divendres, 7 de març de 2008

DISCOPLAY, ADÉU!


Era cap allà l'any 1982 que un amic em parlava del butlletí Discoplay. Amb el meu consentiment, ell proporcionà les meues dades per subscriure'm i així fou com des de llavors vaig anar rebent cada mes aquest catàleg. Aviat vaig començar a fer les meues compres, i poc a poc, vaig poder anar bastint una bona col·lecció de discs de vinil -principalment- i de cintes de casset, els dos tipus productes que inicialment s'ofertaven únicament. No cal dir que aquestes compres a través de correu les alternava amb les que efectuava directament en centres comercials dins i fora de Flix. Però l'avantatge de t'oferia Discoplay era la gran varietat discogràfica que proporcionava, des de les últimes novetats produïdes per grups musicals del moment, fins a gravacions més antigues de dècades anteriors del segle XX, enregistraments dé música clàssica, de música tradicional, etc.

Poc a poc, s'anaren ofertant altres productes, com vídeos, fossin de pel·lícules de ficció o de reportatges. Com no, també les novetats en la tècnica de l'enregistrament musical feren la seua aparició, i així començà a oferir CD i més endavant, DVD. A banda de tot aquests tipus de productes inclosos dins del bloc audiovisual, Discoplay amplià la seua varietat, aportant als seus catàlegs des de complements per a aquells (fundes de CD, de vídeo, cintes i CD verges, etc.), fins a llibres, revistes, bijuteria, samarretes, joguines, material i complements informàtics, arribant fins i tot a publicar excepcionalment butlletins exclusius per a aquests efectes comercials.

Durant tots aquests més de 25 anys jo he comprat de tot a Discoplay. Ja he dit més amunt que disposo i conservo encara una bona col·lecció de discos de vinil adquirits a través del catàleg (i val a dir que també conservo l'aparell per reproduir-los, comprat pel meu pare l'any 1973, si mal no recordo... i funciona!). La Orquesta Mondragón, Duncan Dhu, Communards, Mike Oldfield, Simon and Garfunkel, Nina Simone, la banda sonora de Cabaret, recopilatoris de música de Bach, Mozart, Wagner, de composicions religioses d'autors de diverses èpoques, en són una mostra. Es pot considerar que aquests són les peces més emblemàtiques del que he comprat, de fet avui en dia ja se'ls pot considerar autèntiques peces de museu. Les meues compres van continuar amb les noves ofertes i varietats de productes, des de vídeos i DVD amb reportatges de temes d'història contemporània, CD musicals (entre ells una col·lecció multimèdia de grans compositors) fins a llibres. D'aquests darrers, gràcies a Discoplay vaig poder completar la col·lecció dels Episodios Nacionales de Galdós, que per diverses circumstàncies no em fou possible fer-ho a través de llibreries. Recentment, una de les meues últimes compres foren uns facsímils d'uns fulls impresos publicats a finals del segle XIX. També cal afegir que no sols comprava per al meu consum propi, sinó era tanmateix el mitjà al que acudia per aconseguir regals per a familiars i amics (això sí, després venia la tasca d'embolicar-los un mateix).

En llocs com Flix, allunyats de grans centres urbans, on el dia a dia no et permet fer-hi desplaçaments amb freqüència, l'oferta de productes que oferia Discoplay possibilitava poder fer determinades compres sense que a un li calgués moure de la població i d'uns materials que per les mateixes circumstàncies eren difícils o impossibles de trobar en el lloc de residència. Tot aquest sistema anà durant un bon temps sobre rodes... fins que va irrompre Internet. La xarxa ha estat la causant de què Discoplay hagi passat a la història. De forma gradual, diversos serveis comercials que possibilita i facilita Internet ha anat minant Discoplay. La gran varietat de productes que oferia, a través de la xarxa poden adquirir-se a través de cases especialitzades (llibreries i editorials de renom pel que fa a llibres, per exemple). I allò que inicialment representà el seu producte estrella, la música, ha hagut de competir amb les descàrregues de cançons, siguin les de pagament o les il·legals. Malgrat haver intentat posar-se al dia, dissenyant un portal (que últimament utilitzava amb freqüència per a les meues comandes), i que fins i tot a finals de l'any passat intentà renovar, sembla ser que finalment no va poder suportar la pressió competitiva i féu fallida.

Fou un símptoma que al mes de desembre ja no vaig rebre per correu ordinari el butlletí. De fet, era un mes en què, amb motiu de les festes de Nadal, oferia molts més productes i molta més varietat. El següent pas fou consultar la pàgina web, i vaig descobrir que estava en procés de renovació. Però a les poques setmana, en voler-hi accedir, apareixia el logo de Discoplay i la nota de què s'estava acabant d'ultimar detalls del nou portal. Al cap d'un temps, ni això. I fou tafanejant a través del Google com em vaig assabentar del que sospitava, de què Discoplay havia arribat a la seua fi pels motius exposats. Possiblement hagi estat un error de càlcul dels seus responsables no haver entrat en el mercat dels nous tipus de productes que possibilita Internet, volent conservar el mateix sistema i fent ús de la xarxa sols com a mitjà de publicitat i de transaccions de comandes i pagaments. Certament, amb la fi de Discoplay ha finalitzat una etapa, superada per les noves tecnologies (que, paradoxalment, va ajudar a estendre amb la venda de certs complements informàtics). Però, sens dubte, mentre ha durat, és innegable que ha ofert un molt bon servei, lluny de la publicitat enganyosa d'altres cases comercials que fan venda a distància, amb seriositat i bon tracte al client. Que consti que ho dic amb coneixement de causa.
------------------------------
Avui mateix hi ha hagut el lamentable i rebutjable atemptat (com tots) contra l'ex-regidor socialista d'Arrasate-Mondragon Isaías Carrasco. Vull manifestar la meua més absoluta repulsa per aquest acte tan abominable i el meu condol per als seus familiars i companys. Certament ha estat un acte que ha arribat en un moment delicat, al final de la campanya electoral. Del que he pogut escoltar fins ara, totes les declaracions dels dirigents han tingut un to de condemna i mesurat, fugint de partidismes, a excepció d'unes paraules i expresions de cert candidat barbut que ha escombrat cap a casa seva. Que n'hem d'esperar d'algú que no ha sabut estar-se al lloc al llarg de quatre anys! Miserables i cretins fins al final!

1 comentari:

Anònim ha dit...

jo també era usuaria de dico play, de cop i volta vaig deixar de rebre al butlleti. Com que fà poc que estic dins el mon d'internet no sabia que aquesta empresa agués deixat d'existir. ara h'ho explico. Em sap molt de greu