diumenge, 9 de setembre de 2007

TOT S'HA QUEDAT "A CASA"

Les vacances d'estiu són sempre una bona oportunitat perquè un pugui dedicar-se amb més deteniment a la lectura. Pel que a mi respecta, aquesta oportunitat és veu incrementada quan faig un viatge per la quantitat de temps mort que em trobo al davant i que suposa una ocasió d'or per satisfer aquesta afició: les hores de viatge en tren, el temps d'espera a l'aeroport, el viatge amb l'avió, estones lliures als hotels... Així que en aquestes sortides estiuenques entre l'equipatge que m'emporto sempre hi acaba formant part un o dos llibres (al marge de les consabudes guies dels llocs que vaig a visitar). Aquestes passades de vacances, els meus companys de viatge de paper i lletra han estat el recull de narracions breus Estius a l'Ebre i el primer volum de les obres completes d'Artur Bladé i Desumvila, que comprèn les narracions Benissanet i Gent de la Ribera d'Ebre.

Fou una casualitat que Estius a l'Ebre vaig adquirir-lo just el dia abans d'anar-me'n de viatge. Sabedor de la seua publicació, vaig estar esperant que un dia o altre acabés en les prestatgeries d'una de les notres llibreries, a no ser que l'aconseguís en un altre indret durant alguna sortida del poble. Vet aquí que el dissabte abans d'emprendre la partida, allí vaig trobar-me'l, a la Llibreria Bagés, en anar a buscar el diari. No vaig dubtar ni un segon en comprar-lo i així fou com aquest recull de vint-i-un relats d'autors ebrencs esdevingués, in extremis, una de les meues lectures de les vacances d'enguany. Val a dir que hi ha de tot, des de narracions de gran qualitat fins a altres que, amb tot els respectes i des de la meua modesta opinió, deixen molt a desitjar. No obstant en destacaré alguns, començant com no podia ser menys pels escrits pels dos autors flixencs que han participat en el recull, Albert Guiu i Laura Mur. Albert, amb "L'estiu dels fruits", ens fa una evocadora descripció d'episodis de joventut al voltant de l'estació estiuenca a Flix. Laura Mur -"Un partit en solitari"- narra la història d'un barquer del nostre poble i li serveix per fer-se ressò d'un dels episodis més tràgics ocorreguts a Flix com fou el naufragi de la barca als anys quaranta. Apart d'altres que em van cridar l'atenció, faré menció del relat de l'amic Xavier Garcia -"Travessant l'Ebre per Ascó"-, del de Francesca Aliern -"Una carta", per cert inclòs com una separata a dins del llibre- i el de Rafel Duran, "Gràcies per la propina". Sens dubte, n'hi ha d'altres que no he dit que són millors que la darrera narració que he referit, però la qual destaca sobretot pel seu to humorístic i sarcàstic; el llegí durant el viatge de tornada a dalt de l'avió i en un moment donat recordo que no vaig poder contenir un esclat de riure, provocant les mirades curioses dels altres viatgers que hi havia la meu voltant.

L'altre llibre, com he indicat, fou el primer volum de les obres completes d'Artur Bladé. Durant el llarg temps d'espera al Prat i les hores de viatge d'anada amb l'avió vaig llegir-me d'una tirada Benissanet, la primera de les narracions. La segona, Gent de la Ribera d'Ebre, marcà d'alguna manera el final de les meues vacances, ja que fou la lectura de la tornada, al marge que vaig finalitzar-lo estant ja a casa. Poca cosa afegiré al respecte d'aquest volum, ja que voldria dedicar una entrada sencera del bloc a Artur Bladé i Desumvila i per tant el comentari sobre aquestes obres el deixaria per més endavant (i per no fer-me repetitiu).

Com es pot comprovar han estat autors del territori els que han protanitzat les meues lecures de les vacances. Si hi sumem que començaments de l'estiu vaig llegir-me La clau Gaudí, d'Andreu Carranza, i el recull de poesies Formigues, de Josep de Flix, i molt abans, al març, enmig de l'obligada estada a casa a causa de la grip, vaig poder gaudir de l'inèdit recull Versos de la guerra i de l'exili, d'Artur Bladé, i del colpidor De la mà de la meva filla, d'Albert Guiu. Resumint, pel que fa autors i obres, aquest any tot s'ha quedat a casa pel que a mi respecta. Amb tot hi ha hagut alguna excepció a la regla, com el dens, però interessant i magnífic llibre de Claudio Magris, El Danubi.