjada en la memòria del poble hongarès com vaig poder constatar, com una de les seues tragèdies nacionals, doncs marcà el primer (però breu) colapse d'aquest regne centreuropeu sorgit al segle XI. El segon episodi traumàtic fou la derrota soferta a Mohacs (1526) i l'ocupació d'Hongria pels otomans. L'ocupació turca es perllongaria fins a finals del segle XVII, quan el territori hongarès fou conquerit pels austriacs. El 1867 assolirien un gran triomf en poder administrar el seu territori històric en peu d'igualtat i de forma autònoma respecte d'Àustria (amb la constitució de l'Imperi Austro-Hongarès). El tercer esdeveniment colpidor per al nacionalisme hongarès fou l'amputació de dos terceres parts del territori del seu país després del Tractat de Trianon (1920). El ressentiment per aquesta important pèrdua territorial després de la Primera Guerra Mundial roman encara imprès en l'ànima dels hongaresos... i no sols entre els més grans. Vist aquesta trajectòria, la invasió mongol pocs efectes va tindre si ho comparem amb la resta d'esdeveniments claus de la història hongaresa. De totes maneres, els hongaresos la segueixen considerant com un dels seus greuges històrics.

Es pot dir que ambdós exposicions vaig agafar-les al vol, tan pel fet que vaig visitar-les durant les últimes hores de la meva estança a Budapest com perquè aquell mateix dia -2 de setembre- era el darrer que es mostraven al públic. Un cop ja tornat, al cap d'una setmana m'assabento per la premsa que a Tarragona la Fundació "La Caixa" va inaugurar al seu Centre Cultura i Social de la ciutat una exposició "Un dia a Mongòlia", sobre la cultura i la història dels mongols, la qual romandrà oberta al públic fins al dia 6 del proper mes de gener. Ignoro ara mateix si té res a veure amb la de Budapest i si els objectes exposats són els mateixos que hi havia allà, encara que ho sospito donades les circumstàncies i les casualitats. Una bona forma de conèixer aquesta cultura tan llunyana i desconeguda per a algú que faci cap a la capital tarragonina. A mi particularment en va servir per consolidar i ampliar els pocs coneixements que tenia sobre els mongols, un poble i una història sobre la qual havia llegit ben poc. És interessant i crucial per la història universal l'aparició i desenvolupament de l'Imperi Mongol com s'ha vist, i com ho demostren les experiències viscudes pels hongaresos i els russos al respecte. De totes maneres, hem de convenir que el fet que al nostre territori aquest sigui un tema poc divulgat fins ara, segons com es miri més ha valgut que hagi estat així per raons òbvies...